Isabel Solsona i Duran
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1913  Cervera (Segarra) | ||
| Mort | 2011 (97/98 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poetessa, traductora | ||
| Família | |||
| Germans | Josep Solsona i Duran | ||
Isabel Solsona i Duran –també: Isabel Solsona de Riu– (Cervera, 18 d'abril de 1913 - Barcelona, 28 d'abril de 2011) fou una poetessa i traductora catalana.[1][2]
Filla de Montserrat Duran i Sanpere i Felicià Solsona i Matz, Isabel Solsona inicià estudis de biblioteconomia i va aprendre idiomes. Va guanyar els Jocs Florals de Cervera quan només tenia 15 anys. Fou finalista del premi Ausiàs March (1959) i Carles Riba (1960). Isabel Solsona fou inclosa en l'antologia de poesia femenina catalana Les cinc branques (1975) i és autora dels Goigs a la Mare de Déu del Bon Consell.[1][2][3]
Traduí del francès i de l'anglès per a Edicions 62 contes i assaigs de Pierre Teilhard de Chardin: El fenomen humà, que inaugurava la “Biblioteca Bàsica de Cultura Contemporània”, i L'himne de l'univers. I també obra de Louise Fatio i Elisabeth Rose.[2]
Obres
Referències
- 1 2 Les Cinc branques: poesia femenina catalana. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- 1 2 3 Mora i Figuera, Annacris. «Solsona i Duran, Isabel». Visat. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ «Lletra dels Goigs a la Mare de Déu del Bon Consell». Viasona. [Consulta: 22 febrer 2023].