Jaleo
 |
Aquest article tracta sobre la festa. Vegeu-ne altres significats a «Jaleo (desambiguació)». |
El jaleo, o ball de cavalls menorquins, és el moment central de les festes tradicionals de Menorca en el qual els genets entren, d'un en un o en grups reduïts, a la plaça principal del poble i fan botar els cavalls al compàs de la música.[1]
Origen
El nom «jaleo» prové de la peça musical que sona ininterrompudament quan boten els cavalls i ha donat nom a l'acte homònim. És el resultat de la interpretació de la jota de la sarsuela El postillón de La Rioja (1856) de Cristóbal Oudrid (1825-1877), jota aragonesa sonada el 1881 durant el caragol del Born de Ciutadella.[1]
La introducció d'aquesta peça hauria succeït per casualitat i vindria del fet que en aquell any es va inaugurar el Cercle Artístic a la Plaça des Born, i l'entitat va decidir contractar una agrupació musical per amenitzar el caragol des Born. L'agrupació va començar a interpretar aquesta peça, probablement per la única raó de que haurien representat la sarsuela i tenien les partitures. Els cavalls que passaven per allà es van començar a excitar i fer bots armant un desgavell,[2] que en castellà és un jaleo, una confusión, un desorden.[3]
En aquell moment els cavalls que s'utilitzaven eren els propis cavalls de feina dels caixers pagesos, que no tenien una doma específica, i probablement ni els propis pagesos tenien coneixements per controlar els animals en aquelles circumstàncies. Aquesta situació va contribuir de tal manera a la festa i a la animació de la gent de Ciutadella que va quedar com un element bàsic de la festa, i es va anar expandint per la resta de municipis, fins a arribar a ser pràcticament un himne de les festes de Menorca.
Les festes
Les festes populars de l'illa de Menorca són protagonitzades pels cavalls menorquins adornats amb llaços, brodats i clavells multicolors, i genets. De genets hi ha el fabioler, l'únic que cavalca un ase i que encapçala les comitives, els caixers, que representen un dels estaments principals de poder, i els cavallers. Tant els cavalls com els genets van convenientment engalanats i aconjuntats, sovint en colors sobris per a destacar els brodats i clavells dels cavalls. Els adornos de cavalls i genets varia segons el municipi. Es reviu cada any un ritual que neix a principis del segle xiv[4] i és d'origen religiós. Els diferents caixers representen els estaments socials. Els més importants són el caixer senyor, el caixer batlle i el caixer capellà.
Els caixers es van arreplegant amb el fabioler al capdavant i una vegada reunits van sortint a la plaça del poble a celebrar el tradicional jaleo. Els caixers fan botar els seus cavalls mentre sona la música típica d'aquest. La gent participa d'aquesta festa ajudant a botar el cavall i donant ànims als seus genets.
El jaleo s'acaba amb l'entrega de canyes i una cullereta d'argent. La música que sona és diferent a la d'abans. Aquestes festes se celebren al llarg de tot l'estiu menorquí als diferents pobles de l'illa amb les seves particularitats.
Les primeres festes a celebrar-se són les de Sant Joan a Ciutadella i les darreres les de la Mare de Déu de Gràcia a Maó. Aquestes són totes a l'estiu, entre fi de juny i primers de setembre, però al gener hi ha la festa de Sant Antoni, patró de l'illa, que se celebra a tot arreu.
Referències
- 1 2 MENORCA, CONSELL INSULAR. «Terminologia de les festes de Menorca [en línia]». TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ «Coneix Sant Joan - Ajuntament de Ciutadella». [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑ Real Academia Española. «jaleo» (en castellà). Diccionario de la lengua española. [Consulta: 12 juliol 2026].
- ↑ «El 'jaleo' de Menorca» (en castellà). La Vanguardia, 29-10-2010. [Consulta: 12∕9∕2011].