Isabel Pisano

Plantilla:Infotaula personaIsabel Pisano
Biografia
Naixement9 juliol 1944 Modifica el valor a Wikidata
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 2025 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, actriu, escriptora, corresponsal de guerra Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWaldo de los Ríos Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0685408 TMDB (persona): 86235 Goodreads (autor): 1127379 Modifica el valor a Wikidata

Isabel Pisano (Montevideo, 9 de juliol de 1944 - Madrid, 25 d'agost de 2025) va ser una actriu, escriptora i periodista uruguaiana.[1]

Biografia

En la seva carrera com a actriu va ser dirigida per cineastes argentins (Boquitas pintadas de Leopoldo Torre Nilsson), espanyoles (Pampa salvaje d'Hugo Fregonese, Bilbao de Bigas Luna) i italianes (per exemple, per Federico Fellini a Casanova).

Corresponsal de guerra per la RAI (Itàlia) i El Mundo, va cobrir els conflictes de Palestina, Líban, el Txad, l'Iraq, Bòsnia i Somàlia. Ha estat l'única periodista que va estar present en els bombardejos de Mossul i Bàssora a l'Iraq en 1993.[2] També ha realitzat nombrosos reportatges per Marie Claire, Oggi i Il Giornale.

Va ser guardonada amb la medalla del Ministeri de Cultura d'Espanya, i seleccionada "millor periodista de l'any 2002" per l'Associació de Revistes d'Informació (A.R.I.).

Exponent del periodisme de recerca, va publicar nombroses obres. Com a escriptora destaquen els seus llibres Trilogía de perversos, finalista del premi La sonrisa vertical el 1995, A solas con Arafat (1997) i Yo puta - Hablan las prostitutas que es va convertir en un autèntic best-seller i que va ser portada al cinema per Dolores Pictures. Aquests tres títols van ser la base de la gran popularitat d'Isabel Pisano també com a escriptora. Va publicar també la biografia del director Bigas Luna, Sombras de Bigas, luces de Luna. En 2005 va participar a Gran Hermano VIP.[3]

Vida personal

Estava casada amb el compositor argentí de música per a pel·lícules Waldo de los Ríos, de qui va enviduar en 1977. Molts anys després va publicar aquesta part de la seva vida en l'autobiografia El amado fantasma (Plaza y Janés, 2002).[4]

Posteriorment fou companya durant dotze mesos del cap de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, Iàssir Arafat,[5] a qui li dedicà una biografia íntima[6] i del que va publicar polèmiques declaracions relatives a la seva mort.[7]

Obres

  • 2009, El papiro de Sept, Ediciones B. (ISBN 978-84-666-4167-8)
  • 2006, Yasir Arafat: La pasion de un líder, Ediciones B. (ISBN 84-666-2510-0)
  • 2004, Yo terrorista, Plaza & Janés (ISBN 84-01-37882-6)
  • 2003, La Sospecha: El Complot Que Amenaza La Sociedad Actual, Belacqva (ISBN 84-95894-53-X)
  • 2002, El Amado Fantasma, Plaza & Janés, (ISBN 84-01-37790-0)
  • 2001, Yo puta - Hablan las prostitutas, Plaza & Janés, (ISBN 84-9759-297-2)
  • 1995, Trilogía de perversos, Huerga & Fierro. (ISBN 84-7683-420-9)

Filmografia

Actriu

Guionista

  • Yo puta (2004).

Referències

  1. ↑ «La denuncia de la sobrina de Isabel Pisano tras su muerte: "Ni siquiera sabíamos dónde estaba su residencia"» (en castellà), 27-08-2025. [Consulta: 28 agost 2025].
  2. ↑ Isabel Pisano, periodista
  3. ↑ Gran Hermano. «Isabel Pisano en Gran Hermano VIP». Arxivat de l'original el 2009-09-01.
  4. ↑ El amado fantasma'
  5. ↑ «"Arafat era muy pasional y romántico"». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 28 setembre 2015].
  6. ↑ Arafat: Las mujeres que lo amaron Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine., Nova (consultat el 17 de novembre de 2006)
  7. ↑ «Así asesinaron a Arafat». La República, 21-08-2011. [Consulta: 21 agost 2011].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.