Intersecció ciclista

Una intersecció o encreuament ciclista és un tipus d'intersecció viària en què una via ciclista es creua amb una altra o altres vies. El seu disseny té en compte criteris de seguretat, visibilitat i prioritat], amb l'objectiu de minimitzar conflictes entre usuaris i facilitar desplaçaments fluids.[1][2][3]
Les interseccions són els llocs on es produeixen accidents amb més probabilitat. Per evitar-los, les interseccions s'han de dissenyar tenint en compte que han de garantir la intervisibilitat entre els diferents usuaris, han de ser autoexplicatives perquè l'atenció se centri en les persones en lloc de la senyalització, han de tenir un disseny adequat per reduir la velocitat dels vehicles motoritzats i han de minimitzar els temps d'espera i els recorreguts de ciclistes i vianants.[4]
Les interseccions ciclistes es poden classificar segons el tipus de via amb què es creuen:[4]
Passos de vianants
Els vianants sempre tindran preferència sobre els ciclistes en els encreuaments amb vies ciclistes.[4]
- Encreuament de via ciclista amb vorera. Ha d'incloure un pas de vianants que indiqui la preferència dels vianants.
- Encreuament de via ciclista amb sender per a vianants. La via ciclista inclou un cediu el pas als vianants.
- Encreuament de via ciclista amb pas de vianants a cota de vorera. Són els ciclistes els que canvien de cota, marcant la prioritat dels vianants.
- Encreuament de via ciclista amb pas de vianants a cota de calçada. La via ciclista no canvia de cota, però hi ha una illeta abans de l'encreuament de la calçada.
- Via ciclista annexa a la calçada amb pas de vianants únic. La calçada i la via ciclista annexa generen un encreuament continu.
- Via ciclista sobre zona de vianants. El paviment i les marques reflecteixen la prioritat dels vianants.
Encreuament amb vorera
Encreuament amb sender per a vianants
Encreuament a cota de vorera
Encreuament a cota de calçada
Via ciclista annexa a la calçada amb pas de vianants únic
Marques de bicicleta sobre el paviment en zones de prioritat per als vianants
Encreuaments entre vies ciclistes
Una de les direccions ha de cedir el pas a l'altra.[4]
- Intersecció ciclista. L'encreuament perpendicular obliga que una direcció cedeixi el pas a l'altra.
- Rotonda ciclista. Millora la visibilitat i obliga a reduir la velocitat.
Intersecció ciclista
Rotonda ciclista
Encreuaments amb trànsit motoritzat
Són les interseccions més perilloses per als ciclistes. El disseny ha de garantir la seguretat, la visibilitat i la prioritat ciclista.[4]
Segons el nivell
- Pas a nivell. Les bicicletes i la resta de vehicles es troben al mateix nivell, i es poden produir col·lisions.
- Pas elevat. Permet salvar la via motoritzada sense interacció directa mitjançant una estructura elevada.
- Passarel·la ciclista. Tipus específic de pas elevat destinat al trànsit exclusiu o prioritari de bicicletes i, en alguns casos, de vianants.
- Pas inferior. Evita l'encreuament amb vehicles mitjançant un pas subterrani.
- Túnel ciclista. Tipus específic de pas inferior destinat al trànsit exclusiu o prioritari de bicicletes i, en alguns casos, de vianants.
Pas a nivell
Pas elevat amb passarel·la ciclista
Pas inferior en una autopista per a bicicletes- Túnel ciclista
Segons la prioritat
- Encreuament ciclista sense prioritat. Obliga els ciclistes a cedir el pas als vehicles motoritzats.
- Encreuament ciclista sense prioritat amb refugi. Incorpora una zona intermèdia per travessar en dos temps amb més seguretat.
- Encreuament amb prioritat ciclista. Atorga preferència als ciclistes davant del trànsit motoritzat.
- Encreuament elevat. Eleva la via ciclista per calmar el trànsit i reforçar la prioritat ciclista.
Encreuament ciclista sense prioritat
Encreuament ciclista sense prioritat amb refugi
Encreuament amb prioritat ciclista
Encreuament elevat
Segons la geometria del traçat
- Encreuament amb retranqueig. Separa la via ciclista de la calçada.
- Encreuament lineal sense retranqueig. Manté la via ciclista en la mateixa alineació que la calçada.
- Encreuament avançat cap a la calçada. Avança la posició ciclista per fer-la més visible al trànsit.
Encreuament amb retranqueig
Encreuament lineal, sense retranqueig
Encreuament avançat cap a la calçada
Segons la protecció
- Intersecció sense protecció. No disposa d'elements que separin i protegeixin els ciclistes del trànsit.
- Intersecció protegida. Incorpora elements físics que augmenten la seguretat ciclista.
Intersecció sense protecció de carrils bici laterals unidireccionals
Intersecció protegida de carrils bici laterals unidireccionals
Segons la regulació del trànsit
- Intersecció amb semàfor ciclista. Regula el pas mitjançant senyals específics per a bicicletes.
