Isabel Franc

Plantilla:Infotaula personaIsabel Franc
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1955 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista Modifica el valor a Wikidata
GènereLiteratura lèsbica Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLola Van Guardia Modifica el valor a Wikidata
Goodreads (autor): 1442714 Modifica el valor a Wikidata

Isabel Franc (Barcelona, 1955) és una escriptora catalana.[1] En algunes de les seves novel·les signa amb el pseudònim de Lola Van Guàrdia. Les seves obres es caracteritzen per l'humor i per estar generalment centrades en el món de l'homosexualitat femenina. També ha impartit conferències i cursos d'escriptura. Ha estat convidada per diverses universitats nord-americanes. El seu estil caracteritzat pel sentit de l'humor, combina la sàtira, la ironia i la paròdia en un univers on les dones són les protagonistes

« Escriu amb sarcasme i tendresa a parts iguals sobre uns éssers que podrien pul·lular per una pel·lícula de Woody Allen encara que tinguin un peu sempre posat en una d'Almodóvar. »
— El País

Des de 2010 és professora a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès,[2] on imparteix cursos d'escriptura i literatura humorística, entre d'altres. Ha col·laborat com a articulista en diverses publicacions. En l'actualitat és col·laboradora habitual de La Independent, Agència de Notícies amb Visió de Gènere.[3]

Obra

Novel·les

Es va donar a conèixer per a la literatura amb Entre todas las mujeres (Tusquets 1992),[4] una obra insòlita que va merèixer ser finalista del Premi La Sonrisa Vertical.[5]

És l'autora de la celebrada Trilogia de Lola Van Guardia, editada per Egales,[6] que inclou els títols: Con pedigree (1997),[7] Plumas de doble filo (1999)[8] i La mansión de las tríbadas (2002),[9] traduïdes a diversos idiomes.

Al novembre de 2004 va publicar No me llames cariño (Egales),[10] una novel·la policíaca que va rebre el Premi Shangay a la millor novel·la de l'any.[5]

El 2006 Las razones de Jo,[11] publicada a Lumen i qualificada com “una versió insòlita, divertida i irreverent de Mujercitas".

El 2012 Elogio del Happy End, publicada a Egales i guanyadora del VI premi Terenci Moix de literatura LGBT.[12]

El 2021 torna a publicar amb Egales Dos tazas. El regreso de la Inspectora García, que donava continuïtat a la protagonista de No me llames cariño.[13]

Narració curta

2008 Cuentos y fábulas de Lola Van Guardia (Egales) recopilació de relats.[14]

Obres col·lectives

Otras voces (Egales 2002).[15] Las chicas con las chicas (Egales 2008).[16] Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015),[17] Ábreme con cuidado (ed. Dos bigotes 2015)[18] amb Incidente en el salón, una paròdia del famós saló de Natalie Barney a la Rive Gauche parisenca de la dècada del 1920, i Donde no puedas amar no te demores (Egales 2016).[19]

Novel·la gràfica

El 2010 publica, juntament amb la dibuixant Susanna Martín, Alícia en un món real (Norma Comics)[20] una novel·la gràfica sobre el càncer de mama, no exempta d'ironia, que va rebre el Premi Jennifer Quiles 2011.[5]

El 2014, de nou en col·laboració amb Susanna Martín i Norma Comics, publica Sansamba,[21] una altra novel·la gràfica amb tocs autobiogràfics. Una reflexió sobre les fronteres culturals i emocionals a partir d'una amistat suposadament impossible.

El 2024 l'Ajuntament de Barcelona va publicar l'obra Darrere les persianes. Breu història de les lesbianes a Barcelona, aquesta vegada il·lustrat per Rosa Navarro.[22]

Assaig

2007 Del pozo a la hiena: humor e ironía en la llamada literatura lésbica en el volumen colectivo Cultura, homosexualidad y homofobia. Vol II Amazonia: retos de visibilidad lesbiana (Laertes 2007).[23]

2012 Envers un Elogi del happy end, a Accions i reinvencions. Cultures lèsbiques a la Catalunya del tombant de segle XXI (UOC) Coordinat per Meri Torras.[24]

El 2013 apareix el llibre col·lectiu Desconocidas & Fascinantes[25] a Egales, una recopilació de mini biografies per visibilitzar dones silenciades.

El 2017 coordina i edita Las HumoristAs. Ensayo poco serio sobre mujeres y humor,[26] publicat per Icària. En to humorístic, el llibre fa una profunda reflexió sobre la presencia/absència de les dones en el terreny de l'humor.

