Ira Hayes

Plantilla:Infotaula personaIra Hayes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1923 Modifica el valor a Wikidata
Sacaton (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 1955 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Bapchule (Arizona) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri nacional d'Arlington Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióparacaigudista militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
LleialtatEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Branca militarCos de Marines dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Grau militarcaporal Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial
Battle of Vella Gulf (en) Tradueix
Bougainville Campaign (en) Tradueix
batalla d'Iwo Jima Modifica el valor a Wikidata
Esportparacaigudisme Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 463Modifica el valor a Wikidata

Ira Hayes (anglès: Ira Hamilton Hayes) (Sacaton, 12 de gener de 1923 - Bapchule, 24 de gener de 1955) va ser un marine dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Hayes va ser un membre reclutat de la comunitat índia Gila River, situada als comtats de Pinal i Maricopa a Arizona. Es va allistar a la Reserva del Cos de Marines el 26 d'agost de 1942 i, després de l'entrenament de reclutes, es va oferir voluntari per convertir-se en paramarine. Va lluitar a les campanyes de Bougainville i d'Iwo Jima a la Guerra del Pacífic.

Hayes va ser un dels sis homes que van aparèixer a la icònica fotografia Alçant la bandera a Iwo Jima del fotògraf Joe Rosenthal.[1][2] La primera bandera hissada sobre el mont Suribachi el 23 de febrer de 1945 a l'extrem sud d'Iwo Jima es va considerar massa petita i va ser substituïda el mateix dia per una bandera més gran. Una foto de la segona hissada de bandera, en què hi apareixia Hayes, es va fer famosa i es va reproduir àmpliament. Després de la batalla, Hayes i dos homes més van ser identificats com a segons hissadors de banderes supervivents i van ser reassignats per ajudar a recaptar fons per a la Setena campanya de bons de guerra. El 1946, després del seu servei al Cos de Marines, va ser fonamental per revelar la identitat correcta d'un dels marines de la fotografia.

Després de la guerra, Hayes va patir un trastorn per estrès posttraumàtic i va caure en l'alcoholisme. El 10 de novembre de 1954, va assistir a la inauguració del Monument als Caiguts del Cos de Marines al comtat d'Arlington, Virgínia, que es va inspirar en la fotografia de Hayes i cinc altres marines aixecant la segona bandera a Iwo Jima. Després d'una nit de molta beguda, el 23 i el 24 de gener de 1955, va morir a causa del refredat i la intoxicació etílica. Va ser enterrat amb tots els honors militars al Cementiri Nacional d'Arlington el 2 de febrer de 1955.

Hayes va ser commemorat en l'art i el cinema, abans i després de la seva mort. El 1949, es va retratar a si mateix aixecant la bandera a la pel·lícula Sands of Iwo Jima, protagonitzada per John Wayne. Va ser objecte d'un article del periodista William Bradford Huie, que va ser adaptat per al llargmetratge The Outsider (1961), protagonitzat per Tony Curtis com a Hayes. La pel·lícula va inspirar el compositor Peter La Farge a escriure "The Ballad of Ira Hayes", que es va fer popular a tot el país el 1964 després de ser enregistrada per Johnny Cash. El 2006, Hayes va ser interpretat per Adam Beach a la pel·lícula de la Segona Guerra Mundial Banderes dels nostres pares, dirigida per Clint Eastwood.

Biografia

Ira Hayes va néixer a Sacaton, Arizona, una ciutat de la comunitat índia Gila River, al comtat de Pinal . Era el més gran de sis fills de Nancy Whitaker (1901–1972) i Joseph Hayes (1901–1986).[3] Els fills de Hayes eren: Ira (1923–1955), Harold (1924–1925), Leonard (1925–1962), Kenneth (1931–2019), Arlene (1933–1938) i Vernon (1937–1957).[3] Joseph Hayes era un veterà de la Primera Guerra Mundial que va mantenir la seva família amb l'agricultura de subsistència i la collita de cotó.[4] Nancy Hayes era una devota presbiteriana i mestra d'escola dominical a l' església de les Assemblees de Déu a Sacaton.[4]

La seva família i amics recordaven Hayes com un nen tímid i sensible. Sara Bernal, la seva neboda, va dir: "Ira Hayes era un home molt tranquil; passava dies sense dir res tret que li parlessis primer. Els altres fills Hayes jugaven i em prenien el pèl, però no l'Ira. Era tranquil i una mica distant. L'Ira no parlava tret que li parlessin. Era igual que el seu pare".[5] La seva amiga de la infància, Dana Norris, va dir: "Tot i que sóc de la mateixa cultura, mai vaig poder ficar-me a la seva pell. L'Ira tenia la característica de no voler parlar. Però nosaltres, els pimes, no som propensos a presumir. L'Ira era un noi tranquil, un noi tan tranquil".[5] Malgrat això, Hayes va ser un nen precoç que va mostrar un coneixement impressionant de la llengua anglesa, una llengua que molts pimes mai van aprendre a parlar.[4] Va aprendre a llegir i escriure als quatre anys i era un lector voraç.[4]

El 1932, la família es va establir a Bapchule, Arizona, aproximadament a 19 quilòmetres al nord-oest de Sacaton.[4] Els fills Hayes van assistir a l'escola primària a Sacaton i a l'institut a la Phoenix Indian School de Phoenix, Arizona.

