Iván Fund
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 agost 1984 San Cristóbal (Argentina) (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
| Activitat | 2005 |
Iván Alberto Fund (San Cristóbal, Santa Fe; 10 d'agost de 1984) és un director, guionista i productor de cinema argentí. Després d'haver realitzat diversos curtmetratges i pel·lícules independents, Fund va adquirir reconeixement internacional per dirigir els films Los labios (2010), Piedra noche (2021) i El mensaje (2025).
Al llarg de la seva carrera com a cineasta, Fund també es va exercir com a director de fotografia, montajista, compositor, càmera, director d'art i dissenyador de so.[1]
Biografia
Iván Fund va néixer el 1984 a San Cristóbal a la província Santa Fe, però va créixer a la localitat de Crespo a la província d'Entre Ríos, on va culminar l'escola secundària.[2][3] En 2002, Fund es va mudar a Buenos Aires per a estudiar cinema, però va abandonar la carrera després del primer any per a dedicar-se directament a filmar els seus primers projectes cinematogràfics.[3][4]
Carrera professional
Va començar la seva carrera en 2005 quan va filmar i va dirigir el seu primer curtmetratge titulat Vals (2006), que va ser guardonat amb un esment especial del jurat en el Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata i va ser reconegut amb el Premi Georges Méliés atorgat per l'Aliança Francesa.[1][4] Això va permetre que Fund pogués finançar i dirigir els seus següents curtmetratges Sirenas (2006) i El baile (2006).[4][1] A l'any següent, va dirigir els curtmetratges Divergir (2007) i Un punto fijo (2007), com així també va codirigir el mediometraje Cíclope (2008), al costat de Patricio Toscano, que va ser seleccionat per a formar part de la competència oficial del Buenos Aires Festival Internacional de Cinema Independent (BAFICI).[3][5]
En 2009, Fund va presentar el seu primer llargmetratge de ficció denominat La risa en la competència internacional del BAFICI.[6] Seguit a això, va dirigir al costat de Santiago Loza la pel·lícula dramàtica Los labios (2010), que també es va estrenar en el BAFICI, on recibierón la distinció a millor pel·lícula i millor direcció.[7] Després el film va ser exhibit al 63è Festival Internacional de Cinema de Canes.[6] En 2011, va dirigir la seva tercera cinta Hoy no tuve miedo que va integrar la competència argentina del BAFICI, on Fund va guanyar el premi a millor fotografia.[8][9]
Posteriorment, va dirigir la pel·lícula Me perdí hace una semana (2012) estrenada al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata i el documental AB (2013), codirigida amb el danès Andreas Koefoed, que va tenir la seva estrena mundial en el BAFICI.[10] Després, va realitzar el curtmetratge de ficció El asombro (2014) i el curtmetratge documental El organismo (2015).[1] El 2017, va presentar Toublanc, la seva sisena pel·lícula com a director, inspirat en la vida i obra de l'escriptor Juan José Saer, que va comptar amb la col·laboració de Pisa en el guió.[11]
En 2018, Fund incursionó al cinema fantàstic amb la direcció de la cinta Vendrán lluvias suaves, que va participar en la competència internacional del Festival de Cinema de Mar del Plata.[12][13] Després de tres anys de descans, Fund va retornar a la direcció de pel·lícules amb el drama fantàstic Piedra noche (2021), que va ser projectada per primera vegada en el Festival Internacional de Cinema de Venècia.[14][15] En 2025, va adquirir reconeixement internacional quan va dirigir el llargmetratge El mensaje, una producció argentina-espanyola que va ser seleccionada per a competir en el Festival Internacional de Cinema de Berlín i va tenir la seva estrena mundial al febrer d'aquest mateix any.[16] Por este trabajo, Fund fue reconocido por el jurado del festival que le entregó el premio Oso de Plata.[17]
Filmografia
- Pel·lícules
| Any | Pel·lícula | Director | Guionista | Productor |
|---|---|---|---|---|
| 2008 | Ártico | |||
| 2009 | La risa | |||
| 2010 | Los labios | |||
| 2011 | Hoy no tuve miedo | |||
| 2012 | Me perdí hace una semana | |||
| 2013 | AB | |||
| 2017 | Toublanc | |||
| 2018 | Vendrán lluvias suaves | |||
| Frankie | ||||
| 2021 | Piedra noche | |||
| Una escuela en Cerro Hueso | ||||
| 2023 | La mujer hormiga | |||
| 2025 | El mensaje |
- Migmetratges
| Any | Migmetratge | Director | Guionista | Productor |
|---|---|---|---|---|
| 2008 | Cíclope |
- Curtmetratges
| Any | Curtmetratge | Director | Guionista | Productor |
|---|---|---|---|---|
| 2006 | Vals | |||
| Divergir | ||||
| Un punto fijo | ||||
| 2011 | Kuan yin | |||
| 2014 | El asombro | |||
| 2015 | El organismo | |||
| 2022 | Los misterios del mundo |
Referències
- 1 2 3 4 Elías, Valeria «El cine santafesino de impacto internacional». RTS Medios, 28-03-2025.
- ↑ García Cueto, Daiana «Iván Fund: “El cine, como todo amor, es inexplicable”». Convivimos, 02-05-2025.
- 1 2 3 «Proyecto de resolución» (pdf). Honorable Cámara de Diputados de la Nación.
- 1 2 3 Ordoqui, Agustina «Iván Fund: «Una película es el resultado de una necesidad muy grande»». Revista Dínamo, 14-03-2014.
- ↑ «¿Qué leen los cineastas?, el ciclo para amantes del cine y la literatura arranca su segunda temporada». Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires, 05-04-2023.
- 1 2 «Director prolífico». Clarín, 28-02-2010.
- ↑ Amondaray, Milagros «Entrevista con Santiago Loza e Iván Fund». La Nación, 29-04-2010.
- ↑ «El cine europeo se queda con los principales premios del 13º BAFICI». Latam Cinema, 17-04-2011.
- ↑ Rojas Contreras, Laslo «Entrevista con el director argentino Iván Fund, invitado del FIACID 2012». Cinencuentro, 13-02-2012.
- ↑ Boetti, Ezequiel «Un minimalismo arrollador». Página 12, 10-06-2014.
- ↑ Canalda, Lucas «Toublanc: El Fértil legado de Saer». Rapto, 29-06-2017.
- ↑ Zimerman, Gaspar «Una película fantástica, en todo sentido». Clarín, 15-11-2018.
- ↑ «“Los niños son lo mejor del ser humano”». Página 12, 21-11-2018.
- ↑ Boetti, Ezequiel «Iván Fund: "Tenía ganas de hacer otro tipo de película"». Página 12, 27 enero 2022.
- ↑ Goyoaga, Ander «'Piedra noche': Iván Fund lleva el duelo familiar al terreno del cine fantástico». La Vanguardia, 17-06-2022.
- ↑ Lucero, Carlos «El Cine Argentino, en lo más alto de la mano de Iván Fund». El Departamental, 23 enero 2025.
- ↑ Ranzani, Oscar «Iván Fund: "Somos parte de una historia del cine argentino"». Página 12, 09-03-2025.
