Ivor Novello
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) David Ivor Davies 15 gener 1893 Cardiff (Gal·les) |
| Mort | 6 març 1951 Westminster (Anglaterra) |
| Causa de mort | trombosi coronària |
| Sepultura | Crematori de Golders Green |
| Residència | Littlewick Green (en) |
| Formació | Magdalen College School |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de teatre, actor de cinema, cantant, director de cinema, compositor de cançons, escriptor, guionista, dramaturg, compositor, llibretista |
| Activitat | 1914 |
| Gènere | Musical, opereta i music hall |
| Nom de ploma | Ivor Novello |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Columbia Graphophone Company HMV |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Robert Andrews (1916–1951) |
| Parella | Robert Andrews (1916–1951) |
| Mare | Pencerddes Morgannwg, |

Ivor Novello (Cardiff, 15 de gener de 1893 - Westminster, 6 de març de 1951) nom artístic de David Ivor Davies, va ser un compositor, cantant i actor gal·lès que va esdevenir un dels més famosos showmen del principi del segle xx. Va actuar, entre d'altres, a les pel·lícules d'Alfred Hitchcock Downhill i The Lodger (1927), i també en el remake d'aquesta de Maurice Elvey i a Tarzan the Ape Man (ambdues del 1932).
Biografia
Novello va néixer com a David Ivor Davies a Cardiff, Gal·les, fill de David Davies (c. 1852–1931), recaptador de lloguers de l'ajuntament,[1] i la seva esposa, Clara Novello Davies, una professora de cant i directora de cor de renom internacional.[2] De petit, Novello va ser un cantant d'èxit a l'Eisteddfod gal·lès.[3] La seva mare es va establir com a professora de cant a Londres, on va conèixer artistes destacats, inclosos membres de la companyia Gaiety Theatre de George Edwardes, músics clàssics com Landon Ronald i cantants com Adelina Patti.[1] Una altra de les sòcies de la seva mare va ser Clara Butt, que li va ensenyar a cantar "Abide with Me" quan tenia sis anys.[4]
Novello va estudiar en privat a Cardiff i després a Gloucester, on va estudiar harmonia i contrapunt amb Herbert Brewer, l'organista de la catedral.[5] Allà va obtenir una beca per a la Magdalen College School d'Oxford, on va ser solista de soprano al cor universitari. Més tard va dir que aquesta prolongada exposició juvenil a la música coral sacra primerenca havia convertit els seus gustos, com a reacció, en una música romàntica exuberant.[1] Tot i que Brewer li havia dit que no tindria carrera musical,[2] Novello des de ben jove va mostrar facilitat per escriure cançons, i quan només tenia 15 anys, es va publicar una de les seves cançons.[6] Després de deixar l'escola, va donar classes de piano a Cardiff i després es va traslladar a Londres el 1913 amb la seva mare. Van llogar un pis a sobre del Strand Theatre, que es va convertir en la seva residència a Londres durant la resta de la seva vida.[1][7]
A Londres va trobar un mentor en Sir Edward Marsh, un conegut mecenes de les arts i secretari de Winston Churchill. Marsh el va animar a compondre i el va presentar a persones que podrien ajudar-lo en la seva carrera.[1] Va adoptar el segon nom de la seva mare, "Novello", com a cognom professional, tot i que no el va canviar legalment fins al 1927.[8]
Compositor i actor
Novello va continuar escrivint cançons mentre servia a la RNAS. Va tenir el seu primer èxit teatral amb Theodore & Co el 1916, una producció de George Grossmith Jr. i Edward Laurillard amb una partitura composta per Novello i el jove Jerome Kern.[9] El mateix any, Novello va contribuir a la revista See-Saw d' André Charlot.[1] El 1917 va escriure per a una altra producció de Grossmith i Laurillard, l'opereta Arlette, per a la qual va contribuir amb números addicionals a una partitura francesa existent de Jane Vieu i Guy le Feuvre.[10] El mateix any, Marsh el va presentar a l'actor Bobbie Andrews, que es va convertir en el company de vida de Novello.[1] Andrews va presentar Novello al jove Noël Coward. Coward, sis anys més jove que Novello, tenia una profunda enveja del glamour natural de Novello.[5] Va escriure: «De sobte em vaig adonar del llarg camí que havia de recórrer abans de poder entrar en l'atmosfera màgica en què es movia i respirava amb tanta nonchalància».[11]