Ira Hayes treballava de fuster durant l'atac japonès a Pearl Harbor el desembre de 1941. Hayes va confiar a la seva companya de classe Eleanor Pasquale després de l'atac japonès que estava decidit a servir al Cos de Marines dels Estats Units.[6] Pasquale va dir: "Cada matí a l'escola, [els estudiants] rebíem un informe sobre la Segona Guerra Mundial. Cantàvem els himnes de l'exèrcit, els marines i la marina".[7] Hayes va completar dos anys a l'Escola Índia de Phoenix i va servir al Cos Civil de Conservació el maig i el juny de 1942. Va treballar de fuster abans d'allistar-se a l'exèrcit.[8]

Cos de Marines dels Estats Units

Hayes al Camp Gillespie, Escola de Paracaigudistes del Cos de Marines el 1942

Hayes es va allistar a la Reserva del Cos de Marines el 26 d'agost de 1942.[9] Va completar l'entrenament de reclutes al Pelotó 701 a la Base del Cos de Marines de San Diego (rebatejada el 1948 com a Marine Corps Recruit Depot, San Diego) i a l'octubre es va oferir voluntari per a l'entrenament de paracaigudistes de la Marina (Paramarine) a l'Escola de Paracaigudistes de la Marina al Camp Gillespie, situat a l'est de San Diego. Ira Hayes es va convertir en el primer Pima de la història a rebre les seves ales de paracaigudista, a les quals va rebre el nom en clau de Cap de Núvol Caient. El 30 de novembre es va graduar a l'Escola d'Entrenament de Paracaigudistes i va rebre les seves "ales de salt" platejades.[8] L'1 de desembre va ser ascendit a soldat de primera classe.[10]

El 2 de desembre de 1942, es va unir a la Companyia B, 3r Batalló de Paracaigudistes, Tropes Especials Divisionals, 3a Divisió de Marines, a Camp Elliott, Califòrnia. El 14 de març de 1943, Hayes va salpar cap a Nova Caledònia amb el 3r Batalló de Paracaigudistes, que va ser assignat a Camp Kiser allà del 25 de març fins al 26 de setembre; la unitat va ser rebatejada a l'abril com a Companyia K, 3r Batalló de Paracaigudistes, 1r Regiment de Paracaigudistes de Marines[11] del I Cos Amfibi de Marines. El 3r Batalló de Paracaigudistes va ser enviat a Guadalcanal i hi va romandre fins que va ser enviat a Vella Lavella, on va arribar el 14 d'octubre per a servei ocupacional. El 4 de desembre, Hayes va desembarcar amb el 3r Batalló de Paracaigudistes a Bougainville i va lluitar contra els japonesos com a fuseller automàtic de secció (home BAR) amb la Companyia K durant la campanya de Bougainville.[10] El 3r Batalló de Paracaigudistes va ser enviat de tornada a Guadalcanal, i s'hi va quedar fins al febrer, quan els Paramarines van ser enviats de tornada a Califòrnia. El 1r Regiment de Paracaigudistes es va dissoldre oficialment a Camp Pendleton, Califòrnia , el febrer de 1944.

Hayes va ser transferit a la Companyia E, 2n Batalló, 28è Regiment de Marines de la recentment activada 5a Divisió de Marines a Camp Pendleton. Hayes va navegar a Hawaii amb la seva companyia al setembre per continuar l'entrenament amb la 5a divisió a Camp Tarawa mentre s'entrenava per a la invasió i captura d'Iwo Jima.

Batalla d'Iwo Jima

La 5a Divisió de Marines va desembarcar a Iwo Jima el 19 de febrer de 1945. La Companyia Easy, Segon Batalló, 28è Marines, va desembarcar a la platja sud, prop del Mont Suribachi, davant de l'USS Talladega , després de transferir-se des de l'USS Missoula.[10] L'illa estava defensada per més de 20.000 soldats japonesos que estaven atrinxerats en fortificacions i disposats a lluitar fins a la mort. Al final, només 216 soldats japonesos van sobreviure a la batalla.

Primera hissada de bandera
El mont Suribachi a Iwo Jima

Després de quatre dies de combats, els marines finalment van arribar als vessants de la muntanya. El 23 de febrer, el tinent coronel Chandler W. Johnson, comandant del segon batalló, va ordenar a una patrulla de combat que pugés, prengués i ocupés el cim del mont Suribachi (un volcà inactiu) i hissés la bandera del batalló si era possible per indicar que estava segur.[12] El capità Dave Severance, comandant de la Companyia E, va organitzar una patrulla de 40 homes formats per la resta de la seva tercera secció i el batalló. El tinent primer Harold Schrier, oficial executiu de la companyia, va ser escollit pel tinent coronel Johnson per estar al comandament de la patrulla. A les 8:30 del matí, la patrulla va començar a pujar pel vessant est de Suribachi. La patrulla incloïa dos soldats de la Marina i portadors de llitera.[13] Menys d'una hora més tard, després de rebre foc de franctiradors japonesos ocasional, la patrulla va arribar a la vora del volcà. Després d'un breu tiroteig allà, el tinent Schrier i els seus homes van capturar el cim. Després de trobar una canonada d'acer japonesa i fixar-hi la bandera, el pal de la bandera va ser portat al lloc més alt del cràter. Cap a les 10:30 del matí, el tinent Schrier, el sergent de secció Ernest Thomas, el sergent Henry Hansen i el caporal Charles Lindberg van hissar la bandera.[14] Veure la hissada dels colors nacionals va provocar immediatament forts aplaudiments dels marines, mariners i guàrdies costaners a la platja de sota i dels homes dels vaixells atracats a la platja. A causa dels forts vents al mont Suribachi, el sergent Hansen, el soldat Phil Ward i el metge de la marina John Bradley van col•laborar per ajudar a mantenir el pal de la bandera en posició vertical. Els homes que eren a, al voltant i sostenien el pal de la bandera van ser fotografiats diverses vegades pel sergent de la marina Louis R. Lowery, un fotògraf de la revista Leatherneck que va acompanyar la patrulla muntanya amunt. El sergent de secció Thomas va morir a Iwo Jima el 3 de març i el sergent Hansen va morir l'1 de març.

