James MacCullagh
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1809  Lower Landahussy (Regne Unit) | ||
| Mort | 24 octubre 1847 (37/38 anys) Dublín | ||
| Causa de mort | suïcidi | ||
| Sepultura | Badoney 54° 43′ 46″ N, 7° 18′ 43″ O / 54.729546°N,7.312018°O | ||
| Formació | Trinity College, Dublin - Legum Doctor, Grau en Arts, Master of Arts, Bachelor of Laws (1825–1829) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, físic | ||
| Ocupador | Trinity College, Dublin (1832–1847) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Pare | unknown MacCullagh | ||
| Premis | |||
| |||
James MacCullagh (Lower Landahussy, 1809 - Dublín, 24 d'octubre de 1847) fou un matemàtic i físic nord-irlandès.
Vida i obra
Fill d'una família de grangers, era el més gran de dotze germans, dels quals quatre van morir molt joves. Va estudiar a l'escola de Lifford (comtat de Donegal), on va destacar en matemàtiques.[1]
El 1824, amb només quinze anys, va ser admès al Trinity College (Dublín). L'any següent va ser acceptat com a becari, i ja va residir al College fins a la seva mort.[2] El 1829 es va graduar i els anys següents va competir per un lloc docent, sense èxit,[3] fins al seu tercer intent el 1832.[4] El 1833 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia d'Irlanda i el 1835 va ser nomenat catedràtic de matemàtiques del Trinity.[5] L'any 1843 va passar a ser catedràtic de filosofia natural i experimental, al mateix temps que era escollit fellow de la Royal Society.[6]
El 1847, durant la Gran Fam Irlandesa i després de la caiguda del govern de Robert Peel, va optar per ocupar un lloc a la cambra de representants, però no ho va aconseguir.[7] Uns mesos després es va llevar la vida tallant-se el coll a les seves habitacions del Trinity,[8] sense que els motius hagin estat mai del tot clars.[9]
La majoria dels treballs i recerques de MacCullagh van ser sobre la teoria de la llum,[10] sempre des de la perspectiva de la teoria ondulatòria, desenvolupant un marc general que va denominar "teoria dinàmica".[11]
Durant la seva curta vida va escriure quaranta-un articles, molts sobre teoria de la llum, però també sobre geometria, sobre l'atracció dels esferoides i el·lipsoides, sobre la rotació dels sòlids, etc.[12]
Referències
- ↑ O'Hara, 2003, p. 69.
- ↑ Scaife, 1990, p. 67.
- ↑ Scaife, 1990, p. 68.
- ↑ O'Hara, 2003, p. 69-70.
- ↑ Scaife, 1990, p. 78.
- ↑ Scaife, 1990, p. 79-80.
- ↑ Scaife, 1990, p. 84.
- ↑ Scaife, 1990, p. 85.
- ↑ O'Hara, 2003, p. 75.
- ↑ Darrigol, Shatashvili i et al., 2010, p. 133-172.
- ↑ Chen, 2000, p. 79.
- ↑ Scaife, 1990, p. 90-93, conté una llista completa dels seus treballs publicats..
Bibliografia
- Chen, Xiang. Instrumental Traditions and Theories of Light (en anglès). Springer, 2000. ISBN 978-94-010-5824-7.
- Darrigol, Olivier; Shatashvili, Samson; et al. «In honor of James MacCullagh (1809–1847)» (en anglès). The European Physical Journal H, Vol. 35, Num. 2, 2010, p. 111-172. DOI: 10.1140/epjh/e2010-00010-6. ISSN: 2102-6459.
- O'Hara, James G. «James MacCullagh». A: Mark McCartney, Andrew Whitaker (eds.). Physicists of Ireland: Passion and Precision (en anglès). CRC Press, 2003, p. 69-76. ISBN 978-1-4200-3317-5.
- Scaife, B.K.P. «James MacCullagh, M.R.I.A., F.R.S., 1809-47» (en anglès). Proceedings of the Royal Irish Academy. Section C, Vol. 90, Num. C, 1990, p. 67-106. ISSN: 0035-8991.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «James MacCullagh» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Moyer, Don F. «MacCullagh, James» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 juliol 2025].
- O'Hara, James G. «MacCullagh (McCullagh), James» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 17 juliol 2025].
- «Professor James Mac Cullagh M.R.I.A ., F.R.S. 1809- 1847». Glenelly Historical Society. Arxivat de l'original el 22 de maig 2016. [Consulta: 11 novembre 2016].