Indur (Palestina)
| ||||
| Tipus | districte, poble palestí deshabitat, assentament humà, poble i antic assentament | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
Indur —en àrab إندور, Indūr— era un poble palestí que estava situat uns 10,5 quilometres al sud-est de la ciutat de Natzaret. El seu nom conserva el de l'antiga Endor, una ciutat estat cananea que es creu que estava situada 1 quilometre al nord-est.[1] El poble fou despoblat en la guerra àraboisraeliana de 1948; els descendents dels seus habitants demanen el dret a tornar a les seves llars.
Endor és esmentada en la Bíblia; el rei Saul va trobar la nigromant d'Endor en aquest lloc. La situació de l'antiga ciutat estaria o bé en la mateixa Indor o bé a Khirbet Safsafa, 1 km al nord-est. El 1596 es va incorporar a l'Imperi Otomà, dins de la nàhiya de Shafa, al liwà de Lajjun. Va passar a estar controlada pels britànics en l'any 1918 i fou ocupada per les forces israelianes el 24 de maig de 1948, i els seus habitants van ser expulsats. El 2004 una manifestació palestina a favor del dret al retorn va rebre el suport i la participació de nombrosos jueus i àrabs israelians.
Etimologia
Es creu que el nom d'aquest poble preserva el de l'antiga ciutat cananea d'Endor,[1] esmentada a la Bíblia com el lloc on el rei Saül es va trobar amb una mèdium coneguda. Mentre que alguns estudiosos creuen que Indur és el lloc real de l'antiga Endor, no s'han trobat restes antigues al lloc, i molts creuen que Khirbet Safsafa, situada 1 quilometre al nord-est, és un candidat més probable.[2][3]
Història
El 1596, Indur formava part de la nahiya ("subdistricte") otomana de Shafa sota el liwa' ("districte") de Lajjun amb una població de 4 llars musulmanes, aproximadament vint-i-dues persones. Els vilatans pagaven un tipus impositiu fix del 25% sobre diversos cultius, com ara blat, ordi i olives, així com cabres i ruscs d'abelles; un total de 3.000 akçe.[4]
Un mapa de Pierre Jacotin de la invasió de Napoleó de 1799 mostrava el lloc, anomenat Handourah.[5]
A finals del segle XIX, el poble estava fet de maons de tova, construït contra un vessant escarpat. A l'est del poble hi havia diverses coves.[6]
Època del Mandat Britànic
A la Palestina de l'època otomana, es va fundar una escola primària a Indur, però va tancar durant el Mandat Britànic a Palestina.[7]
El xeic Tawfiq Ibrahim, un dels líders de la revolta àrab de Palestina de 1936-1939 i associat d'Izz ad-Din al-Qassam, era d'Indur.[8]
En les estadístiques de 1945, la població d'Indur era de 620 musulmans, amb un total de 12.444 dúnams de terra, segons un estudi oficial de terra i població.[9] D'aquests, 24 dúnams eren per a cítrics i plàtans, 394 per a plantacions i terres de regadiu, 10.061 per a cereals,[10] mentre que 29 dúnams eren terreny urbanitzat.
1948 i conseqüències
El poble va ser ocupat per la Brigada Golani d'Israel el 16 de maig de 1948.[11] La major part de la població probablement va fugir a l'inici de la batalla, i diversos que "van intentar escapar" van ser afusellats.[11] Va quedar una petita guarnició, que va informar que la població restant estava sent expulsada en direcció a Natzaret.[12]
El 1992 es va descriure el lloc del poble: "Moltes parets parcialment en ruïnes encara es mantenen al lloc del poble. Dàtils, palmeres doum, figueres i ametllers creixen a les terres del poble. Les terres planes dels voltants són cultivades per israelians i les terres muntanyoses serveixen com a zona de pastura."[13]
Durant les commemoracions del Dia de la Nakba del 2004 organitzades per ciutadans àrabs palestins d'Israel, la marxa anual pel dret al retorn va conduir a Indur.[14] Israelians jueus es van unir a la marxa i l'esdeveniment va rebre cobertura de canals de televisió per cable israelians i per satèl·lit àrabs.[15]
Els antics residents d'Indur i els seus descendents són uns quants milers d'entre les desenes de milers de palestins desplaçats interns que hi ha avui dia (2024) dins d'Israel.[16]
Referències
- 1 2 Palmer, 1881, p. 161
- ↑ Mazar, 1971, p. 318.
- ↑ Negev and Gibson, 2005, p. 166.
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 157. Quoted in Khalidi, 1992, p. 344.
- ↑ Karmon, 1960, p. 167 Arxivat 2019-12-22 a Wayback Machine..
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, pp. 83 - 84. Quoted in Khalidi, 1992, p.346
- ↑ Khalidi, 1992, p. 346
- ↑ Khalidi, 1992, p. 346
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 62
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 109
- 1 2 Morris, 2004, p. 260
- ↑ Morris, 2004, p. 260
- ↑ Khalidi, 1992, p. 346
- ↑ , June 2004, <http://www.badil.org/al-majdal/2004/majdal22.pdf> Arxivat 2007-11-08 a Wayback Machine.
- ↑ Annual Return March in the Galilee, Badil, June 2004, pàg. 8, <http://www.badil.org/al-majdal/2004/majdal22.pdf> Arxivat 2007-11-08 a Wayback Machine.
- ↑ Annual Return March in the Galilee, Badil, June 2004, pàg. 8, <http://www.badil.org/al-majdal/2004/majdal22.pdf> Arxivat 2007-11-08 a Wayback Machine.
Bibliografia
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Freedman, D.N.; Myers, Allen C.; Beck, Astrid B. Eerdmans dictionary of the Bible. Illustrated. Wm. B. Eerdmans Publishing, 2000. ISBN 0-8028-2400-5.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 3: Galilee, pt. 1. Paris: L'Imprimerie Nationale, 1880.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, W.-D.; Abdulfattah, K. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Karmon, Y. «An Analysis of Jacotin's Map of Palestine». Israel Exploration Journal, vol. 10, 3,4, 1960, p. 155–173; 244–253. Arxivat 2019-12-22 a Wayback Machine.
- Khalidi, W. All That Remains: The Palestinian Villages Occupied and Depopulated by Israel in 1948. Washington D.C.: Institute for Palestine Studies, 1992. ISBN 0-88728-224-5.
- Mazar, B. The world history of the Jewish people. Allen, 1971. ISBN 0-491-00364-1.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- The Encyclopedia Americana. Grolier Incorporated, 2000.
- Morris, B. The Birth of the Palestinian Refugee Problem Revisited. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-00967-6.
- Negev, Avraham; Gibson, S. Archaeological Encyclopedia of the Holy Land. Illustrated, revised. Continuum International Publishing Group, 2005. ISBN 0-8264-8571-5.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