- Intersecció semaforitzada que permet el gir ciclista a la dreta. Autoritza girs a la dreta en determinades condicions encara que el semàfor estigui en vermell.
- Intersecció que permet l'Idaho stop. Permet als ciclistes tractar certs senyals com un cediu el pas per millorar la fluïdesa.
Intersecció amb semàfor ciclista
Intersecció semaforitzada que permet el gir ciclista a la dreta
Intersecció que permet l'Idaho stop
Maniobres ciclistes específiques
- Plataforma avançada d'espera. En ciclocarrers i ciclocarrils, ofereix un espai avançat perquè els ciclistes es posicionin abans del semàfor.
- Gir indirecte a l'esquerra. Permet fer girs en dues fases per a una major seguretat.
- Carril bici unidireccional amb gir ciclista a la dreta sense intersecció. Facilita el gir sense necessitat d'aturar-se ni de creuar trànsit.
Gir indirecte a l'esquerra
Carril bici unidireccional amb gir ciclista a la dreta sense intersecció
Elements complementaris de disseny
- Gual. Manté la continuïtat de l'itinerari ciclista sobre accessos a propietats o carrers secundaris.
- Filtre modal. Restringeix el pas a vehicles motoritzats, permetent només el trànsit ciclista i de vianants.
Gual
Rotondes
Tot i que les rotondes estan dissenyades per reduir el nombre de possibles accidents entre vehicles, alguns dissenys poden empitjorar la seguretat ciclista, per la qual cosa han d'incorporar elements específics de protecció.[4]
- Rotonda amb preferència ciclista. Situada entre ciclocarrers, la rotonda manté la prioritat, indicant que els ciclistes han de circular pel centre de la calçada, evitant que altres vehicles intentin avançar-los.
- Rotonda holandesa. La rotonda incorpora una via ciclista al seu perímetre, garantint la prioritat ciclista. * Rotonda amb anell ciclista interior. La rotonda incorpora una via ciclista al seu interior. Habitualment l'accés a l'anell ciclista central ha d'estar regulat per semàfors.
- Rotonda partida. La via ciclista es manté lineal, de manera que es generen passos ciclistes a les interseccions.
Rotonda amb preferència ciclista
Rotonda amb anell ciclista interior
Rotonda partida
Encreuaments amb vies fèrries
Les vies ciclistes poden creuar vies fèrries de trens o tramvies.[4]
- Pas a nivell. La via ciclista i la via fèrria es troben al mateix nivell.
- Pas a desnivell. La via ciclista i la via fèrria es creuen a diferent nivell.
- Pas superior. La via ciclista passa a un nivell superior a la via fèrria.
- Passarel·la ciclista. Pont sobre les vies.
- Pas inferior. La via ciclista passa a un nivell inferior a la via fèrria.
- Túnel ciclista. Via subterrània sota les vies.
- Pas superior. La via ciclista passa a un nivell superior a la via fèrria.

Pas ciclista sobre vies de tramvia
Trinxera de tren- Passarel·la ciclopeatonal sobre vies fèrries
Pas inferior
Túnel ciclista sota vies fèrries
Parades de transport públic
Són punts on la via ciclista interactua amb les parades, requerint un disseny que garanteixi la seguretat i la visibilitat de ciclistes i usuaris del transport públic.[4]
- Davant de la parada. La via ciclista passa entre el trànsit i la zona d’espera del transport públic, generant interacció directa amb els usuaris.
- A cota de calçada. La via ciclista se situa al nivell de la calçada, passant sobre la mateixa parada, havent de cedir el pas durant la parada de l’autobús.
- A cota de vorera. La via ciclista discorre al nivell de la vorera, havent de cedir el pas durant la pujada i baixada d’usuaris.
- En apartador. La parada es retranqueja, permetent el pas de ciclistes durant la parada.
Davant de la parada a cota de calçada
Davant de la parada a cota de vorera
Davant de la parada, amb apartador
- Darrere de la parada. La via ciclista se situa darrere de la zona d’espera, reduint conflictes amb els usuaris del transport.
- A cota de calçada. Manté el nivell de la calçada, de manera que els vianants han de creuar únicament pels punts amb rebaix.
- A cota de vorera. S’integra a l’espai per a vianants després de la parada, per la qual cosa s’ha d’indicar la prioritat per als vianants.
Darrere de la parada a cota de vorera- Darrere de la parada a cota de calçada
Amb parada flotant
Referències
- ↑ «Guía de recomendaciones para el diseño de infraestructura ciclista» (en castellà). Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, 2023.
- ↑ «Cycle infrastructure design» (en anglès), 2020.
- ↑ «Manual de Diseño para el Tráfico de Bicicletas» (en castellà). CROW, .
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Elementos para la integración de la infraestructura ciclista en el viario» (en castellà). Guía de recomendaciones para el diseño de infraestructura ciclista, 2023.