Instrument de tinta

Infotaula equipament informàticInstrument de tinta

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusutensili i instrument d'escriptura Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Úsescriptura Modifica el valor a Wikidata
Quatre models de portaploma i huit tremps d'acer
Plomes d'au en diverses fases de preparació per poder escriure amb elles.
Capsa de plomes de la marca barcelonina Boira, amb un tremp del model № 942.

Un instrument de tinta és un instrument per escriure amb tinta, a diferència d'altres que es fan servir en diferents tècniques d'escriptura (com ara un llapis o un estil). La tinta se sol emmagatzemar dins d'un tinter, en el qual es mulla amb tinta l'instrument. Les primeres plomes, com ara les plomes de canya, les plomes d'oca, les plomes d'immersió i les plomes de regla, contenien una petita quantitat de tinta en una punta o en un petit buit o cavitat que s'havia de recarregar periòdicament submergint la punta de la ploma en un tinter.[1][2] Avui dia, aquestes plomes només troben un petit nombre d'usos especialitzats, com ara en la il·lustració i la cal·ligrafia. Les plomes de canya, les plomes d'oca i les plomes d'immersió, que s'utilitzaven per escriure, han estat substituïdes per bolígrafs, bolígrafs de bola, plomes estilogràfiques i plomes de punta de feltre o ceràmica.[3] Els plomes de regla, que s'utilitzaven per al dibuix tècnic i la cartografia, han estat substituïts per plomes tècniques com el Rapidograph.[4] Totes aquestes plomes modernes contenen dipòsits de tinta interns, de manera que no cal submergir-les en tinta mentre s'escriu.[5]

Avui dia existeixen diversos tipus d'instruments de tinta molt evolucionats, incloent-hi les estilogràfiques, retoladors, bolígrafs, i retoladors tècnics. Es venen en una àmplia varietat de colors, formes i assortits. Les més corrents contenen tinta de color negre o de color blau.

Història

Els antics egipcis havien desenvolupat l'escriptura en rotlles de papir quan els escribes utilitzaven pinzells prims de canya o plomes de canya del Juncus maritimus o jonc de mar.[6] Al seu llibre A History of Writing, Steven Roger Fischer suggereix, basant-se en troballes a Saqqara, que la ploma de canya podria haver estat utilitzada per escriure en pergamí ja a la Primera Dinastia, o al voltant del 3000 aC. Les plomes de canya es van continuar utilitzant fins a l'Edat Mitjana, però van ser substituïdes lentament per plomes d'oca a partir del segle VII aproximadament. La ploma de canya, feta de canya o bambú, encara s'utilitza en algunes parts del Pakistan per joves estudiants i s'utilitza per escriure en petites taules de fusta.[7][8]

La ploma de canya va sobreviure fins que el papir va ser substituït com a superfície d'escriptura per pells d'animals, vitel·la i pergamí. La superfície més llisa de la pell permetia una escriptura més fina i petita amb una ploma d'oca, derivada de la ploma de vol.[9] La ploma d'oca es va utilitzar a Qumran, Judea, per escriure alguns dels rotlles del Mar Mort, que daten al voltant de l'any 100 aC. Els rotlles estaven escrits en dialectes hebreus amb plomes d'ocell o plomes d'ocell. Hi ha una referència específica a les plomes d'oca als escrits de Sant Isidor de Sevilla al segle VII.[10] Les plomes d'oca encara s'utilitzaven àmpliament al segle XVIII i es van utilitzar per escriure i signar la Constitució dels Estats Units el 1787.

