Ivan Serov
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ru) Иван Александрович Серов  12 agost 1905 (Julià) Vólogda (Rússia) | ||
| Mort | 1r juliol 1990 (84 anys) Moscou (Rússia) | ||
| Director del KGB | |||
 Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Acadèmia Militar M. V. Frunze | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar, polític, oficial d'intel·ligència | ||
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Unió Soviètica | ||
| Branca militar | Exèrcit Roig | ||
| Grau militar | general General d'Exèrcit general major | ||
| Comandant de (OBSOLET) | KGB i Direcció General d'Intel·ligència | ||
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial Revolució hongaresa de 1956 | ||
| Participà en | |||
| 27 gener 1959 | 21è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica | ||
| 14 febrer 1956 | XX Congrés del PCUS | ||
| 15 febrer 1941 | XVIII Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica (bolxevics) |
||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
Ivan Alexandrovitx Serov (Vólogda, 13 d'agost del 1905 - Moscou, 1 de juliol del 1990) fou un polític soviètic, Governador de l'NKVD a la RSS d'Ucraïna, on fou acusat de causar posteriorment de causar l'Holodomor i fou principal organitzador de les deportacions de pobles a la Unió Soviètica a la regió bàltica i Polònia i de la Massacre de Katin, cap del KGB i del Departament Central d'Intel·ligència soviètic. Va ser governador militar del Berlín ocupat, tenint un rol important en la supressió de la Revolució hongaresa de 1956. També va ser una de les figures més importants del SMERSH (el servei de contraintel·ligència soviètic durant la Segona Guerra Mundial), només per sota de Viktor Abakumov. També jugà un paper clau durant la Crisi dels míssils de Cuba, evitant l'Agència Central d'Intel·ligència de escalar el conflicte. Com que era un company proper a Nikita Khrusxov, va ser destituït durant la presa de poder de Brezhnev. Fou restituït a la descada dels 80 com a general i Heroi de la Unió Soviètica.