El 1918 i després de la guerra, Novello va continuar escrivint amb èxit per a comèdia musical i revista. La primera incloïa Who's Hooper? (1919), una adaptació d'una obra de Pinero, amb llibret de Fred Thompson, lletra de Clifford Grey i música de Howard Talbot i Novello,[12] i The Golden Moth de Thompson i P.G. Wodehouse (1921), per a la qual Novello va proporcionar la partitura completa.[13] Per a Charlot, va contribuir amb números a les revistes Tabs (1918), A to Z (1921) i Puppets (1924). Per a la segona d'aquestes, les seves cançons incloïen un dels seus pocs números de comèdia coneguts, "And Her Mother Came Too", amb lletra de Dion Titheradge, escrit per a Jack Buchanan.[1]
Alhora que aconseguia els seus èxits com a compositor, Novello feia carrera com a actor. Amb "un perfil clàssic que li va valer l'estatus d'ídol de matinée entre el públic cinèfil",[14] va ser buscat, gràcies a una fotografia publicitària, pel director de cinema suís Louis Mercanton . Mercanton li va oferir un paper en un cinema mut com a protagonista romàntic de La crida de la sang (1920).[5] El mateix any, va fer una altra pel·lícula per a Mercanton, Miarka.[1] Novello va fer la seva primera pel·lícula britànica, Carnival, l'any següent.[1]
Novello va debutar als escenaris el 1921 a Deburau de Sacha Guitry,[15] i, entre altres compromisos teatrals dels anys següents, va interpretar Bingley en una adaptació benèfica d'Orgull i prejudici.[16][17] Per aquesta època, Novello va tenir una aventura amb l'escriptor Siegfried Sassoon ; va ser de curta durada, però en paraules del biògraf de Sassoon, John Stuart Roberts, Novello "era un coquetejador consumat que col·leccionava amants com recollia lilàs".[18]
El Premi Ivor Novello es dona cada any per la indústria discogràfica a escriptors de cançons i cantants.
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Snelson, John. "Novello, Ivor (1893–1951)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, January 2011, accessed 17 March 2011
De subscripció o mur de pagament - 1 2 Webb, Paul. "Novello, Ivor", Grove Music Online, Oxford Music Online, accessed 17 March 2011
De subscripció o mur de pagament - ↑ MacQueen-Pope, 1954, p. 29.
- ↑ Trewin, J. C. "Popular Idol", The Times Literary Supplement, 18 May 1951, p. 304
- 1 2 3 Callow, Simon. "Ivor Novello, master of the musical", The Guardian, 3 August 2012
- ↑ Obituary, The Times, 7 March 1951, p. 6
- ↑ Ibell, P. (2010) Theatreland: A Journey Through the Heart of London's Theatre, p. 89, London: Bloomsbury Continuum, ISBN 978-1847250032
- ↑ MacQueen-Pope, 1954, p. 120.
- ↑ "Theodore & Co", The Play Pictorial, September 1916, p. 50
- ↑ Findon, B.W. "'Arlette' – An Operette in Three Acts", The Play Pictorial, November 1917, p. 82
- ↑ Hoare, 1995, p. 55.
- ↑ Findon, B. W. "Who's Hooper?", The Play Pictorial, July 1919, p. 35
- ↑ "The Golden Moth", The Times, 6 October 1921, p. 8
- ↑ "Ivor Novello", Encyclopedia of Popular Music, Oxford Music Online, accessed 16 March 2011
De subscripció o mur de pagament - ↑ "The Theatres", The Times, 20 October 1921, p. 8
- ↑ "Plays of the Year", The Play Pictorial, October 1922, p. 111
- ↑ Looser, Devoney. The Making of Jane Austen. Baltimore, MD: Johns Hopkins University Press, 2017, p. 105. ISBN 978-1421422824.
- ↑ Roberts, 2005, p. 195.
Bibliografia
- Day, Barry (ed). The Letters of Noël Coward. London: Methuen. (2007).ISBN 978-0-7136-8578-7.
- Gaye, Freda. Who's Who in the Theatre, fourteenth edition, 1967. London: Sir Isaac Pitman and Sons.
- Hoare, Philip. Noël Coward, A Biography. London: Sinclair-Stevenson, 1995. ISBN 1-85619-265-2.
- MacQueen-Pope, W. J. Ivor: The Story of an Achievement. Londres: Hutchinson, 1954.
- Roberts, John Stuar. Siegfried Sassoon. Londres: Metro Publishing, 2005. ISBN 1-84358-138-8.
Enllaços externs
- Fitxa d'Ivor Novello a IMDb (anglès)