A l'Imperi Romà es van produir plomes de metall i s'han trobat exemples en diversos jaciments, sobretot a Pompeia, on els exemplars que ara es conserven al Museu Arqueològic de Nàpols demostren el seu ús abans de l'erupció de l'any 79 dC.[11][12] Un altre exemple, una ploma d'aliatge de coure romano-britànica amb un cos cònic i una ranura que forma dues pues, es conserva al Museu Britànic.[13] Hi ha una referència a "una ploma de plata per portar tinta" al diari de Samuel Pepys de l'agost de 1663.[14] Les plomes de metall "novament inventades" s'anuncien a The Times el 1792.[17][18] Una punta de ploma metàl·lica es va patentar el 1803, però la patent no es va explotar comercialment. El 1811, Bryan Donkin va anunciar una patent per a la fabricació de bolígrafs metàl·lics[20][18] John Mitchell, de Birmingham, va començar a produir en massa bolígrafs amb puntes metàl·liques el 1822 i, després d'això, la qualitat de les puntes d'acer va millorar prou perquè els bolígrafs d'immersió amb puntes metàl·liques es fessin servir generalment.[22]

1885 Brandauer & Co. a

El primer registre històric d'una ploma amb dipòsit data del segle X dC. L'any 953, Ma'ād al-Mu'izz, el califa fatimita d'Egipte, va exigir una ploma que no li taqués les mans ni la roba, i se li va proporcionar una ploma que contenia tinta en un dipòsit i la lliurava a la punta.[23] Aquesta ploma pot haver estat una ploma estilogràfica, però el seu mecanisme continua sent desconegut, i només s'ha trobat un registre que la mencioni. Una ploma amb dipòsit posterior es va desenvolupar el 1636. A la seva obra Deliciae Physico-Mathematicae (1636), l'inventor alemany Daniel Schwenter va descriure una ploma feta de dues plomes. Una ploma servia com a dipòsit de tinta dins de l'altra. La tinta estava segellada dins de la ploma amb suro. La tinta s'espremia a través d'un petit forat fins al punt d'escriptura. El 1809, Bartholomew Folsch va rebre una patent a Anglaterra per a una ploma amb dipòsit de tinta.[23]

Patent de bolígraf modern presentada el 1943

Un estudiant de París, el romanès Petrache Poenaru, va inventar una ploma estilogràfica que utilitzava una ploma d'oca com a dipòsit de tinta. El govern francès la va patentar el maig de 1827.[24] Les patents i la producció de plomes estilogràfiques van augmentar a la dècada de 1850. La primera patent d'un bolígraf es va concedir el 30 d'octubre de 1888 a John J. Loud.[25] El 1938, László Bíró, un editor de diari hongarès, amb l'ajuda del seu germà George, un químic, va començar a dissenyar nous tipus de bolígrafs, inclosa una amb una petita bola a la punta que podia girar lliurement en un endoll. A mesura que el bolígraf es movia pel paper, la bola girava, recollint tinta del cartutx de tinta i deixant-la al paper. Bíró va presentar una patent britànica el 15 de juny de 1938. El 1940, els germans Bíró i un amic, Juan Jorge Meyne, es van traslladar a l'Argentina, fugint de l'Alemanya nazi. El 17 de juny de 1943 van sol·licitar una altra patent.[26] Van formar "Bíró Pens of Argentina", i a l'estiu de 1943, els primers models comercials estaven disponibles.[27] Paper Mate va introduir els bolígrafs esborrables el 1979, quan va sortir al mercat l'Erasermate.

Slavoljub Eduard Penkala, un enginyer i inventor croat, es va fer famós pel desenvolupament posterior del llapis mecànic (1906), aleshores anomenat "llapis automàtic", i la primera ploma estilogràfica de tinta sòlida (1907). En col·laboració amb l'empresari croat Edmund Moster, va fundar l'empresa Penkala-Moster i va construir una fàbrica de llapis i bolígrafs que va ser una de les més grans del món en aquell moment. Aquesta empresa, ara anomenada TOZ-Penkala, encara existeix avui dia. "TOZ" significa "Tvornica olovaka Zagreb", que significa "Fàbrica de Llapis de Zagreb".

A la dècada del 1960, Yukio Horie, de la Tokyo Stationery Company, al Japó, va inventar el bolígraf de punta de fibra o de feltre.[28] El Flair de Paper Mate va ser un dels primers bolígrafs de punta de feltre que va arribar al mercat nord-americà a la dècada del 1960, i ha estat el líder des de llavors. Els retoladors i els subratlladors, tots dos similars als bolígrafs, s'han popularitzat en els darrers temps.

