Jacutingaïta
![]() | |
| Fórmula química | Pt₂HgSe₃ |
| Epònim | jacutinga (en) |
| Localitat tipus | Itabira |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7.3477(2) Å, c = 5.2955(1) Å |
| Grup espacial | space group P-31m (en) |
| Color | gris |
| Exfoliació | molt bona {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Color de la ratlla | gris |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | mesurada 10,9; calculada 10,35 |
| Pleocroisme | gris blavós a marró rovellat |
| Anisotropia | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2010-078 |
| Símbol | Jac |
| Referències | [1][2] |
La jacutingaïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. El seu codi era IMA2010-078. Rep el seu nom del filó aurífer ric en hematites conegut com a jacutinga, a Mines Gerais (Brasil).
Característiques
La jacuntingaïta és un selenur de platí i mercuri amb fórmula Pt₂HgSe₃. És isotípic amb una espècie mineral encara sense anomenar, un selenur de pal·ladi i mercuri. Cristal·litza en el sistema hexagonal, i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5. Tant el seu color com la seva ratlla són grises.
Formació i jaciments
La jacupingaïta ha estat trobada a la mina Cauê, a Itabira (Minas Gerais, Brasil), una mina de ferro, or i pal·ladi amb una associació única de metalls preciosos.[3] Se n'ha trobat en un gra de 50μm, en un agregat d'atheneïta, potarita i hematites.
Referències
- ↑ «Jacutingaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ «Jacutingaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ «Cauê mine, Itabira, Iron Quadrangle, Minas Gerais, Brazil» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 setembre 2015].
