Jacques Bertillon
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Adolphe-Louis Jacques Bertillon  11 novembre 1851 Antic 12è districte de París (Segona República Francesa) | ||
| Mort | 4 juliol 1922 (70 anys) Valmondois (Tercera República Francesa) | ||
| Sepultura | Cementiri de Valmondois (–2020) 49° 05′ 44″ N, 2° 11′ 22″ E / 49.095574°N,2.189337°E | ||
| Editor Annales de démographie internationale | |||
| 1883 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Facultat de Medicina de París - doctor (–1882) Liceu Condorcet | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Estadística i demografia | ||
| Ocupació | estadístic, matemàtic, demògraf, metge | ||
| Ocupador | Ajuntament de París, estadístic (1879–1913) École d’Anthropologie de Paris | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Karolina Schultz (1889–) | ||
| Pares | Louis-Adolphe Bertillon i Zoé Guillard | ||
| Germans | Alphonse Bertillon Georges Bertillon | ||
| Parents | Achille Guillard, avi matern | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
 | |||
Jacques Bertillon (Antic 12è districte de París, 11 de novembre de 1851 - Valmondois, 4 de juliol de 1922) va ser un metge francès que es va especialitzar en estadística i demografia.
Vida i obra
Fill de l'estadístic Louis-Adolphe Bertillon, ve fer estudis de medicina, com el seu pare, tot i que hagués fet estudis d'estadística si aquesta especialitat hagués existit quan ell estudiava. Assistia, amb el seu pare i el seu avi matern (Achille Guillard), a tots els mítings i congressos estadístics.[1] En morir el seu pare el 1883, el va substituir al front de l'Oficina Estadística de l'Ajuntament de París, institució en la qual ja treballava des de 1879.[2] Des de 1879, va treballar fent estudis demogràfics juntament amb el seu pare; d'especial interès son els estudis sobre suïcidis fetes el 1879-1880.[3] Aquests treballs va convertir a pare i fill en els més notables domògrafs francesos del segle XIX.[4]
Des de 1882 va ser redactor en cap de la revista Annales de démographie internationale, tot i que la revista només va durar uns pocs d'anys.[5]
El 1885 va ser un dels membres fundadors del International Statistical Institute, en el qual va presentar, el 1893, la classificació internacional de causes de defunció, que va ser adoptada poc després i que és l'origen de la nomenclatura internacional actual.[6]
El 1894, l'afer Dreyfus va enemistar-lo amb el seu germà Alphonse Bertillon, un furibund anti-Dreyfus. La seva esposa, Karoline Schultz, una metgessa polonesa d'origen jueu, tampoc devia estar gens d'acord amb Alphonse.[7]
A més de la seva tasca estadística i demogràfica, Bertillon també va ser un actiu propagandista, publicant les seves opinions polítiques en un periòdic republicà conservador i fundant la Alliance nationale pour l’accroissement de la population française,[8] una associació per fomentar la natalitat.[9] La seva militància "natalista" el va portar a organitzar el 1919 la Jornada de les mares de famílies nombroses.[10]
Les seves obres principals són:
- 1880 - L'Etude statistique du Divorce[11]
- 1890 - Traité de démographie per a incorporar a Encyclopédie d'hygiène et de médecine publique editada per Jules Rochard
- 1895 - Cours élémentaire de statistique, potser el primer llibre de text seriós sobre la matèria[12]
- 1897 - Le problème de la dépopulation, en el qual explica el, al seu parer, desavantatge de França respecte Alemanya en l'aspecte demogràfic.
- 1899 - Nomenclatura de las enfermedades: causas de defunción, causas de incapacidad para el trabajo, primera classificació de les malalties adoptada de forma internacional
Referències
- ↑ Clark, 1973, p. 139.
- ↑ Dupaquier, 1983, p. 309.
- ↑ Borlandi, 2004, p. 23.
- ↑ Bourdon, 1922, p. 638.
- ↑ Clark, 1973, p. 136.
- ↑ Dupaquier, 1983, p. 310.
- ↑ Chenu i Klein, 2023, p. 40.
- ↑ Chenu i Klein, 2023, p. 39.
- ↑ Cole, 2000, p. 193.
- ↑ Hecht, 2003, p. 155-156.
- ↑ Borlandi, 2004, p. 28.
- ↑ Clark, 1973, p. 142.
Bibliografia
- Borlandi, Massimo «État civil et suicide des Bertillon à Durkheim» (en francès). Revue européenne des sciences sociales, Vol. XLII, Num. 129, 2004, p. 23-37. DOI: 10.4000/ress.359. ISSN: 0048-8046.
- Bourdon, Jean «L'œuvre démographique de Jacques Bertillon» (en francès). Revue d'économie politique, Vol. 36, Num. 5, 1922, p. 638-642. ISSN: 0373-2630.
- Chenu, Alain; Klein, Michèle «Un album de photos d’une famille franco-polonaise vers 1890 : parents et amis de Caroline Szulc et Jacques Bertillon» (en francès). Généalo-J. Revue française de généalogie juive, Num. 153, 2023, p. 28-41. ISSN: 2261-9054.
- Clark, Therry Nichols. Prophets and Patrons: the French University and the Emergence of the Social Sciences (en anglès). Harvard University Press, 1973. ISBN 9780674715806.
- Cole, Joshua. The Power of Large Numbers (en anglès). Cornell University Press, 2000. ISBN 0-8014-3701-6.
- Dupaquier, Michel «La famille Bertillon et la naissance d'une nouvelle science sociale: la demographie» (en francès). Annales de démographie historique, 1983, p. 293-311. ISSN: 0066-2062.
- Hecht, Jennifer Michael. The End of the Soul: Scientific Modernity, Atheism, and Anthropology in France (en anglès). Columbia University Press, 2003. ISBN 0-231-12846-0.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Bertillon» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Clark, Terry N. «Bertillon, Jacques» (en anglès). International Encyclopedia of the Social Sciences, 2008. [Consulta: 7 març 2026].
- «Jacques Bertillon, Aportes a la psicología» (en castellà). Psiconetwork, 2025. [Consulta: 7 març 2026].