Segona hissada de bandera
Fotografia del Cos de Marines de les dues banderes al Mont Suribachi
Fotografia "Gung Ho" de Joe Rosenthal feta després de la segona hissada de la bandera (Hayes és a l'extrem inferior esquerre)

La primera bandera que va onejar sobre el Mont Suribachi, a l'extrem sud d'Iwo Jima, es va considerar massa petita per ser vista pels milers de marines que lluitaven a l'altra banda d'Iwo Jima. Els marines al comandament i el tinent coronel Johnson van decidir que s'havia de posar una bandera més gran al cim i hissar-la a la muntanya. A primera hora de la tarda, el capità Severance va ordenar al sergent Michael Strank, un líder d'esquadró de fusellers de la Segona Secció de la Companyia E, que pugés al Mont Suribachi amb tres marines del seu esquadró i hissés la bandera més gran. El sergent Strank va ordenar llavors al caporal Harlon Block, al soldat Hayes i al soldat Franklin Sousley que l'acompanyessin a Suribachi amb subministraments (o cable de comunicació). El soldat Rene Gagnon, el missatger del Segon Batalló de la Companyia E, va rebre l'ordre de portar bateries de "walkie-talkie" i la bandera de recanvi muntanya amunt, i retornar la primera bandera a l'ajudant del batalló de baix.[12]

Quan els cinc marines eren a dalt, els soldats Hayes i Sousley van trobar una canonada d'acer japonesa, que la van portar al sergent Strank i al caporal Block a prop de la primera bandera. La segona bandera estava enganxada a la canonada i, quan el sergent Strank i els seus tres marines estaven a punt d'aixecar el pal de la bandera, va cridar a dos marines propers de la patrulla de Schrier que els ajudessin a aixecar-lo. Aproximadament a la 1 de la tarda, el tinent Schrier va ordenar l'aixecament de la segona bandera i l'arriament de la bandera original. La segona bandera va ser aixecada pel sergent Strank, el caporal Block, el soldat Hayes, el soldat Sousley, el soldat Harold Schultz,[16][17][18] i el soldat de 1a Harold Keller.[19] Després d'aixecar la bandera, els soldats Schultz i Keller van afegir roques a la part inferior del pal de la bandera, que després va ser estabilitzat amb tres cordes de subjecció a causa dels forts vents a la part superior.

La hissada de la segona bandera americana al mont Suribachi el 23 de febrer de 1945 va ser immortalitzat pel fotògraf de combat de l'Associated Press Joe Rosenthal i es va convertir en una icona de la guerra mundial.

El 14 de març, dos marines, sota les ordres del tinent general Holland Smith, van hissar oficialment una altra bandera americana en un pal durant una cerimònia al lloc de comandament del V Cos Amfibi, a l'altra banda del Mont Suribachi, on es trobaven les tropes de la 3a Divisió de Marines per indicar que els marines havien ocupat Iwo Jima. La bandera que onejava al cim del Mont Suribachi i que Hayes havia ajudat a hissar va ser retirada.

Hayes va lluitar a l'illa fins que va quedar segura el 26 de març. El mateix dia, va assistir al servei per a les tropes americanes enterrades al cementiri de la 5a Divisió de Marines. Hayes va abordar l'USS Winged Arrow[10] i va deixar Iwo Jima amb la seva unitat cap a Hawaii el 27 de març. La Companyia Easy va tenir moltes baixes, i Hayes era un dels cinc marines que quedaven de la seva secció original de 45 homes, inclosos els seus soldats.[20] El sergent Strank i el caporal Block van morir a Iwo Jima l'1 de març, i el soldat Sousley va morir el 21 de març.

7a gira de venda de bons de guerra

Cartell de la Setena campanya de préstecs de guerra (11 de maig - 4 de juliol de 1945)

Un cop va arribar a Hawaii, Hayes va continuar entrenant-se amb la Companyia E al Campament Tarawa. Durant la batalla, el president Franklin D. Roosevelt havia ordenat que els que hissaven la bandera de la fotografia de Joe Rosenthal fossin enviats immediatament després de la batalla a Washington, DC, per aparèixer com a factor de moral pública. El soldat Gagnon havia tornat amb la Companyia E al Campament Tarawa quan se li va ordenar el 3 d'abril que es presentés al quarter general del Cos de Marines a Washington, DC. Va arribar el 7 d'abril i va ser interrogat per un tinent coronel de l'oficina d'informació pública del Cos de Marines sobre les identitats dels que hissaven la bandera de la foto de Rosenthal. Gagnon va anomenar els marines Michael Strank (mort en acció), Henry Hansen (mort en acció), Franklin Sousley (mort en acció), Ira Hayes, el metge de la Marina John Bradley i ell mateix. El 8 d'abril, el Cos de Marines va emetre un comunicat de premsa amb els noms dels sis que hissaven la bandera de la fotografia de Rosenthal que havia estat proporcionada per Gagnon, inclòs el de Hayes.[21] Hayes i Bradley van rebre l'ordre de presentar-se al quarter general del Cos de Marines; Després de la guerra, el Cos de Marines va determinar que Hansen (1947), Bradley (2016) i Gagnon (2019) no eren els segons aixecadors de banderes.[21]