Els bolígrafs de punta roll-on es van introduir a principis dels anys setanta. Utilitzen una bola mòbil i tinta líquida per produir un traç més suau. Els avenços tecnològics de finals dels anys vuitanta i principis dels noranta han millorat el rendiment general del bolígraf de punta roll-on. Un bolígraf de punta porosa conté una punta feta d'un material porós com ara feltre o ceràmica. Un bolígraf de dibuix d'alta qualitat normalment tindrà una punta de ceràmica, ja que aquesta es desgasta bé i no s'eixampla quan s'aplica pressió mentre s'escriu.

Tot i que la invenció de la màquina d'escriure i l'ordinador personal amb el mètode d'entrada de teclat ha ofert una altra manera d'escriure, el bolígraf continua sent el principal mitjà d'escriptura.[29] A molta gent li agrada utilitzar tipus i marques de bolígrafs cars, incloses les plomes estilogràfiques, i de vegades es consideren un símbol d'estatus.[30]

Tipus

Modern

  • Close-up picture of the tip of a ballpoint pen showing the ink-covered ball.
    Punta d'escriptura d'un bolígraf i barra blanca d'1 mm per a l'escala
    Un bolígraf dispensa una tinta viscosa a base d'oli mitjançant una petita esfera dura, o bola, que roda sobre la superfície on s'escriu. La bola es manté captiva en un sòcol a la punta del bolígraf amb una meitat exposada i l'altra meitat immersa en tinta del dipòsit del bolígraf. Quan la bola gira, transfereix la tinta, que mulla la bola, del dipòsit a la superfície externa. La bola sol tenir menys d'un mil·límetre de diàmetre i està feta de llautó, acer o carbur de tungstè.[31] La tinta, a causa de la seva alta viscositat, no penetra a través del paper i no surt de la punta del bolígraf per acció capil·lar . Com a tal, es dispensa una quantitat mínima de tinta, amb el resultat que l'escriptura s'asseca gairebé a l'instant i la tinta dura més que en altres tipus de bolígraf. Els bolígrafs són fiables, versàtils i robustos, i estan disponibles per a una gamma molt àmplia de preus. Han substituït les plomes estilogràfiques com l'eina més comuna per a l'escriptura quotidiana.
  • Un bolígraf roller amb base de gel
    Un bolígraf de gel funciona de manera similar a un bolígraf, ja que dispensa tinta mitjançant una bola rodant que es manté a la punta d'escriptura. Tanmateix, a diferència de la tinta del bolígraf a base d'oli, la tinta del bolígraf de gel consisteix en un gel a base d'aigua[32] que té un pigment suspès. Com que la tinta és espessa i opaca, es veu més clarament en superfícies fosques o llises que les tintes típiques utilitzades en bolígrafs o bolígrafs de punta de feltre. Els bolígrafs de gel es poden utilitzar per a molts tipus d'escriptura i il·lustració. Com que el medi de gel elimina les restriccions d'un tint soluble, són possibles molts colors nous, així com alguns tipus especials de tinta; els bolígrafs de gel estan disponibles en una àmplia gamma de colors vibrants o saturats, en colors pastel, en colors neó, en colors metàl·lics, en tintes brillants, en tinta que brilla a la foscor, etc.
  • Un bolígraf roller és un bolígraf que dispensa tinta a base d'aigua a través d'una punta de bola similar a la d'un bolígraf. Com a tal, els bolígrafs de gel es poden considerar una subcategoria dels bolígrafs roller; tanmateix, a causa del coneixement i l'ús generalitzats del terme "bolígraf de gel", el terme "roller" es reserva a la pràctica normalment per a bolígrafs que utilitzen tinta líquida.[33] La menor viscositat de la tinta roller en comparació amb la tinta de bolígraf a base d'oli té diversos efectes en el rendiment del bolígraf. Com que la tinta flueix més fàcilment i s'absorbeix més fàcilment al paper, en general es dispensa més tinta. Això canvia l'experiència d'escriptura lubricant el moviment de la punta sobre el paper. També resulta en una línia sòlida i ininterrompuda, ja que la difusió de la tinta a través del paper omple petits buits que d'altra manera podria deixar la punta del bolígraf. En comparació amb els bolígrafs, que dispensen una quantitat menor de tinta més viscosa, l'escriptura d'un bolígraf roller triga més a assecar-se a la pàgina i es pot filtrar a través del paper prim de manera que es fa visible al costat oposat. Quan la punta d'un bolígraf roller es manté contra el paper, la tinta surt de la punta contínuament per acció capil·lar de la mateixa manera que passaria amb una ploma estilogràfica. Això pot provocar taques o taques de tinta. El bolígraf roller es va dissenyar inicialment per combinar la comoditat d'un bolígraf amb l'efecte suau de "tinta humida" d'una ploma estilogràfica. Recentment han aparegut bolígrafs roller recarregables; aquests generalment utilitzen cartutxos de tinta de ploma estilogràfica.
  • Punta d'una ploma estilogràfica
