Jacques Échard

Jacques Échard

Biografia
Naixement	22 setembre 1644 Rouen (França)
Mort	15 març 1724 (79 anys) París
Activitat
Ocupació	historiador, religiós cristià
Orde religiós	Orde dels Predicadors

Jacques Échard (Rouen, 22 de setembre de 1644 - París, 15 de març de 1724) va ser un monjo francès, historiador de l'orde dominic.^[1]

Procedent d'una família notable, va ingressar a l'orde dominicà després d'estudiar les humanitats. Va destacar per la seva diligència en els seus estudis i se li va encarregar la tasca de completar la història dels escriptors de l'orde, deixada inacabada per Jacques Quétif. Va dur a terme un treball minuciós sobre manuscrits de diverses biblioteques de França i d'Europa i va publicar els anys 1719-21 els dos volums de Scriptores ordinis praedicatorum recensiti notis historicis et criticis illustrati, que enumeraven els autors dominicans amb, per a cadascun, una nota biogràfica i una bibliografia anotada. Apuntat a la seva publicació pel "Journal des savants", l'obra va ser reimpresa el 1910-14 i el 1961. Avui és parcialment substituït per l'obra de Thomas Kaeppeli, Scriptores ordinis Praedicatorum medii aevi, 3 vols., A-S, Roma, Ad S. Sabinae, 1970 (A-F), 1975 (G-I), 1980 (I-S). Th. Kaeppeli-E. Panella, vol. 4 (agenda i correccions; T-Z), Roma, Istituto Storico Domenicano, 1993, imprescindible per actualitzar la bibliografia, així com per identificar manuscrits conservats i noves edicions. Però el treball de Quétif i Échard segueix sent indispensable, especialment per a l'estudi de la història de les atribucions, les seves discussions crítiques, la identificació de manuscrits perduts i la historiografia dominicana.

Els avisos dels "Scriptores..." precedits d'una estrella (*) són els que Échard va escriure, corregir o reelaborar profundament. A diferència de Quétif, que treballava a partir de la literatura impresa, va tenir especial cura en l'examen dels manuscrits: aquells que podia veure personalment, principalment a París (col·leccions dels col·legis, la Sorbona, la biblioteca del rei, els agustins, els dominics de Saint-Jacques i els de la rue Saint-Honoré), o que li van posar en coneixement dels corresponsals.

De vegades pren posicions personals i fins i tot contradiu les posicions mauristes aportant nous arguments i testimonis. Vegeu per exemple aquest allunyament de Dom Mabillon sobre el tema de la papessa Joana (t. 1, p. 367b-368a): "Domnum Mabillonium, virum nostrae aetatis eruditissimum semper ex animo veneratus sum, et mortuum cum omnibus litterarum studiosis lugeo: mirari tamen submit quod".

• Sancti Thomae Summa suo auctori vindicata, sive de V. F. Vincentii Bellovacensi scriptis dissertatio, París, 1708;
• Scriptores Ord. Praed. recensiti, notisque historicis et criticis illustrati, etc., I, Paris, 1719; II, 1721; suppl. 1, 1721; addenda, 1722; addenda, 1723.

• (anglès) Jacques Échard [archive], Catholic Encyclopedia (1913)
• Bernard Montagnes, «L'histoire de la littérature de l'ordre des Frères prêcheurs, œuvre de Jacques Quétif et de Jacques Echard», dans Mémoire dominicaine 4 (1994), p. 75-83.