Jacob Amsler-Laffon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Jakob Amsler 16 novembre 1823 Unterbözberg (Suïssa) |
| Mort | 3 gener 1912 Schaffhausen (Suïssa) |
| Sepultura | Cementiri del bosc, Schaffhausen 47° 42′ 29″ N, 8° 39′ 04″ E / 47.70819°N,8.65119°E |
| Membre del Gran Consell municipal de Schaffhausen | |
| 1875 – 1888 | |
| Membre del Consell Cantonal de Schaffhausen | |
| 1867 – 1870 | |
| Dades personals | |
| Residència | Schaffhausen |
| Religió | Església reformada suissa |
| Formació | Universitat de Königsberg - física, matemàtiques (–1848) Universitat de Jena - teologia (dècada del 1840–) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, productor, polític, enginyer, físic, enginyer de disseny |
| Ocupador | Escola cantonal de Schaffhausen (1851–1858) Universitat de Zúric (1850–1852) Observatori de Ginebra (1848–1849) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Elise Amsler-Laffon |
| Fills | Alfred Amsler, Richard Emil Amsler |
| Pare | Jakob Amsler |
| Premis | |
Jacob Amsler-Laffon (Unterbözberg, 16 de novembre de 1823 - Schaffhausen, 3 de gener de 1912) (també escrit Jakob) va ser un matemàtic i industrial suís.
Vida i obra
Amsler, fill de pagesos, va anar escolaritzat a escoles locals[1] fins que el 1843 va anar a estudiar teologia a la universitat de Jena primer i, després, a la Königsberg. En aquesta darrera es va trobar com a professor a Franz Neumann i això el va convèncer per canviar l'especialitat i orientar-se a la física i les matemàtiques. Es va doctorar el 1848 i el mateix any va tornar a Suïssa.[2]
El 1850 va ser nomenat professor ajudant a la universitat de Zúric, però va preferir un lloc de professor de matemàtiques al institut de Schaffhausen, càrrec que va exercir entre 1852 i 1858.[3] En aquesta ciutat va fundar una fàbrica dedicada a la construcció d'instruments de precisió. El 1854 es va casar amb Elise Laffon i va canviar el seu cognom, Amsler, per Amsler-Laffon.[4] Curiosament, els seus fills sempre van ser coneguts com a Amsler, i no Amsler-Laffon. El seu fill més gran, Alfred, també va ser un matemàtic reconegut i impulsor de l'empresa familiar. La empresa es va acabar venent el 1982 a la família Roell,[5] propietaris del actual grup Zwick/Roell.
Amsler (o Amsler-Laffon) és conegut per haver inventat el planímetre i haver-lo construït com un instrument operatiu el 1854.[6][7] A partir de 1868, també va començar a construir uns instruments coneguts com a integradors que permetien conèixer els moments d'inèrcia i d'estàtica al mateix temps que calculava l'àrea d'una superfície tancada per una corba irregular.[8] Aquest invent va significar una revolució pels constructors de vaixells.[9]
Referències
- ↑ Gysel, 1912, p. 3 i ss.
- ↑ Amsler i Erismann, 1993, p. 14.
- ↑ Amsler i Erismann, 1993, p. 15.
- ↑ McGee, 1998, p. 67.
- ↑ Amsler i Erismann, 1993, p. 84.
- ↑ Walker, 2010, p. 126.
- ↑ Otnes, 2002, p. 59.
- ↑ Muñoz Rey, 2022, p. 171 i ss.
- ↑ McGee, 1998, p. 68 i 71.
Planímetre
Planímetre rodó
Planímetre polar
Integròmetre
Bibliografia
- Amsler, Robert; Erismann, Theodor H. Jakob Amsler-Laffon, 1823-1912, Alfred Amsler, 1857-1940: Pioniere der Prüfung und Präzision (en alemany). Verein für Wirtschaftshistorische Studien, 1993. ISBN 9783909059041.
- Gysel, Julius. Jakob Amsler-Laffon (1823-1912) (en alemany), 1912.
- McGee, David «The Amsler Integrator and the Burden of Calculation» (en anglès). Material Culture Review / Revue de la culture matérielle, Vol. 48, 1998, p. 57-74. ISSN: 1927-9264.
- Muñoz Rey, Yolanda «El integrador Amsler del Real Observatorio de la Armada en San Fernando, Cádiz (1885-2021)» (en castellà). Llull, Vol. 45, Num. 90, 2022, p. 159-182. DOI: 10.47101/llull.2022.45.90.munoz. ISSN: 0210-8615.
- Otnes, Bob «American Planimeters» (en anglès). Journal of the Oughtred Society, Vol. 11, Num. 2, 2002, p. 59-64. ISSN: 1061-6292.
- Walker, Fred M. Ships and Shipbuilders: Pioneers of Design and Construction (en anglès). Seaforth Publishing, 2010. ISBN 9781848320727.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacob Amsler-Laffon» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Mahoney, M.S. «Amsler (Later Amsler-Laffon), Jakob» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 març 2017].
- Amsler, Robert. «Amsler, Jakob» (en francès). Dictionnaire historique de la Suisse, 2024. [Consulta: 21 setembre 2025].