El president Roosevelt va morir el 12 d'abril i el vicepresident Harry S. Truman va jurar el càrrec de president el mateix dia. Després que Bradley fos evacuat d'Iwo Jima al març, es recuperava de les ferides a l'Hospital Naval d'Oakland, a Oakland, Califòrnia, quan se li va ordenar anar a Washington. Va ser traslladat a l'Hospital Naval de Bethesda, a Bethesda, Maryland, on li van mostrar la fotografia de Rosenthal hissant la bandera i li van dir que ell hi era.[22] Bradley va arribar a Washington, DC, amb crosses el 19 d'abril o al voltant d'aquesta data. Hayes va deixar Hawaii el 15 d'abril i va arribar a Washington el 19 d'abril i va ser assignat a la Companyia C, 1r Batalló del Quarter General, Quarter General del Cos de Marines. Tots dos homes van ser interrogats per separat pel mateix oficial de Marines amb qui Gagnon es va reunir sobre les identitats dels sis hissadors de la bandera de la fotografia de Rosenthal. Bradley va estar d'acord amb els sis noms dels hissadors de la bandera de la foto donats per Gagnon, inclòs el seu. Hayes va estar d'acord amb tots els noms, inclòs el seu, excepte que va dir que l'home identificat com a sergent. Hansen a la base del pal de la bandera a la foto era en realitat el caporal Harlon Block. L'entrevistador dels Marines va dir llavors a Hayes que ja s'havia fet pública una llista dels noms dels sis que hissaven la bandera a la foto; i a més, Block i Hansen van morir en acció (durant la investigació del Cos de Marines el 1946, el tinent coronel va negar que Hayes mai li hagués esmentat el nom de Block).[21]

Després de l'entrevista, es va demanar que el soldat Gagnon, el soldat Hayes i el metge de la Marina Bradley participessin en la Setena campanya de bons de guerra per ajudar a sufragar l'enorme deute de guerra mitjançant la venda de bons de guerra. El 20 d'abril, Gagnon, Hayes i Bradley es van reunir amb el president Truman a la Casa Blanca i cadascun li va mostrar les seves posicions al segon cartell d'hissada de la bandera que s'exhibia allà per a la propera gira d'obligacions en què participarien. Aquell dia també es va celebrar una roda de premsa i es va preguntar a Gagnon, Hayes i Bradley sobre la hissada de la bandera.

El 9 de maig, una hissada de banderes pel soldat Hayes, el soldat Gagnon i el segon comandant Bradley durant una cerimònia a la capital del país va donar inici a la gira de venda de bons; la bandera era la mateixa que s'havia hissat al mont Suribachi. La gira va començar l'11 de maig a la ciutat de Nova York. El 24 de maig, el soldat Hayes va rebre l'ordre de presentar-se al 28è Regiment de Marines a Hawaii. El soldat Hayes va sortir de Washington el 25 de maig i va arribar a Hilo, Hawaii, el 29 de maig en avió i es va reincorporar a la Companyia E al Camp Tarawa.[10] El soldat Gagnon i el segon comandant Bradley van acabar la gira a Washington, DC, el 4 de juliol. La gira de bons es va dur a terme a 33 ciutats americanes i va recaptar més de 26.000 milions de dòlars per ajudar a pagar i guanyar la guerra.[23]

El 19 de juny, el soldat Hayes va ser ascendit a caporal. Va servir en tasques d'ocupació al Japó amb la Companyia E, 2n Batalló, 28è Regiment de Marines, del 22 de setembre al 26 d'octubre de 1945. Va ser donat de baixa honorablement del Cos de Marines a Camp Pendleton, Califòrnia, l'1 de desembre de 1945. El 21 de febrer de 1946, Hayes va ser guardonat amb una Menció d'Honor de la Marina del Cos de Marines pel seu servei meritori en combat durant la Segona Guerra Mundial.

Després de la Segona Guerra Mundial

Hayes (esquerra) amb l'alcalde de Los Angeles, Fletcher Bowron, el 1947

Hayes va intentar portar una vida civil normal després de la guerra. "Vaig rebre centenars de cartes. I la gent passava per la reserva amb cotxe, s'acostava a mi i em preguntava: 'Ets l'indi que va hissar la bandera a Iwo Jima?'"[24] Tot i que Hayes rarament parlava de la hissada de la bandera, parlava en general del seu servei al Cos de Marines amb gran orgull.

