Iller (Danubi)
(de) Iller  | ||||
| ||||
| Tipus | riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Illertal (en)  i Lower Illertal (en) | |||
| Inici | ||||
| Cota inicial | 783 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Baden-Württemberg (Alemanya) i Baviera (Alemanya) | |||
| Lloc | font d'Iller (Oberstdorf) | |||
| Final | ||||
| Cota final | 468 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Tübingen (Alemanya) | |||
| Lloc | Ulm | |||
| Desembocadura | Danubi | |||
| ||||
| Serralada | Bavarian Alpine Foreland (en) , Daumengruppe, Allgäu Prealps west of the Iller (en) i Allgäu Prealps east of the Iller (en) | |||
| Afluents | 66
| |||
| Conca hidrogràfica | conca del Danubi | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 147 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 2.152 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 90 m³/s | |||
L'Iller [pronuncia «íl·ler»] és un afluent per la dreta del Danubi.[a][1] Naix a l'aiguabarreig dels rierols Breitach, Stillach i Trettach a dos quilòmetres al nord del municipi d'Oberstdorf al país de l'Allgäu a l'estat de Baviera (Alemanya). Després de 147 km desemboca al Danubi a la ciutat d'Ulm a l'estat de Baden-Württemberg. Durant uns setanta km forma la frontera entre els dos estats. No és navegable.
A la confluència té un cabal mitjà de 70,9 m³/s, molt superior al del Danubi de 53 m³/s. Hidrològicament parlant, el Danubi és doncs un afluent de l'Iller.[2] Entre el naixement i l'aiguabarreig venç un desnivell de 315 metres.[3]
El riu s'utilitza molt per generar electricitat. Tres de les quatre principals companyies energètiques alemanyes operen un total de tretze centrals hidroelèctriques en pantans i canals laterals de l'Iller. Aigües amunt, Bayerische Elektrizitätswerke opera cinc centrals amb una capacitat màxima de 31 MW entre Altusried i Lautrach.[4] Allgäuer Überlandwerk té quatre centrals fluvials a Kempten.[5] Aigües avall, les cinc centrals d'EnBW operen entre Aitrach i Dettingen amb una capacitat de 47 MW. Finalment, aigües avall al canal d'Iller entre Altenstadt i Illertissen, hi ha tres centrals d'una filial d'E.ON. Un projecte de central hidroelèctrica prop de Bellenberg va ser abandonat el 2016.[6][7]
Orígen del nom
El nom llatí era Ililara, d'origen cèltic,[8] en llatí medieval i modern va ser escrit Ilarga, Ilara, Hilar(i)a, Ilargus o Ylarus.[9] El nom deriva de la rel cèltica *ilara, que significa «ràpida» o «àgil. Aquest nom encaixa amb la natura de riu de muntanya amb un corrent molt ràpid i fort.[10]
Afluents
per l'esquerra
|
per la dreta
|
Notes
- ↑ Per la confusió gràfica amb la majúscula I la doble minúscula ll localment sovint s'escriu Jller
Referències
- ↑ «Iller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Brodmann, Karsten. «Die Iller – Lebensader des Allgäus ☀ - ☀ - ☀» (en alemany). Deutschlandreise. [Consulta: 6 agost 2026].
- ↑ «Die Iller» (en alemany). Naturraum Iller. [Consulta: 6 agost 2026].
- ↑ «Neue Turbine an der Iller in Betrieb» (en alemany). LEW Wasserkraft, 17 octubre 2019. [Consulta: 6 agost 2026].
- ↑ Kast, Bernhard; Schröck, Franz-Georg. «Iller-Wasserkraftwerk» (en alemany). Cambra d'Arquitectes de Baviera, 2010. [Consulta: 6 agost 2026].
- ↑ «Stadtwerke geben Pläne für Iller-Kraftwerk bei Bellenberg auf» (en alemany). SWU, 07-11-2016. [Consulta: 6 agost 2026].
- ↑ «Kein Kraftwerk bei Bellenberg» (en alemany). regio TV, 23-12-2016. [Consulta: 6 agost 2026].
- ↑ Schmitz, Leonhard. «Ilargus». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
- ↑ Graesse, Johann Georg Theodor; Benedict, Friedrich. Orbis Latinus; Lexikon lateinischer geographischer Namen des Mittelalters und der Neuzeit (en llatí, alemany). edició ampliada per Friedrich Benedict. Berlín: Richard Carl Schmidt & Co, 1909.
- ↑ Greule, Albrecht. Deutsches Gewässernamenbuch: Etymologie der Gewässernamen und der zugehörigen Gebiets-, Siedlungs- und Flurnamen [Llibre alemany dels hidrònims: Etimologia dels noms d'aigua i els noms de zones, assentaments i topònims menors associats] (en alemany). Walter de Gruyter, 2014-01-31. ISBN 978-3-11-033859-1.