    Una ploma estilogràfica utilitza tinta líquida a base d'aigua que es subministra a través d'una punta, que generalment és una peça plana de metall amb una fina ranura que s'estén cap a l'interior des de la punta d'escriptura.[34] Impulsada per la gravetat, la tinta flueix des d'un dipòsit fins a la punta a través d'un alimentador, que generalment és un bloc sòlid de material amb una forma especial i canals i solcs tallats. L'alimentador subministra la tinta a la ranura de la punta. Mentre s'escriu, la tinta s'extreu d'aquesta ranura per acció capil·lar. La punta d'una ploma estilogràfica, a diferència de la punta d'un bolígraf, de gel o de roller, no té parts mòbils. El dipòsit d'una ploma estilogràfica pot ser reomplible o d'un sol ús; el tipus d'un sol ús s'anomena cartutx de tinta. Una ploma amb un dipòsit reomplible pot tenir un mecanisme com ara un pistó per extreure tinta d'una ampolla a través de la punta, o pot requerir un reompliment amb un comptagotes. Hi ha dipòsits reomplibles, també coneguts com a convertidors de cartutxos, disponibles per a algunes plomes que altrament estan dissenyades per utilitzar cartutxos d'un sol ús. Una ploma estilogràfica es pot utilitzar amb tintes permanents o no permanents.
  • La punta d'escriptura d'un retolador
    Un retolador, o rotulador, té una punta porosa feta de material fibrós, que normalment roman saturat amb tinta del dipòsit.[35] A mesura que la tinta surt de la punta, s'extreu tinta nova del dipòsit —que sovint consisteix en un gran volum d'un material porós similar al que s'utilitza a la punta— per acció capil·lar i gravetat. Igual que amb una ploma estilogràfica, la tinta surt de la punta d'un retolador per acció capil·lar quan s'escriu sobre una superfície porosa. Tanmateix, a diferència de les plomes estilogràfiques, molts retoladors també poden escriure de manera fiable sobre superfícies llises i impermeables que estan mullades per la tinta, i en aquestes aplicacions la tinta normalment no surt contínuament del retolador mentre es manté contra la superfície d'escriptura. Els retoladors de punta més petits i fina s'utilitzen per escriure sobre paper. Els nens sovint utilitzen retoladors de mida mitjana per pintar i dibuixar. Els tipus més grans, sovint anomenats "retoladors", s'utilitzen per escriure en mides més grans, sovint en superfícies que no són paper, com ara caixes de cartró ondulat i pissarres blanques. Els retoladors especialitzats amb punta de feltre, coneguts amb noms com ara "guix líquid" o "retoladors de pissarra", s'utilitzen per escriure a les pissarres. Els retoladors amb punta ampla i tinta brillant però transparent, anomenats retoladors, s'utilitzen per ressaltar text que ja s'ha escrit o imprès. Els retoladors dissenyats per a nens o per a escriptura temporal (com amb una pissarra blanca o un projector de sostre) solen utilitzar tintes no permanents. Els retoladors grans utilitzats per etiquetar caixes d'enviament o altres paquets solen ser retoladors permanents.
Picture of a brush pen being used to apply ink to paper
Un bolígraf de pinzell
  • Un bolígraf de pinzell és un bolígraf la punta del qual consisteix en un petit pinzell alimentat amb tinta d'un dipòsit de tinta líquida similar als que s'utilitzen a les plomes estilogràfiques i els bolígrafs roller.[36] Els bolígrafs de pinzell poden ser recarregables o d'un sol ús, i poden utilitzar tinta a base d'aigua o impermeable. La diferència funcional més significativa dels bolígrafs de pinzell respecte als bolígrafs de punta de feltre és la flexibilitat molt més gran de la punta. Els bolígrafs de pinzell són una alternativa òbvia als pinzells de tinta per a la cal·ligrafia xinesa i la cal·ligrafia japonesa, però ara també s'utilitzen habitualment en altres formes de cal·ligrafia i per artistes com ara il·lustradors i dibuixants. L'atractiu principal d'aquests bolígrafs per a aquests artistes és que permeten una gran variació de l'amplada de la línia en resposta a petits canvis en la pressió aplicada.
  • Un bolígraf stylus, estil (del llatí stilus)[37][38] és un estri d'escriptura que no utilitza tinta, sinó que fa marques principalment creant ratllades o indentacions a la superfície d'escriptura, serveix per escriure per incisió damunt una superfície, com ara tauletes de cera o d'argila.
  • Com a tal, la punta sovint consisteix simplement en una punta metàl·lica afilada. Aquestes eines també s'utilitzen per a altres tipus de marcatge a més de l'escriptura, i per modelar o tallar, per exemple, en ceràmica. La paraula stylus també es refereix a un accessori informàtic en forma de bolígraf que s'utilitza per aconseguir una major precisió en utilitzar pantalles tàctils que generalment possible amb la punta del dit. Hi ha productes disponibles que combinen una punta de bolígraf en un extrem i un llapis tàctil a l'altre.

