Inesita
 Inesita | |
|---|---|
 Cristalls d'inesita de Sud-àfrica | |
| Fórmula química | Ca₂Mn²⁺₇Si₁₀O₂₈(OH)₂(H₂O)₅ |
| Epònim | múscul i fibra  |
| Localitat tipus | mina Hilfe Gottes, Oberscheld, Dillenburg, Districte de Dillenburg, Hessen, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DL.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DL.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.13 – Anhang |
| Dana | 66.3.3.1 |
| Heys | 14.18.21 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,889(2) Å; b = 9,247(2) Å; c = 11,975(3) Å; α = 91,8°; β = 132,58°; γ = 94,37° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | rosa-vermell, rosa, taronja-rosa, taronja-vermell-marró |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,03 a 3,04 g/cm³ (mesurada); 3,03 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,609 nβ = 1,636 nγ = 1,644 |
| Birefringència | δ = 0,035 |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 56° |
| Dispersió òptica | r > v distinta |
| Impureses comunes | Fe, Al, Mg, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1887 |
| Símbol | Ins |
| Referències | [1] |
La inesita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del terme grec per fibres de carn, en al·lusió al seu color i hàbit.
Característiques
La inesita és un inosilicat de fórmula química Ca₂Mn²⁺₇Si₁₀O₂₈(OH)₂(H₂O)₅.[2] Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la inesita pertany a «09.DL - Inosilicats amb 5 cadenes dobles periòdiques, Si10O28» juntament amb la piergorita-(Ce).
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1887 a la mina Hilfe Gottes, a Oberscheld, Dillenburg (Hessen, Alemanya). Se n'ha trobat a tots els continents excepte a l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat inesita únicament a la pedrera Aymar, a Gualba (Vallès Oriental, Barcelona).[3]
Referències
- ↑ «Inesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 16 juliol 2025].
- ↑ «Aymar Quarry, Gualba quarries, Gualba, Vallès Oriental, Barcelona, Catalonia, Spain» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2016].