Traducció i edició

És cotraductora de El jardín de Shahrzad[27] (Egales 2008), editora i prologuista de la nova versió de Ladies Almanack de Djuna Barnes (Egales 2008).[28]

Teatre

Participa en el muntatge teatral Yo soy Gloria Fuertes, de Gloria Bosch dirigit per Ariadna Martí de Puig. És autora de l'obra De Generacions,[29] un text per a tres personatges que ens presenta com entenen, viuen i expressen el feminisme dues generacions separades en el temps.

Premis

Notes

Referències

  1. ↑ Marín Arxivat 2018-08-26 a Wayback Machine. (2006)
  2. ↑ «Escola d'escriptura Ateneu Barcelonès». [Consulta: 21 febrer 2018].
  3. ↑ «La Independent. Comunicació, feminisme, igualtat de gènere». [Consulta: 21 febrer 2018].
  4. ↑ PlanetadeLibros. Entre todas las mujeres | Planeta de Libros [Consulta: 21 febrer 2018].
  5. 1 2 3 «Darrere les persianes | Barcelona Llibres | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 15 març 2026].
  6. ↑ «Editorial Egales - Página principal» (en castellà). [Consulta: 21 febrer 2018].
  7. ↑ Con pedigree Lola Van Guardia / Isabel Franc (en castellà).
  8. ↑ Plumas de doble filo Lola Van Guardia / Isabel Franc (en castellà).
  9. ↑ La mansión de las tríbadas Lola Van Guardia / Isabel Franc (en castellà).
  10. ↑ Isabel Franc / Lola Van Guardia. No me llames cariño (en castellà).
  11. ↑ Isabel Franc. Lumen S.A. Editorial - Editorial Tirant Lo Blanch. «Las razones de Jo.». [Consulta: 21 febrer 2018].
  12. ↑ FRANC, Isabel. Elogio del Happy End [Consulta: 21 febrer 2018].
  13. ↑ Serrano, Jacarandá. «Novela policiaca lesbiana, con humor y sin tragedia bollodramática» (en castellà), 29-09-2021. [Consulta: 15 març 2026].
  14. ↑ Isabel Franc / Lola Van Guardia. Cuentos y fábulas de Lola Van Guardia [Consulta: 21 febrer 2018].
  15. ↑ Varias Autoras. Otras Voces [Consulta: 21 febrer 2018].
  16. ↑ Varias Autoras. Las chicas con las chicas (en castellà) [Consulta: 21 febrer 2018].
  17. ↑ «Noves dames del crim – Llibres del Delicte». [Consulta: 21 febrer 2018].
  18. ↑ «Ábreme con cuidado - Editorial Dos Bigotes». [Consulta: 21 febrer 2018].
  19. ↑ Donde no puedas amar, no te demores VARIAS AUTORAS [Consulta: 21 febrer 2018].
  20. ↑ NORMA EDITORIAL: ALICIA EN UN MUNDO REAL (en castellà) [Consulta: 21 febrer 2018]. Arxivat 2018-02-22 a Wayback Machine.
  21. ↑ NORMA EDITORIAL: SANSAMBA (en castellà) [Consulta: 21 febrer 2018]. Arxivat 2018-02-22 a Wayback Machine.
  22. ↑ «Darrere les persianes. Breu història de les lesbianes a Barcelona». [Consulta: 15 març 2026].
  23. ↑ «Cultura, homosexualidad y homofobia» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-02-22. [Consulta: 21 febrer 2018].
  24. ↑ «Accions i reinvencions. Cultures lèsbiques a la Catalunya del tombat de segle XX-XXI: disponible en pdf | Cuerpo y Textualidad». Arxivat de l'original el 2018-02-22. [Consulta: 21 febrer 2018].
  25. ↑ MORALES, Thais & FRANC, Isabel (eds.). Desconocidas & Fascinantes [Consulta: 21 febrer 2018].
  26. ↑ «Las humoristas - Icaria Editorial» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-12-08. [Consulta: 21 febrer 2018].
  27. ↑ El jardín de Shahrzad Vida [Consulta: 21 febrer 2018].
  28. ↑ Djuna Barnes. El almanaque de las mujeres [Consulta: 21 febrer 2018].
  29. ↑ «Lectura dramatitzada 'De generacions', de l'autora Isabel Franc» (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2018]. Arxivat 2018-02-22 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-02-22. [Consulta: 21 febrer 2018].
  30. ↑ Isabel Franc gana el Premio Fundación Arena Arxivat 2013-04-11 at Archive.is, revista Nois, 22 de septiembre de 2012.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.