Històric

Aquests tipus històrics de plomes ja no s'utilitzen habitualment com a instruments d'escriptura, però poden ser utilitzats per cal·lígrafs i altres artistes:

  • Punta de bolígraf
    Una ploma d'immersió (o ploma de punta) consisteix en una punta metàl·lica amb canals capil·lars, com la d'una ploma estilogràfica, muntada en un mànec o suport, sovint fet de fusta. Una ploma d'immersió s'anomena així perquè normalment no té dipòsit de tinta i, per tant, s'ha de submergir repetidament en un tinter per recarregar la punta amb tinta mentre es dibuixa o s'escriu. La ploma d'immersió té certs avantatges respecte a una ploma estilogràfica; pot utilitzar tintes pigmentades impermeables (a base de partícules i aglutinants), com ara l'anomenada tinta xinesa, tinta de dibuix o tintes acríliques, que destruirien una ploma estilogràfica en obstruir-se, així com la tinta ferrogàl·lica tradicional, que pot causar corrosió en una ploma estilogràfica. Les plomes d'immersió s'utilitzen actualment principalment en il·lustració, cal·ligrafia i còmics. Un tipus de ploma d'immersió de punta particularment fina conegut com a crowquill és un instrument preferit d'artistes com David Stone Martin i Jay Lynch, perquè la seva punta metàl·lica flexible pot crear una varietat de línies, textures i tons delicats en resposta a la variació de la pressió mentre es dibuixa.
  • Plomes de canya
    Una ploma de canya es talla a partir d'una canya o bambú, amb una ranura a la punta estreta. El seu mecanisme és essencialment el mateix que el d'una ploma d'oca o una ploma d'immersió metàl·lica. La ploma de canya gairebé ha desaparegut, però encara l'utilitzen els estudiants joves d'algunes parts de l'Índia i el Pakistan, que aprenen a escriure amb ella en petites taules de fusta conegudes com a "Takhti".[39]
  • Un bolígraf de paper, inventat per Nasima Akhtar el 2007 a Jashore, Bangladesh, és un instrument d'escriptura ecològic fet de paper. Aquests bolígrafs són biodegradables i contenen llavors a la base, cosa que permet plantar-los després del seu ús per convertir-los en diverses plantes.[40]
  • Ploma d'oca
    Una ploma d'ocell és una ploma feta amb una ploma de vol d'un ocell gran, sovint una oca. Per fer una ploma, la ploma s'ha de curar mitjançant un envelliment o un tractament tèrmic, després del qual es modela una punta a partir del eix tallant-hi una ranura i esculpint els costats per crear una punta punxeguda. Amb la pràctica, es poden convertir plomes adequades en plomes de manera ràpida i econòmica utilitzant només un petit ganivet i una font de calor. A causa de la seva fàcil disponibilitat, les plomes van seguir sent els instruments d'escriptura preferits a Occident durant molt de temps, des del segle VI fins al segle XIX, abans que la ploma d'immersió metàl·lica, la ploma estilogràfica i, finalment, el bolígraf arribessin a fabricar-se en gran quantitat. Les plomes d'ocell, com les plomes d'immersió amb punta metàl·lica posteriors, s'havien de submergir periòdicament en tinta mentre s'escrivia.

