Inferno in diretta
| Fitxa | ||
|---|---|---|
| Direcció | Ruggero Deodato | |
| Protagonistes | ||
| Dissenyador de producció | Claudio Cinini | |
| Guió | Cesare Frugoni (en) | |
| Música | Claudio Simonetti | |
| Muntatge | Mario Morra | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Itàlia | |
| Estrena | 1985 | |
| Durada | 90 min | |
| Idioma original | italià | |
| Color | en color | |
| Descripció | ||
| Gènere | cinema gore | |
| Lloc de la narració | Amèrica del Sud | |
| ||
Inferno in diretta és una pel·lícula d'explotació s'aventura i thriller italiana de 1985 dirigida per Ruggero Deodato, coescrita per Dardano Sacchetti, i protagonitzada per Lisa Blount, Leonard Mann, Willie Aames, Richard Lynch, Michael Berryman, i Eriq La Salle al seu debut cinematogràfic.[1][2]
La pel·lícula és la tercera part de la "Trilogia dels caníbals" de Deodato, precedida per Ultimo mondo cannibale (1977) i Holocaust caníbal (1980), i segueix un periodista atrapat en una guerra entre narcotraficants i un culte assassí a la selva Amazònia.[3]
Trama
El periodista Fran Hudson i el seu càmera Mark Ludman investiguen una guerra a les selves d'Amèrica del Sud entre els càrtels de la droga i l'exèrcit de culte del coronel Brian Horne, un veterà de la Guerra del Vietnam i antic soci de Jim Jones.
Repartiment
- Lisa Blount com a Fran Hudson
- Leonard Mann com a Mark Ludman
- Willie Aames com a Tommy Allo
- Richard Lynch com el coronel Brian Horne
- Richard Bright com a Bob Allo
- Michael Berryman com a Quecho
- Eriq La Salle com a Fargas
- Valentina Forte com a Ana
- John Steiner com a Vlado
- Karen Black com a Karin
- Gabriele Tinti com a Manuel
- Barbara Magnolfi com a Rita
- Luca Barbareschi com a Bud
- Penny Brown com a Lucy
- Carlos de Carvalho com a Tony Martina
Producció
Inferno in diretta va ser desenvolupat originalment com un projecte pel director Wes Craven amb el títol de treball Marimba.[4] Inicialment l'anaven a protagonitzar Tim McIntire, Dirk Benedict, i Christopher Mitchum,[5] amb un guió escrit per Craven, Dardano Sacchetti, i Luciano Vincenzoni.
El rodatge va tenir lloc a Veneçuela i Miami. Va ser una de les primeres pel·lícules italianes que es va rodar amb presa directe en lloc de MOS, ja que la majoria del repartiment era estatunidenc i tots els diàlegs es van interpretar en anglès.
La pel·lícula es va produir en dues versions separades, un tall "més suau" amb classificació R destinat al mercat estatunidencà i una versió "més dura" per a l'estrena en cinemes a Europa. El segon inclou escenes de matança addicionals i gràfiques i gore no present al primer. Es van gravar diverses seqüències clau dues vegades, una amb una presa "suau" i una segona vegada amb una presa "més dura".[6]
Estrena
La pel·lícula es va estrenar a Itàlia el 8 d'agost de 1985.[7] Va ser estrenada als Estats Units per New World Pictures el 2 de maig de 1986.[7]
Vídeo casolà
Després d'haver estat absent al vídeo domèstic durant molts anys, la pel·lícula va ser llançada en Blu-ray per Code Red, amb una nova restauració de 2K tant dels talls amb classificació R com dels talls sense classificar.[8]
Referències
- ↑ Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese, 2000, 1993. ISBN 978-8877424235.
- ↑ Marco Giusti. Dizionario dei film italiani stracult. Sperling & Kupfer, 1999. ISBN 978-8820029197.
- ↑ «Inferno in diretta (1985)» (en italian). Archviodelcinemaitaliano.it. [Consulta: 23 setembre 2018].
- ↑ Gore, Father. «Deodato Spearheads Corruption with CUT & RUN» (en anglès). Father Son Holy Gore, 16-12-2016. [Consulta: 19 gener 2019].
- ↑ Stine, 2003, p. 169.
- ↑ «Cut and Run». www.mondo-digital.com. [Consulta: 19 gener 2019].
- 1 2 Brennan, Sandra. «Cut and Run (1985) - Ruggero Deodato | Synopsis, Characteristics, Moods, Themes and Related». AllMovie. Arxivat de l'original el June 29, 2012. [Consulta: 23 setembre 2018].
- ↑ «Cut and Run» (en anglès). Ronin Flix. Arxivat de l'original el 2019-01-19. [Consulta: 19 gener 2019].
Fonts
- Harper, Jim. Legacy of Blood: A Comprehensive Guide to Slasher Movies. Critical Vision, 2004. ISBN 978-1-900-48639-2.
- Stine, Scott Aaron. The Gorehound's Guide to Splatter Films of the 1980s. McFarland, 2003. ISBN 978-0786415328.