A Hayes li va semblar molest que encara es presentés públicament que Harlon Block era "Hank" Hansen. El maig de 1946, Hayes va caminar i fer autostop 2.000 quilòmetres des de la comunitat índia del riu Gila a Arizona fins a la granja d'Edward Frederick Block, Sr., a Weslaco, Texas, per revelar la veritat als pares de Block sobre que el seu fill Harlon apareixia a la fotografia de Rosenthal mentre hissava la bandera. Va ser fonamental perquè el Cos de Marines resolgués la controvèrsia sobre el segon aixecador de la bandera equivocat el gener de 1947. La família de Block, especialment la seva mare, estava agraïda a Hayes. Ella va dir que des del moment en què va veure per primera vegada la famosa foto al diari sabia que era el seu fill a la foto. La senyora Block va escriure a Hayes sobre el seu fill i ell li va respondre el juliol de 1946. Aleshores va contactar amb el congressista de Texas Milton West sobre la carta de Hayes, cosa que va iniciar una investigació del Cos de Marines al desembre.[21]

John "Jack" Thurman, que apareix a l'extrem esquerre de la fotografia "Gung Ho" de Rosenthal (a sota, a la dreta), va explicar una història de la seva amistat amb Ira, que era a l'extrem esquerre de la foto al costat de Jack. Jack va explicar en un esmorzar que, algun temps després de la guerra, Ira va fer autostop a través del país per visitar-lo a la seva granja a Mitchell, Dakota del Sud. Ira va arribar mentre Jack era fora de la granja i la mare de Jack no va permetre que Ira esperés a casa i el va fer esperar al final del camí d'entrada al costat de la carretera. Jack va dir que a la seva mare "no li agradaven els indis". Un cop explicat tot, quan Jack va arribar a casa, Ira va ser benvingut a la casa. Jack va seguir sent amic d'Ira fins a la seva mort.

El 1949, Hayes va aparèixer breument com ell mateix a la pel•lícula Sands of Iwo Jima, protagonitzada per John Wayne. A la pel•lícula, Wayne lliura la bandera americana a Gagnon, Hayes i Bradley, que en aquell moment eren considerats els tres segons hissadors de banderes supervivents (la segona bandera que es va hissar al Mont Suribachi s'utilitza a la pel•lícula i es lliura directament a Gagnon).

Després d'això, Hayes no va poder mantenir una feina estable durant molt de temps, ja que s'havia convertit en alcohòlic. Va ser arrestat 52 vegades per embriaguesa en públic en diversos llocs del país, inclosa Chicago l'octubre de 1953.[25] Hayes va ocupar diverses feines, inclòs ser xofer d'Elizabeth Martin, exesposa de Dean Martin, on va viure a casa seva a Beverly Hills durant diversos mesos, però no podia deixar de beure.[26] Referint-se al seu alcoholisme, va dir una vegada: "Estava malalt. Suposo que estava a punt de riure pensant en tots els meus bons amics. Eren millors homes que jo i no tornaran. I molt menys a la Casa Blanca, com jo".[24] Hayes estava sobri mentre assistia a la dedicació del Monument a la Guerra del Cos de Marines el 10 de novembre de 1954. Hayes es va reunir amb el president Dwight D. Eisenhower, que el va lloar com un heroi. Un periodista es va acostar a Hayes i li va preguntar: "Què et sembla la pompa i les circumstàncies?" Hayes va baixar el cap i va dir: "No ho faig".[27]

La seva inquietud per la seva fama no desitjada i els seus problemes posteriors de la postguerra van ser relatats per primera vegada en detall per l'autor William Bradford Huie a "The Outsider", publicat el 1959 com a part de la seva col·lecció Wolf Whistle and Other Stories. The Outsider, filmada el 1961, va ser dirigida pel veterà de la Segona Guerra Mundial convertit en director de cinema Delbert Mann i protagonitzada per Tony Curtis com a Hayes. La pel·lícula del 2006 Banderes dels nostres pares, dirigida per Clint Eastwood, suggereix que Hayes patia un trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT).

Mort

El funeral de Hayes es va celebrar a l' església CH Cook Memorial de Sacaton, Arizona.
Tomba al Cementiri Nacional d'Arlington

El matí del 24 de gener de 1955, Hayes va ser trobat mort prop d'una cabana de tova abandonada a prop d'on vivia a Sacaton, Arizona. Havia estat bevent i jugant a cartes a la reserva amb els seus amics i germans Vernon i Kenneth. Es va produir una baralla entre Hayes i un indi pima anomenat Henry Setoyant, i tots van marxar excepte Hayes i Setoyant. El forense del comtat de Pinal va concloure que la mort de Hayes va ser causada per hipotèrmia i intoxicació etílica. Tanmateix, el seu germà Kenneth, un veterà de la Guerra de Corea, creia que la mort va ser resultat de l'altercat amb Setoyant. La policia de la reserva no va dur a terme una investigació sobre la mort de Hayes, i Setoyant va negar qualsevol acusació de baralla amb Hayes.[28] No hi va haver autòpsia.

A la pel·lícula The Outsider, la seva mort es dramatitza per a la pantalla. Se'l mostra borratxo i congelat al cim d'una muntanya i incapaç de baixar. S'adorm i es mostra congelat fins a la mort amb el braç i la mà estesos cap amunt, com quan va hissar la bandera al mont Suribachi. A la cançó "The Ballad of Ira Hayes", se'l descriu borratxo i ofegant-se en cinc centímetres d'aigua en una rasa, sense notar el fred.

El 2 de febrer de 1955, Hayes va ser enterrat a la Secció 34, Tomba 479A del Cementiri Nacional d'Arlington.[29] Al funeral, Rene Gagnon (incorrectament considerat un aixecador de banderes fins al 2019, quan va ser identificat correctament com Harold Keller) va dir d'ell: "Diguem que tenia un petit somni al cor que algun dia l'indi seria com l'home blanc: podria caminar per tots els Estats Units".[30]

Monument commemoratiu de guerra del Cos de Marines

El Monument als Caiguts del Cos de Marines dels Estats Units al comtat d'Arlington, Virgínia

El Monument als Caiguts del Cos de Marines (Memorial d'Iwo Jima) al comtat d'Arlington, Virgínia, va ser inaugurat el 10 de novembre de 1954.[31] El monument va ser esculpit per Felix de Weldon a partir de la imatge de la segona hissada de la bandera al mont Suribachi. Ira Hayes es representa com la sisena figura de bronze de la base de l'asta de la bandera del monument, juntament amb les figures de bronze de 9,8 m (32 peus) dels altres cinc hissadors de la bandera que hi apareixen.