Càlam

És un instrument de canya tallada en punta que es feia servir per a l'escriure sobre argila, cera o mullant-lo amb tinta, sobre papir, pergamí o paper. El seu ús s'inicia el segle xx aC i en certes civilitzacions, tot i l'avenç tecnològic, ha perdurat fins als nostres dies, per escriure emprant la cal·ligrafia clàssica.[41]

Pinzell de tinta

Pinzell de tinta de l'antiga Xina

El pinzell de tinta (xinès simplificat : 毛笔; xinès tradicional : 毛筆; pinyin : mao bǐ) s'utilitza en la cal·ligrafia xinesa. També s'utilitza a la pintura xinesa i estils descendents de la pintura amb pinzell. El pinzell de tinta està profundament arrelat amb la cal·ligrafia Xina i coreana, es creu que al voltant de l'any 300 a. C.[42][43] Juntament amb la pedra de tinta, les vares de tinta i el paper xuan, aquests quatre instruments d'escriptura formen els Quatre Tresors de l'Estudi.

És l'instrument d'escriptura tradicional en la cal·ligrafia de l'Àsia oriental. El cos del pinzell pot estar fet de bambú o de materials més rars com el sàndal vermell, el vidre, l'ivori, la plata i l'or. El cap del pinzell pot estar fet del pèl (o plomes) d'una àmplia varietat d'animals, com ara la mostela, el conill, el cérvol, el pollastre, l'ànec, la cabra, el porc i el tigre. També hi ha la tradició tant a la Xina com al Japó de fer un pinzell amb el pèl d'un nounat, com un record únic a la vida per al nen. Aquesta pràctica s'associa amb la llegenda d'un antic erudit xinès que va obtenir el primer lloc als exàmens imperials utilitzant un pinzell personalitzat d'aquest tipus. Els pinzells de cal·ligrafia es consideren àmpliament una extensió del braç del cal·lígraf. Avui dia, la cal·ligrafia també es pot fer amb una ploma, però la cal·ligrafia amb ploma no gaudeix del mateix prestigi que la cal·ligrafia tradicional amb pinzell.

Ploma d'ànec

Plomes d'au en diverses fases de preparació per poder escriure amb elles.

Una ploma d'ànec o simplement ploma, és un instrument d'escriptura fet amb una ploma (preferiblement una ploma d'ala d'ànec).[44][45] Les plomes es feien servir per escriure amb tinta fins al segle xix abans de la invenció de la ploma, la ploma estilogràfica i, finalment, el bolígraf.

La primera ploma de tinta dels temps antics estava feta amb una ploma sovint de l'ala d'un ànec.[46][47] Les plomes d'au van ser utilitzades per primera vegada el segle iv de l'era cristiana.

Ploma d'acer

Un plomí o tremp és un dispositiu que imita la funció d'una ploma d'ànec, usat per entintar una superfície amb el propòsit d'escriure o dibuixar, usualment sobre paper, després de carregar-lo amb tinta en el tinter.[48] Encara que normalment és metàl·lic, fet d'una xapa prima d'acer, d'uns tres centímetres de llarg, n'hi d'altres materials (com ara vidre). El plomí s'assegura en un portaploma.[49]

Normalment està composta d'un plomí inserit dins d'un portaploma o un bainot (estoig). De vegades el terme ploma es pot referir tant a la ploma sencera com al tremp. El sinònim plomí (diminutiu de ploma) prové dels primers instruments usats per l'home, amb la mateixa finalitat, van ser els càlams i les plomes d'ànec.

