Isovita
 Isovita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Cr,Fe)23C₆ |
| Epònim | Is (en)   |
| Localitat tipus | Riu Is, Districte d'Isovsky, óblast de Sverdlovsk, Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BA.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,65(5) Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Color | gris acer |
| Duresa (Mohs) | 8 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 7,4 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Magnetisme | ferromagnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1996-039 |
| Símbol | Isv |
| Referències | [1] |
La isovita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom de la seva localitat tipus.
Característiques
La isovita és un carbur de crom i ferro, de fórmula química (Cr,Fe)23C₆. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de grans angulars de fins a 0,2 mil·límetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 8.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la isovita pertany a «01.BA - Carburs» juntament amb els següents minerals: cohenita, haxonita, tongbaïta, khamrabaevita, niobocarbur, tantalcarbur, qusongita i yarlongita.
Formació i jaciments
Sol trobar-se associada a l'or, diversos minerals del grup del platí, cinabri, cromoespinel·la i altres minerals de crom i ferro, incloent carburs. Va ser descoberta al riu Is, al districte d'Isovsky (óblast de Sverdlovsk, Rússia). També se n'ha trobat a Verkhneivinsk, al riu Neiva, molt a prop de l'altra localitat.