James Tenney

Plantilla:Infotaula personaJames Tenney
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1934 Modifica el valor a Wikidata
Silver City (Nou Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 2006 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Valencia (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
FormacióBennington College
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
South High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, dibuixant, arranjador, pianista, musicòleg, teòric musical, músic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Nova York
Institut de les Arts de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeCarolee Schneemann Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0855101 TMDB (persona): 1130574 Musicbrainz: e42207a2-a5c6-400f-a8d0-9e30221c3518 Discogs: 179366 Allmusic: mn0000370760 Modifica el valor a Wikidata

James Tenney (Silver City, Nou Mèxic, 10 d'agost, 1934 - València, Califòrnia, 24 d'agost, 2006), va ser un compositor i teòric musical estatunidenc.

Educació

Tenney va créixer a Arizona i Colorado, on va rebre les seves primeres lliçons de piano i composició. Va estudiar a Nova York, Vermont i Illinois, incloent-hi la Juilliard School of Music i el Bennington College. Es va graduar a la Universitat d'Illinois. Va rebre classes de piano d'Eduard Steuermann. També va estudiar composició amb Edgard Varèse i John Cage.

Trajectòria artística

Tenney va ser un pioner en el camp de la música electrònica i per ordinador i va treballar als "Bell Telephone Laboratories" a principis dels anys seixanta, desenvolupant programes per a la síntesi i composició de so controlades per ordinador. Durant aquests anys, James Tenney va mantenir un estret contacte amb l'anomenada avantguarda novaiorquesa (John Cage, Morton Feldman, Earle Brown). Va cofundar i, de 1963 a 1970, va dirigir el "Tone Roads Chamber Ensemble" a la ciutat de Nova York, que experimentava amb música electroacústica. A més de James Tenney, el grup també incloïa Philip Corner i Malcolm Goldstein. El seu estil era "llegendari, de vegades dur, però no compatible amb les masses".

Tenney va compondre tant per a instruments com per a generadors de so electrònics, sovint utilitzant sistemes d'afinació alternatius. A la seva aclamada obra teòrica "Meta/Hodos", publicada el 1961, va desenvolupar un nou mètode d'anàlisi musical. Amb la seva extensa recerca musical, especialment en el camp de l'harmonia microtonal i l'acústica, es va convertir en un dels "compositors i professors més importants i subliminalment influents de la seva generació". (NZZ)

A més de Cage i Varèse, cita Charles Ives i Carl Ruggles com algunes de les seves moltes influències, així com "compositors europeus" com Arnold Schoenberg, Anton Webern, Igor Stravinsky i Béla Bartók. El mateix Tenney descriu la seva idea de composició com "organitzar el so, o organitzar situacions on es produiran sons": "Ja no hi ha regles. Hi ha condicions, hi ha relacions que es poden assenyalar, hi ha situacions en què, si tries a, això vol dir que no podràs tenir b. No pots tenir-ho tot alhora. La noció d'un procés creatiu basat en regles és antiquada i no ens adherim a escoltar".[1]

De 1993 a 1994, va ser convidat del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic i va viure a Berlín durant aquest temps. Més recentment, va ser professor a la Universitat de York a Toronto i va viure a València, Califòrnia, on va morir de càncer de pulmó als 72 anys.

Obres

Obres de teatre

  • Choreograms, 1964;
  • deus ex machina, 1982

Obres orquestrals

  • Quiet Fan for Erik Satie, 1970–71
  • For 12 Strings (rising), 1971
  • Clang, 1972
  • Three Harmonic Studies1, 1974
  • Chorales, 1974
  • Tangled Rag, strings, 1978
  • Forms 1-4 In Memoriam Edgar Varèse, John Cage, Stefan Wolpe, Morton Feldman, 1993
  • In a large, open space, 1994
  • Spectrum 3, 1995
  • Diapason, 1996
  • Scend for Scelsi, 1996
  • Song'n'Dance for Harry Partch, 1999
  • Last Spring in Toronto, 2000

Música de piano

  • Music for Player Piano, 1964
  • Three Rags, 1969
  • Tangled Rag, 1978
  • Spectral CANON for Conlon Nancarrow, 1974
  • Chromatic Canon, 1980
  • Bridge, 1984
  • Flocking, 1993
  • Ergodos IIIs, 1994
  • 3 Pages in the Shape of a Pear, 1995
  • Prelude and Toccata, 2001

Música vocal

  • Thirteen Ways of looking at a Blackbird (Text Wallace Stevens), 1958
  • Postal Piece No. 2: A Rose is a Rose is a Round, 1970
  • Hey when I sing these 4 songs hey look what happens, 1971
  • Listen…!, 1981
  • Sneezles, 1986
  • Ain’t I a Woman? (Text Sojourner Truth), 1992

Referències

  1. ↑ James Tenney as a Compositional Instructor (ohne Jahr) [1] ab min. 2:54 / 7:06 bei Youtube