Isabel Bas i Amat
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 26 juliol 1931  Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 2 desembre 2023 (92 anys) Conca (Espanya) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | il·lustradora, dibuixant, guionista de còmics, jugadora de tennis taula | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupador | Editorial Bruguera Ediciones Toray Buïgas, Estivill y Viña, S. L. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | tennis de taula | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isabel Bas i Amat (Barcelona, 26 de juliol de 1931 - Conca, 2 de desembre de 2023) va ser una il·lustradora i guionista, i de les poques dones que van treballar dibuixant a la revista TBO.[1] També destacà com a jugadora de tennis de taula, proclamant-se campiona de Catalunya i d'Espanya en diverses ocasions.
Biografia
Començà la carrera com a il·lustradora de contes infantils als anys cinquanta. El primer treball el va publicar a l'editorial Cliper el 1950.[2] L'any següent va il·lustrar per encàrrec de l'editorial Favencia alguns contes de fades per la col·lecció Margarita, tasca que compaginarà posteriorment amb encàrrecs de l'Editorial Bruguera.[3] Amb aquesta editorial col·laborà en revistes com Tío Vivo, Din Dan i el Capitán Trueno.[4] L'any 1958 es casà amb Delfí Fainé i deixà de treballar per a Bruguera. Tot i així, va continuar en contacte amb el món de la il·lustració a través d'altres editorials com ara Ediciones Toray. L'any 1967 va començar a treballar al TBO.[5] Allí li encarregaren el personatge d'Ana Emília y su família, que normalment apareixia a la contraportada de la revista. També va ser autora dels Pasatiempos del TBO, al costat d'autors com ara Manuel Urda o Bernet Toledano. Durant aquesta època compaginà aquestes tasques amb altres historietes per a la revista que li encarregaven esporàdicament. L'any 1979 deixà definitivament de treballar a TBO.[6] El 2015 va rebre el Premi d'Honor del Col·lectiu Autoras de Cómic (AC) al Saló del Còmic de Saragossa. En jubilar-se va viure a Terrassa fins al 1973 quan va anar a viure per raons familiars, juntament amb el seu marit a Conca, fins a la seva mort el 2 de desembre del 2023.[7]
A més de la seva activitat professional, desenvolupà una destacada trajectòria esportiva com a jugadora de tennis de taula durant els anys cinquanta. Formada al Club Ariel de Barcelona, es proclamà campiona de Catalunya individual i per equips els anys 1954 i 1955.[1] També guanyà els Campionats d'Espanya de dobles i per equips el 1952 i fou dues vegades subcampiona d'Espanya individual, els anys 1953 i 1954.
Referències
- 1 2 «Isabel Bas i Amat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Tebeos y Tebeos» (en castellà). [Consulta: 8 març 2016].
- ↑ Giralt, Lluís. Els dibuixants del TBO. Dibuixos originals 1917-1960. Sabadell: Plumilla Publicitat, 1995.
- ↑ «Asociación de Autoras de Cómic» (en castellà). [Consulta: 8 març 2016].
- ↑ Segura, Rosa. Ediciones TBO ¿Dígame? (en castellà). Barcelona: Diminuta, 2014, p. 234. ISBN 978-84-942399-0-8.
- ↑ «El grafópata» (en castellà). Lluís Giralt. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2018. [Consulta: 8 març 2016].
- ↑ «Isabel Bas Amat» (en castellà). Tebeosfera. Asociación Cultural Tebeosfera (ACyT), 2010. [Consulta: 15 desembre 2023].