Illot de Binicodrell

Plantilla:Infotaula indretIllot de Binicodrell
Imatge
Escull de Codrell o de Binicodrell Modifica el valor a Wikidata
Tipusillot Modifica el valor a Wikidata
Lloc
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaes Migjorn Gran (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
 39° 54′ 58″ N, 4° 01′ 48″ E / 39.91609°N,4.030094°E / 39.91609; 4.030094

L'Illot de Binicodrell és un illot o un escull deshabitat davant la platja de Binigaus, al terme municipal d'Es Migjorn Gran a Menorca,[1] considerat com un punt d'interés natural.[2] És un dels tres illots importants de la costa a migjorn de Menorca, els dos altres són Binissafúller i l'Illa de l'Aire.[3] El nom prové de l'antiga possessió de Binicodrell de Baix.[4]

Fauna i flora

S'hi han censat vint-i-set espècies vegetals.[5] Destaca la presència de la posidònia i els morets o castanyoletes (Chromis chromis)[6] a les aigües circumdant l'illot. Hi viu una colònia reduïda, degut a la petita mida de l'illot de la sargantana endèmica, (Podarcis lilfordi codrellensis)[7] que s'hi alimenta entre altres de nèctar de les flors de fonoll marí (Crithum maritimum).[8]

Referències

  1. ↑ de Pablo Pons, Félix; Carreras, Marta. «42. Binigaus. Característiques Generals». A: Ús públic a les platges de la reserva de biosfera de Menorca (pdf). Consell Insular de Menorca, 2021, p. 125 (Informe tècnic 4/2021).
  2. ↑ Costa, Elena; Pérez, Marta. Pla de desenvolupament turístic de Menorca (pdf). Consell Insular de Menorca, 2017, p. 120.
  3. ↑ Vidal Hernández, Josep Miquel. Menorca, reserva de biosfera (pdf). Menorca: Agència Menorca Reserva de Biosfera, 2009, p. 23, 154-155. ISBN 978-84-95718-83-9.
  4. ↑ «Binicodrell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  5. ↑ Bibiloni et al., 2017, Intéres.
  6. ↑ «Fitxa 30: Binigaus». Valoració turística i recreativa dels recursos naturals: I. Les platges de Menorca. Obsam.
  7. ↑ Pons, Guillem X.; Palmer, Miquel. Fauna endèmica de les illes Balears. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 1996, p. 222. ISBN 84-870026-56-7.
  8. ↑ Pérez-Mellado, V. «Els rèptils». A: Lluís Cardona Pasual, Manuel Elices Calafat & Josep Miquel Vidal Hernández. Peixos, amfibis i rèptils. Maó, Menorca: Obra Cultural de Menorca, 2005, p. 151-227. ISBN 978-84-87864-10-0.

Bibliografia