El president Dwight D. Eisenhower es va asseure al davant durant la cerimònia d'inauguració amb el vicepresident Richard Nixon, el secretari de Defensa Charles E. Wilson, el vicesecretari de Defensa Robert Anderson i el general Lemuel C. Shepherd, el 20è comandant del Cos de Marines.[14] Hayes, un dels tres hissadors de banderes supervivents que es representen al monument, també seia al davant amb John Bradley (identificat incorrectament com a hissador de banderes fins al 23 de juny de 2016),[17] Rene Gagnon (identificat incorrectament com a hissador de banderes fins al 16 d'octubre de 2019),[19] la Sra. Martha Strank, la Sra. Ada Belle Block i la Sra. Goldie Price (mare de Franklin Sousley). Entre els que van pronunciar discursos a la inauguració hi havia Robert Anderson, president de Day, el coronel JW Moreau, del Cos de Marines dels EUA (retirat), president de la Fundació Memorial de Guerra del Cos de Marines, el general Shepherd, que va presentar el monument al poble americà, Felix de Weldon i Richard Nixon, que va pronunciar el discurs d'inauguració.[32][14]

Inscrites al memorial hi ha les paraules següents:

« In Honor And Memory Of The Men of The United States Marine Corps Who Have Given Their Lives To Their Country Since 10 November 1775
(En honor i memòria dels homes del Cos de Marines dels Estats Units que han donat les seves vides al seu país des del 10 de novembre de 1775)		 »

Commemoració del Cos de Marines de 1993

Els sis hissadors de la segona bandera:
#1, Cpl. Harlon Block (†)
#2, Pfc. Harold Keller
#3, Pfc. Franklin Sousley (†)
#4, Sgt. Michael Strank (†A)
#5, Pfc. Harold Schultz
#6, Pfc. Ira Hayes
L'Oficina de Correus dels Estats Units va emetre un segell commemoratiu l'11 de juliol de 1945 en honor dels homes al cim d'Iwo Jima

El 10 de novembre de 1993, el Cos de Marines dels Estats Units va celebrar una cerimònia al Marine Corps War Memorial al comtat d'Arlington, Virgínia, en commemoració del 218è aniversari del Cos de Marines. D'Ira Hayes, el comandant del Cos de Marines, General Carl Mundy va dir:

« Una de les parelles de mans que veieu esteses per aixecar la nostra bandera nacional a la cresta del mont Suribachi, marcada per la batalla, fa tants anys, són les d'un natiu americà... Ira Hayes... un marine que no pertany a la majoria ètnica de la nostra població.

Si Ira Hayes fos aquí avui... li diria que, tot i que les meves paraules en una altra ocasió han donat la impressió que crec que alguns marines... a causa del seu color... no són tan capaços com altres marines... que aquests no eren els pensaments de la meva ment... i que no són els pensaments del meu cor.
 Li diria a Ira Hayes que el nostre Cos és el que som perquè som del poble d'Amèrica... el poble del teixit ampli, fort i ètnic que és la nostra nació. I finalment, li diria que en el futur, aquest teixit s'eixamplarà i s'enfortirà en totes les categories per fer que el nostre Cos sigui encara més fort... fins i tot de major utilitat per a la nostra nació. Aquest és un compromís d'aquest comandant... I aquest és un compromís personal d'aquest marine.

 »

Condecoracions

La Cinta de Menció de la Marina de Hayes es va actualitzar a la Medalla de Menció de la Marina i del Cos de Marines amb la "V" de Combat per servei meritori.[33] Es va qualificar per a la Cinta d'Acció de Combat de la Marina per la participació en combat a la Segona Guerra Mundial.[34] L' estrella platejada de 5⁄16 de polzadade la seva cinta de Citació de la Unitat Presidencial de la Marina era una estrella de participació en campanya del Cos de Marines de la Segona Guerra Mundial (descontinuada) per a Iwo Jima, no una segona Citació de la Unitat Presidencial (estrella de bronze de 3⁄ 16"). Hayes no va complir el requisit de quatre anys (48 mesos) de servei del Cos de Marines a la Segona Guerra Mundial per a la Medalla de Bona Conducta del Cos de Marines.

