Ignacio Gurrea Medrano

Plantilla:Infotaula personaIgnacio Gurrea Medrano
Biografia
Naixement2 febrer 1812 Modifica el valor a Wikidata
Erriberri (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1861 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
14 novembre 1854 – 2 novembre 1856
Circumscripció electoral: Madrid
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
13 novembre 1854 – 10 desembre 1854 – Manuel Fuster i Arnaldo →
Circumscripció electoral: Lleida
Capità general d'Aragó
2 agost 1854 – 2 gener 1856
← Felipe Rivero y Lemoine – Antonio Falcón Abellán → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Carrera militar
Grau militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ignacio Gurrea Medrano (Erriberri, 2 de febrer de 1812 - Vitòria, 10 de juliol de 1861) fou un militar i polític navarrès.

El seu pare, Manuel Gurrea, era un mariscal de camp que va lluitar al costat d'Espoz i Mina a la Guerra del Francès i va morir el 1837 a la presa del pont d'Andoain durant la Primera Guerra Carlina. A causa d'això el seu amic Baldomero Espartero es va fer càrrec de la seva educació.[1]

Després d'estudiar a Londres va ingressar a l'exèrcit, on el 1835 fou ascendit a alferes de cavalleria com a part de l'Exèrcit del Nord. Després de la batalla de Mendigorria fou ascendit a tinent i fou guardonat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran. EL 1836 fou nomenat ajudant del general George de Lacy Evans i va continuar combatint als carlins, assolint el gran de tinent coronel el 1838. El 1840 fou ascendit a comandant ajudant de Baldomero Espartero, però després va participar en les revoltes contra ell i es va haver d'exiliar.

Va tornar el 30 d'agost de 1854, fou restablert en el seu grau i nomenat capità general d'Aragó i diputat al Congrés dels Diputats del Partit Progressista pel Districte de Lleida.[2] Tanmateix, el 1856 es va tornar a enfrontar a Espartero. Es va retirar de caserna a Vitòria i suspès dels seus càrrecs per O'Donnell. Marxà breument a França, d'on va tornar el 1857. Reconciliat amb Espartero, va caure malalt, raó per la qual es va traslladar a Barcelona, després a les Illes Balears i finalment a Vitòria, on va morir solter el 13 de juliol de 1861.

Referències