Ivar Bendixson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (sv) Ivar Otto Bendixson  1r agost 1861 Parròquia de Hedvig Eleonora (Suècia) | ||
| Mort | 29 novembre 1935 (74 anys) Estocolm (Suècia) | ||
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 21C Gravplats: 01701H (1936–) 59° 21′ 24″ N, 18° 01′ 09″ E / 59.3567°N,18.0192°E | ||
| Rector Universitat d'Estocolm | |||
| 1911 – 1927 ← Gerard Jakob de Geer – Sven Tunberg → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat d'Uppsala - doctor (–1890) Universitat d'Estocolm (1881–1890) Universitat d'Uppsala (1879–1881) Reial Institut de Tecnologia (1878–1879) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Reial Institut de Tecnologia (1892–1905) Universitat d'Estocolm (1890–1927) | ||
| Membre de | |||
| Professors | Gösta Mittag-Leffler | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Anna Helena Lind | ||
| Pares | Vilhelm Emanuel Bendixson i Tony Amelia Warburg | ||
| Germans | Arthur Bendixon | ||
 | |||
Ivar Bendixson (Parròquia de Hedvig Eleonora, 1 d'agost de 1861 - Estocolm, 29 de novembre de 1935) va ser un matemàtic suec que va ser rector de la universitat d'Estocolm.
Vida i obra
En acabar els seus estudis secundaris a Estocolm el 1878, va ingressar al Reial Institut de Tecnologia d'Estocolm on només va estudiar durant un curs, ja que l'any següent va continuar els estudis a la universitat d'Uppsala en la qual es va graduar el 1881.[1] El 1890 va obtenir el doctorat a la mateixa universitat i va començar a donar classes d'anàlisi matemàtica a la recentment fundada (1878) universitat d'Estocolm. A partir de 1892, també va donar classes simultàniament al Reial Institut de Tecnologia.[2] A partir de 1905, en dimitir Lars Edvard Phragmén, va ocupar el seu lloc de professor titular de la universitat d'Estocolm i el 1911 en va ser escollit rector, càrrec que va mantenir fins al 1927, quan es va retirar.[3]
Bendixson va demostrar el seu talent matemàtic des de ben jove: el 1882, només un any després de graduar-se, ja va publicar el seu primer article en el que enunciava i demostrava el teorema de Cantor-Bendixson.[4] No obstant, en els darrers anys, més dedicat a les tasques administratives que li exigia el seu lloc de rector, ja no va fer gaire recerca matemàtica.[5] Les aportacions per les qual és més recordat van ser el teorema de Poincaré-Bendixson,[6] una aproximació topològica al comportament de les òrbites properes a un punt singular,[7] i el teorema de Bendixson-Dulac, sobre sistemes dinàmics.[8]
Juntament amb el seu col·lega, Phragmén, i a les ordres de Gösta Mittag-Leffler es va involucrar-se intensament en les tasques d'edició de Acta Mathematica, la revista fundada per aquest darrer.[9]
D'altra banda, Bendixson va mantenir sempre una ideologia radical lliberal[5] que el va portar a participar en diverses commissions per a la millora de la vida dels més desfavorits o per la millora del règim electoral, i el va convertir en un dels més coneguts portaveus del Partit Liberal de Suècia.
Referències
- ↑ Domar, 1978, p. 12.
- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 316.
- ↑ Gårding, 1994, p. 109.
- ↑ Gårding, 1994, p. 110.
- 1 2 Domar, 1978, p. 13.
- ↑ Ciesielski, 2012, p. 2110 i ss.
- ↑ Gårding, 1994, p. 111.
- ↑ Muñoz Fernández i Seoane Sepúlveda, 2017, p. 229.
- ↑ Gårding, 1994, p. 84.
Bibliografia
- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. «Ivar Otto Bendixson (1861-1935)». A: Creators of Mathematical and Computational Sciences (en anglès). Springer, 2014, p. 316-317. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Ciesielski, Krzysztof «incaré-Bendixson Theorem: from Poincaré to the XXIst century» (en anglès). Central European Journal of Mathematics, Vol. 10, Num. 6, 2012, p. 2110-2128. DOI: 10.2478/s11533-012-0110-y. ISSN: 1895-1074.
- Domar, Yngve «Mathematical research during the first decades of the University of Stockholm» (en anglès). . Universitat d'Estocolm, 1978. Arxivat de l'original el 2016-03-16 [Consulta: 28 setembre 2018]. Arxivat 2016-03-16 a Wayback Machine.
- Gårding, Lars. «Stockholm University 1890-1920 I». A: Mathematics and Mathematicians: Mathematics in Sweden before 1950 (en anglès). American Mathematical Society, 1994, p. 109-132. ISBN 0-8218-0612-2.
- Muñoz Fernández, Gustavo A.; Seoane Sepúlveda, Juan B. Fundamentos y problemas resueltos de Teoría cualitativa de ecuaciones diferenciales (en castellà). Ediciones Paraninfo, 2017. ISBN 978-84-283-4057-1.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ivar Bendixson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Zeilon, N. «Ivar O Bendixson» (en suec). Svenskt biografiskt lexikon, 1998. [Consulta: 27 setembre 2018].