Condecoracions i premis militars de Hayes:

Plantilla:Ribbon devices/alt
Plantilla:Ribbon devices/alt
Silver star
Plantilla:Ribbon devices/alt
Plantilla:Ribbon devices/alt
Plantilla:Ribbon devices/altPlantilla:Ribbon devices/altPlantilla:Ribbon devices/alt
Insígnia Insígnia de Paracaigudista
1a filera Medalla de la Menció Encomiable de la Marina i el Cos de Marines
amb "V" de Combat
2a filera Cinta d'Acció de Combat de la Marina Distinció Presidencial d'Unitat de la Marina
amb 1 estrella de plada de 5⁄16"		 Medalla de la Campanya Americana
3a filera Medalla de la Campanya Asiàticopacífica
amb 4 estrelles de campanya		 Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial Medalla de l'Armada del Servei d'Ocupació
Insígnia Insígnia de tirador amb fusell

La Menció Encomiable del Cos de Marines dels Estats Units

« SEU CENTRAL

FORÇA DE MARINA DE LA FLOTA, PACÍFIC
El General Comandant de la Força de Marina de la Flota, Pacífic, es complau a ELOGIAR EL CAPORAL IRA H. HAYES, COS DE MARINES DELS ESTATS UNITS, pel servei que s'estableix a continuació

CITACIÓ:

Pel seu meritori i eficient compliment del deure mentre servia amb un batalló d'infanteria de marina durant les operacions contra l'enemic a VELLA LAVELLA I BOUGAINVILLE, ILLES SALOMÓ BRITÀNIQUES, del 15 d'agost al 15 de desembre de 1943, i a IWO JIMA, ILLES VOLCÀNIQUES, del 19 de febrer al 27 de març de 1945. Tot i que sovint estava sota un intens foc enemic, el caporal HAYES va dur a terme les seves funcions durant totes aquestes campanyes d'una manera molt lloable. Independentment del perill de fatiga personal, va treballar incansablement, i els seus esforços van ajudar enormement la seva unitat a complir les missions assignades. El seu coratge, iniciativa i lleial dedicació al deure van ser un exemple per a tots els que van servir amb ell, i la seva conducta va estar en consonància amb les més altes tradicions del Servei Naval dels Estats Units.

/S/ Roy S. Geiger,
Tinent general, Cos de Marines dels Estats Units

Cinta de Menció Autoritzada[10]

 »

Representació en música, cinema i literatura

La història de Hayes va ser immortalitzada a la cançó "The Ballad of Ira Hayes" de Peter LaFarge, que posteriorment va ser versionada per nombrosos artistes com Johnny Cash, Kris Kristofferson, Pete Seeger, Townes Van Zandt i Bob Dylan. El 1964, Cash va portar la cançó al número 3 de la llista de música country Billboard.[35]

Ira Hayes és el tema de la cançó "Blinding Flashes", escrita per The Rumjacks.

Ira Hayes va aparèixer com ell mateix a la pel·lícula d'Allan Dwan de 1949, Sands of Iwo Jima , protagonitzada per John Wayne. Al telefilm de 1960 The American, va ser interpretat pel veterà de la Marina de la Segona Guerra Mundial Lee Marvin. Tony Curtis va interpretar Hayes a la pel·lícula de 1961 The Outsider. Hayes va ser interpretat per Adam Beach a la pel·lícula del 2006 Banderes dels nostres pares , dirigida per Clint Eastwood. La pel·lícula es basa en el llibre supervendes del 2000 del mateix nom de James Bradley i Ron Powers.

La poeta Ai dedica el seu poema "I Can't Get Started" a Hayes. Se l'esmenta al poema "Petroglyphs of Serena" d'Adrian C. Louis. Hayes també es menciona breument al llibre "Code Talker" de Joseph Bruchac i es menciona diverses vegades al llibre "Indian Killer" de Sherman Alexie.

El monument a Ira H. Hayes situat al parc commemoratiu dels veterans Mathew B. Juan–Ira H. Hayes a Sacaton, Arizona

Monuments, memorials i nomenaments

Els honors personals d'Ira Hayes inclouen:

  • Monument als Caiguts dels Marines (figura hissant la bandera dels Marines), comtat d'Arlington, Virgínia.
  • Hayes Peak, la muntanya més septentrional i més alta de la Sierra Estrella, Phoenix, Arizona.
  • Institut Ira H. Hayes, Bapchule, Arizona
  • Ira Hayes Park (estàtua), Sacaton, Arizona.
  • Lliga del Cos de Marines, Destacament Ira Hayes 2, Phoenix, Arizona.
  • Legió Americana, Post 84 d'Ira Hayes, Sacaton, Arizona.

El març de 2025, el Departament de Defensa va retirar una pàgina web sobre Hayes "enmig de l'àmplia repressió de l'administració Trump contra el que anomena esforços de 'diversitat, equitat i inclusió' al govern federal". ref>; Horton, Alex «Amid 'DEI' purge, Pentagon removes webpage on Iwo Jima flag-raiser». , 18-02-2025.</ref>

La cançó The Ballad of Ira Hayes

« :Chorus:
Call him drunken Ira Hayes
He won't answer anymore
Not the whiskey drinkin' Indian
Nor the Marine that went to war
Gather round me people there's a story I would tell
About a brave young Indian you should remember well
From the land of the Pima Indian
A proud and noble band
Who farmed the Phoenix valley in Arizona land
Down the ditches for a thousand years
The water grew Ira's peoples' crops
'Till the white man stole the water rights
And the sparklin' water stopped
Now Ira's folks were hungry
And their land grew crops of weeds
When war came, Ira volunteered
And forgot the white man's greed
Chorus
There they battled up Iwo Jima's hill,
Two hundred and fifty men
But only twenty-seven lived
To walk back down again
And when the fight was over
And when Old Glory raised
Among the men who held it high
Was the Indian, Ira Hayes
Chorus
Ira returned a hero
Celebrated through the land
He was wined and speeched and honored;
Everybody shook his hand
But he was just a Pima Indian
No water, no home, no chance
At home nobody cared what Ira'd done
And when did the Indians dance
Chorus
Then Ira started drinkin' hard;
Jail was often his home
They'd let him raise the flag and lower it
like you'd throw a dog a bone!
He died drunk one mornin'
Alone in the land he fought to save
Two inches of water in a lonely ditch
Was a grave for Ira Hayes
Chorus
Yeah, call him drunken Ira Hayes
But his land is just as dry
And his ghost is lyin' thirsty
In the ditch where Ira died
 »
— The Ballad of Ira Hayes

