Jacob Amsler-Laffon

Plantilla:Infotaula personaJacob Amsler-Laffon
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Jakob Amsler Modifica el valor a Wikidata
16 novembre 1823 Modifica el valor a Wikidata
Unterbözberg (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1912 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Schaffhausen (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del bosc, Schaffhausen 47° 42′ 29″ N, 8° 39′ 04″ E / 47.70819°N,8.65119°E / 47.70819; 8.65119 Modifica el valor a Wikidata
Membre del Gran Consell municipal de Schaffhausen
1875 – 1888
Membre del Consell Cantonal de Schaffhausen
1867 – 1870 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSchaffhausen Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia reformada suissa Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Königsberg - física, matemàtiques (–1848)
Universitat de Jena - teologia (dècada del 1840–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, productor, polític, enginyer, físic, enginyer de disseny Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola cantonal de Schaffhausen (1851–1858)
Universitat de Zúric (1850–1852)
Observatori de Ginebra (1848–1849) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeElise Amsler-Laffon Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfred Amsler, Richard Emil Amsler Modifica el valor a Wikidata
PareJakob Amsler Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jacob Amsler-Laffon (Unterbözberg, 16 de novembre de 1823 - Schaffhausen, 3 de gener de 1912) (també escrit Jakob) va ser un matemàtic i industrial suís.

Vida i obra

Amsler, fill de pagesos, va anar escolaritzat a escoles locals[1] fins que el 1843 va anar a estudiar teologia a la universitat de Jena primer i, després, a la Königsberg. En aquesta darrera es va trobar com a professor a Franz Neumann i això el va convèncer per canviar l'especialitat i orientar-se a la física i les matemàtiques. Es va doctorar el 1848 i el mateix any va tornar a Suïssa.[2]

El 1850 va ser nomenat professor ajudant a la universitat de Zúric, però va preferir un lloc de professor de matemàtiques al institut de Schaffhausen, càrrec que va exercir entre 1852 i 1858.[3] En aquesta ciutat va fundar una fàbrica dedicada a la construcció d'instruments de precisió. El 1854 es va casar amb Elise Laffon i va canviar el seu cognom, Amsler, per Amsler-Laffon.[4] Curiosament, els seus fills sempre van ser coneguts com a Amsler, i no Amsler-Laffon. El seu fill més gran, Alfred, també va ser un matemàtic reconegut i impulsor de l'empresa familiar. La empresa es va acabar venent el 1982 a la família Roell,[5] propietaris del actual grup Zwick/Roell.

Amsler (o Amsler-Laffon) és conegut per haver inventat el planímetre i haver-lo construït com un instrument operatiu el 1854.[6][7] A partir de 1868, també va començar a construir uns instruments coneguts com a integradors que permetien conèixer els moments d'inèrcia i d'estàtica al mateix temps que calculava l'àrea d'una superfície tancada per una corba irregular.[8] Aquest invent va significar una revolució pels constructors de vaixells.[9]

Referències

  1. ↑ Gysel, 1912, p. 3 i ss.
  2. ↑ Amsler i Erismann, 1993, p. 14.
  3. ↑ Amsler i Erismann, 1993, p. 15.
  4. ↑ McGee, 1998, p. 67.
  5. ↑ Amsler i Erismann, 1993, p. 84.
  6. ↑ Walker, 2010, p. 126.
  7. ↑ Otnes, 2002, p. 59.
  8. ↑ Muñoz Rey, 2022, p. 171 i ss.
  9. ↑ McGee, 1998, p. 68 i 71.


Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacob Amsler-Laffon» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Mahoney, M.S. «Amsler (Later Amsler-Laffon), Jakob» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 març 2017].
  • Amsler, Robert. «Amsler, Jakob» (en francès). Dictionnaire historique de la Suisse, 2024. [Consulta: 21 setembre 2025].