Isabelle de Ludres
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1647  Ludres (França) | ||
| Mort | 28 gener 1726 (78/79 anys) Nancy (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | dama de companyia | ||
| Altres | |||
| Títol | Marquesa | ||
| Família | House of Ludre (en)  | ||
| Parella | Lluís XIV de França Carles IV de Lorena | ||
| Pare | Jean de Ludres | ||
Isabelle de Ludre, coneguda com la Belle de Ludre, nascuda el 1647[1] a Ludres, Lorena - 1726 a Nancy, va ser una de les favorites del rei Lluís XIV durant gairebé dos anys.
Biografia
Primers anys a Lorena i promesa del duc de Lorena
Isabelle de Ludre era filla de Jean de Ludres i Claude des Salles.[2] Admesa de petita al Capítol de Nobles Dames de Poussay com a canongessa, va ser educada allà.[3]
Es va fer famosa com a promesa de Carles IV de Lorena.[4][5] Però Carles IV va voler casar-se amb Maria Lluïsa d'Apremont, que en aquell moment tenia 14 anys. Isabel s'hi va oposar a causa del seu compromís previ i va rebre el suport del clergat lorenès. El duc va amenaçar de processar-la pel delicte de "lesa majestat" que afirmava que havia comès, i es va casar amb Maria Lluïsa el 1664.[2]
El 1664, Isabel va deixar Poussay per anar a la cort francesa, conservant el seu títol de canongessa.[6] A la cort francesa, es va convertir en una de les favorites de Lluís XIV.
A la seva arribada, va ser nomenada dama de companyia de "Madame", la duquessa d'Orleans, cunyada del rei. Després de la mort d'aquesta última, va entrar al servei de la reina Maria Teresa (1670), i després al de Elisabet Carlota del Palatinat (Madame Palatine), la nova "Madame", la segona esposa del germà del rei (1673).[2]
Es va convertir en una de les favorites de Lluís XIV i durant gairebé dos anys va contrarestar la influència de Madame de Montespan.[7]
Jubilació a Lorena
Va viure diversos anys en convents parisencs. Fortament endeutada, va sol·licitar una pensió al rei, que li va concedir. Després va tornar a la seva Lorena natal (que va recuperar la seva independència amb el Tractat de Ryswick el 1697) i va viure, en particular, al seu castell de Vaucouleurs.[2]
El 1693, va comprar part de la baronia de Bayon, i mitjançant cartes patents datades el 7 d'octubre de 1720, el duc de Lorena va elevar aquesta terra a marquesat al seu favor.[8]
Va morir a Nancy el 28 de gener de 1726, a gairebé 80 anys.
Referències
- ↑ 1647 est l'année de naissance indiquée le plus souvent dans les sources d'autorité, mais les sources ne s'accordent pas sur cette information, allant de 1642[1],[2] à 1648[3].
- 1 2 3 4 Dictionnaire des favorites, 1er juin 2010 (ISBN 978-2-7564-0445-5, lire en ligne [archive])
- ↑ https://livre.fnac.com/a5038/Michel-Parisse-Les-chapitres-de-dames-nobles-entre-France-et-Empire [archive]
- ↑ F. de Saint-Simon, Dictionnaire de la noblesse française, 1975, page 671.
- ↑ Biographie universelle, volume 72, Michaud frères, 1843, page 216.]
- ↑ Madame de Lavallière en Madeleine repentie (ancien titre, titre erroné) ; Sainte Madeleine (titre de l'inventaire) ; Isabelle de Ludres en Madeleine repentie (titre factice) ; Sainte Madeleine repentie (titre d'usage) [archive] », notice no M0517000341, sur la plateforme ouverte du patrimoine, base Joconde, ministère français de la Culture
- ↑ Biographie universelle, volume 72, Michaud frères, 1843, page 216.
- ↑ Mémoires de la Société d'archéologie lorraine, Volume 50, 1900, page 29. [archive]
Vegeu també
Bibliografia
- Les chapitres de dames nobles entre France et Empire: actes du colloque d'avril 1996 organisé par la Société d'histoire locale de Remiremont, Editions Messene, coll. «Collection "Religio memori,"», 1998 (ISBN 978-2-911043-36-9)