Referències

  1. ↑ Ó'Riain, Seán «An Irishman's Diary». The Irish Times, 01-09-2006.
  2. ↑ «Corporal Ira Hamilton Hayes, USMCR». Who's Who in Marine Corps History. History Division, United States Marine Corps. Arxivat de l'original el 2006-10-31. [Consulta: 1r setembre 2006].
  3. 1 2 Bradley & Powers 2006, p. 38
  4. 1 2 3 4 5 Bradley & Powers 2006, p. 39
  5. 1 2 Bradley & Powers 2006, pàg. 39–41
  6. ↑ Bradley & Powers 2006, p. 41
  7. ↑ Bradley & Powers 2006, pàg. 41–42
  8. 1 2 «Ira Hayes: O'odham USMC Airborne Warrior». www.californiaindianeducation.org.
  9. ↑ Bradley & Powers 2006, p. 42
  10. 1 2 3 4 5 6 Hemingway 1988
  11. ↑ The U.S. Airborne, Attached Units – The U.S. Airborne during World War II, 1st Marine Parachute Regiment
  12. 1 2 G. Greeley Wells «The Man Who Carried the Flag at Iwo Jima». The New York Times, 17-10-1991, p. A26.
  13. ↑ Robert Imnie, Associated Press, March 17, 2004: "Veteran closer to clearing his name after book cast doubt on his role at Iwo Jima" «SignOnSanDiego.com > News > Military -- Veteran closer to clearing name after book cast doubt on his role at Iwo Jima». Arxivat de l'original el December 22, 2014. [Consulta: 29 maig 2013].
  14. 1 2 3 Brown, Rodney. Iwo Jima Monuments, The Untold Story. War Museum, 2019. ISBN 978-1-7334294-3-6.
  15. ↑ You Tube, Smithsonian Channel, 2008 Documentary (Genaust films) "Shooting Iwo Jima" Retrieved March 27, 2020
  16. ↑ «Marine Corps investigating photo of iconic flag-raising on Iwo Jima». , 02-05-2016.
  17. 1 2 USMC Statement on Marine Corps Flag Raisers Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine., Office of U.S. Marine Corps Communication, 23 June 2016
  18. ↑ «Marines: Man in Iwo Jima flag raising photo misidentified». FoxNews.com, 23-06-2016. [Consulta: 23 juny 2016].
  19. 1 2 Siemaszko, Corky. «Warrior in iconic Iwo Jima flag-raising photo was misidentified, Marines Corps acknowledges». NBC News, 17-10-2019. [Consulta: 18 setembre 2022].
  20. ↑ «American Indian Heritage Month: Iwo Jima Flag Raiser». Arxivat de l'original el May 30, 2010.
  21. 1 2 3 4 Investigating Iwo: The Flag Raisings in Myth, Memory, and Esprit de Corps. Quantico, Virginia: Marine Corps History Division, 2019, p. 243, 312. ISBN 978-0-16-095331-6.
  22. ↑ Naval History Blog, US Naval Institute, July 1, 2016, John Bradley's Account of the Iwo Flag Raising. May 9, 1945, US Navy interview of John Bradley
  23. ↑ «The Mighty Seventh War Loan». bucknell.edu. Arxivat de l'original el April 6, 2013. [Consulta: 23 juny 2016].
  24. 1 2 Viola, Herman J. «Fighting the Metal Hats: World War II». A: Warriors in Uniform: The Legacy of American Indian Heroism. National Geographic Books, November 18, 2008, p. 93–94. ISBN 978-1-4262-0361-9.
  25. ↑ «Then There Were Two». , 07-02-1955. Arxivat de desembre 15, 2008, a Wayback Machine.
  26. ↑ McNeel, Jack «An Iwo Jima Story You May Not Have Heard». Indian Country Today, 12-09-2018.
  27. ↑ Jeffers, Harry Paul. «Ira Hayes». A: The 100 Greatest Heroes. Citadel Press, 2003, p. 135. ISBN 978-0-8065-2476-4.
  28. ↑ Bradley & Powers 2006, p. 503
  29. ↑ ANC Explorer
  30. ↑ Chavers, Dean. Modern American Indian Leaders: Their Lives and Their Work. 1. Edwin Mellen Press, 2007, p. 243. ISBN 978-0-7734-5555-9.
  31. ↑ The Marine Corps War Memorial Arxivat 2016-05-29 a Wayback Machine. Marine Barracks Washington, D.C.
  32. ↑ «Marine monument seen as symbol of hopes, dreams». Associated Press [Washington], 10-11-1954, p. 2.
  33. ↑ The Combat Distinguishing Device (Combat "V") denotes he was "exposed to personal hazard during direct participation in combat" SECNAVINST 1650.1H.
  34. ↑ The Combat Action Ribbon is a personal award, awarded by the Navy and Marine Corps, retroactive from December 7, 1941: Public Law 106-65 – October 5, 1999, 113 STAT 588, Sec 564
  35. ↑ Cash, Johnny. Cash: The Autobiography. Harper Collins, 1977. ISBN 978-0-06-072753-6.

Bibliografia

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.