Referències

  1. ↑ Johannessen, Christian Mosbæk. The Materiality of Writing: A Trace Making Perspective (en anglès). Routledge, 2017-09-18. ISBN 978-1-134-98646-0.
  2. ↑ Greetham, David C. Textual Scholarship: An Introduction (en anglès). Routledge, 2015-10-28. ISBN 978-1-136-75579-8.
  3. ↑ "pen." Word Histories and Mysteries. Boston: Houghton Mifflin, 2004. Credo Reference. Web. 13 September 2007.
  4. ↑ Emmons, Paul. Drawing Imagining Building: Embodiment in Architectural Design Practices (en anglès). Routledge, 2019-04-01. ISBN 978-1-317-17952-8.
  5. ↑ Silva, Patricia. Modern Times (en anglès). Marshall Cavendish, 2009. ISBN 978-0-7614-4322-3.
  6. ↑ Egyptian reed pen Arxivat 2007-02-21 a Wayback Machine. Retrieved March 16, 2007.
  7. ↑ Farah, Iffat Working Papers in Educational Linguistics, 7, 2, 01-10-1991. ISSN: 1548-3134 [Consulta: 1r agost 2021].
  8. ↑ «Evolution of pen - From Reed Pen to 3Doodler - Spinfold» (en anglès americà). www.spinfold.com, 01-04-2013. Arxivat de l'original el 2021-05-01. [Consulta: 30 novembre 2017].
  9. ↑ "pen." The Hutchinson Unabridged Encyclopedia with Atlas and Weather guide. Abington: Helicon, 2010. Credo Reference. Web. 17 September 2012
  10. ↑ The Etymologies of Isidore of Seville Arxivat 2021-07-28 a Wayback Machine., Cambridge Catalogue Retrieved March 11, 2007.
  11. ↑ Roe, G. E. (1993). An Engineer’s View of Writing Instruments: Part 1. Journal of the Writing Equipment Society, 37, p. 42.
  12. ↑ Lacroux, J.-P. & Van Cleem, L. (1988). La mémoire des Sergent-Major. Ramsay-Quintette, p. 37
  13. ↑ «pen (Reg. No. 1865,1220.21)». The British Museum. [Consulta: 5 març 2026].
  14. ↑ 'This evening came a letter about business from Mr Coventry, and with it a silver pen to carry inke in, which is very necessary.' Diary of Samuel Pepys, 5 August 1663:http://www.pepysdiary.com/archive/1663/08/ Arxivat 2012-10-19 a Wayback Machine.
  15. ↑ The Times, London. 8 June 1792, page=4
  16. ↑ Additional Evidence for Early Metal Pens by A. Andrew on thesteelpen.com. 17 Nov 2017
  17. ↑ The advertisement implies metal nibs had been in use for some years, but had not been generally accepted due to lack of flexibility and tendency to rust. It refers to 'Ivory Handles' with 'Gold Silver or Steel Pens to each', and says that 'new pens may be fitted in at pleasure', indicating that only the nibs were metal. It also claims the pens have 'well-tempered Elasticity' and that the 'Steel Points' are treated to be rustproof, rust being 'a circumstance that has been long and universally complained of in this article'.[15][16]
  18. 1 2 The Evolution of the Pen by James Lawyer on pitchmanpens.com. 14 Jun 2019
  19. ↑ The Times, London. 15 August 1811, page=4
  20. ↑ He offered the patent, which had an unexpired term of 11 years, for sale together with the 'utensils peculiarly adapted to the manufacturing' of the metal pens.[19]
  21. ↑ The Times. London. 15 September 1832, page=3
  22. ↑ In 1832 a woman accused of stealing a silver pen from a London shop said in her defence that she had 'one of the common metal pens' with her:[21]
  23. 1 2 "A Mediaeval Islamic Prototype of the Fountain Pen?", Journal of Semitic Studies
  24. ↑ Pierre Poyenar, "Plume sans fin portative, s'alimentant d'encre d'elle même" Patent FR-Poenaru, Application 3208. File: http://www.fountainpen.it/File:Patent-FR-Poenaru.pdf Arxivat 2021-08-31 a Wayback Machine.
  25. ↑ GB Patent No. 15630, October 30, 1888
  26. ↑ , "Writing instrument", , emesa 1943-06-17 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-08-01. [Consulta: 21 maig 2026].
  27. ↑ The Ballpoint Pen Arxivat 2007-04-17 a Wayback Machine., Quido Magazin. Retrieved March 11, 2007.
  28. ↑ History of Pens & Writing Instruments, About Inventors site. Retrieved March 11, 2007.
  29. ↑ «Losing touch with paper and pen». Rediff.com, 05-05-2003. Arxivat de l'original el 2013-05-12. [Consulta: 3 maig 2013].
  30. ↑ Guilfoil, John M. (August 17, 2008) The power of the pen Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.. Boston.com
  31. ↑ «How does a ballpoint pen work?». Engineering. HowStuffWorks, 1998–2007. Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 16 novembre 2007].
  32. ↑ Schwartz, Debra A. Chemical Innovation, 31, 9, 9-2001, p. IBC [Consulta: 8 abril 2018].
  33. ↑ Florey, Kitty Burns. Script and Scribble: The Rise and Fall of Handwriting (en anglès). Melville House, 2013-10-08. ISBN 978-1-61219-305-2.
  34. ↑ Lambrou, Andreas. Fountain Pens: Vintage and Modern (en anglès). Sotheby's Publications, 1989. ISBN 978-0-85667-362-7.
  35. ↑ Sgamellotti, Antonio. Science and Art: The Contemporary Painted Surface (en anglès). Royal Society of Chemistry, 2020-07-01. ISBN 978-1-78801-469-4.
  36. ↑ Stephenson, Jonathan. Graphic Design Materials & Equipment: An International Directory (en anglès). Chartwell Books, 1987. ISBN 978-1-55521-078-6.
  37. ↑ «Estil». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  38. ↑ «Stylus - Define Stylus at Dictionary.com». Dictionary.com. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 8 abril 2018].
  39. ↑ Farah, Iffat Working Papers in Educational Linguistics, 7, 2, 01-10-1991. ISSN: 1548-3134 [Consulta: 1r agost 2021].
  40. ↑ Rahman, Azibor. «Paper pens that can also grow into plants!» (en anglès). The Daily Star, 22-07-2023. [Consulta: 7 juny 2024].
  41. ↑ Carvalho, David N. Forty Centuries of Ink (en anglès). Echo Library, 2007, p.159. ISBN 1406844136.
  42. ↑ Ong, Siew Chey. China condensed: 5000 years of history & culture. Singapore: Marshall Cavendish, 2005, p. 161. ISBN 978-981-261-067-6.
  43. ↑ Women of China, Issues 1-6. Foreign Language Press, 1995, p. 1.
  44. ↑ «Instrument de tinta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  45. ↑ Shakespeare, William. Nit de reis. Editorial Proa, 8 abril 2010, p. 85–. ISBN 978-84-8256-926-0 [Consulta: 20 maig 2012].
  46. ↑ William Shakespeare. Nit de reis. Editorial Proa, 8 abril 2010, p. 85–. ISBN 978-84-8256-926-0 [Consulta: 20 maig 2012].
  47. ↑ J. Laso de la Vega; Establecimiento Tipográfico de Mellado. Instruccion para el pueblo: Cien tratados sobre los conocimientos mas indispensables: con grabados intercalados en el testo. Establecimiento tipografico de Mellado, 1851, p. 2– [Consulta: 20 maig 2012].
  48. ↑ «Instrument de tinta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  49. ↑ Garenfeld, Barbro. «La plume en acier, l'avènement de l'ère industrielle...». A: Stylos, Plumes et Crayons - la Culture et l'Ecrit. Potsdamm: Ullmann, 2010, p. 496 (Loisirs et arts). ISBN 978-3833156427.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.