Jan-Mari Carlotti

Plantilla:Infotaula personaJan-Mari Carlotti
Imatge
El 8 de maig del 2008 al Cant al Ras Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata
Meknès (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 2025 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Arle (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCultura occitana, música, cant, musicologia, trobador i occità Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Provença Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantautor, cantant, músic, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Mont-Jòia (oc) Tradueix (–1981)
Al Tall Modifica el valor a Wikidata
GènereNòva Cançon Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 2t3QgxyBAsUSLXkCPCtjFb Last.fm: Jan-Maria Carlotti Musicbrainz: 57a062b8-853e-4e68-a861-03ab0d0b3ce0 Discogs: 1331363 Allmusic: mn0000177933 Modifica el valor a Wikidata

Jan-Mari Carlotti (Meknès, 1948 - Arle, 18 d'octubre de 2025) era un cantant i musicòleg provençal, fundador del grup Mont-Jòia i col·laborador puntual d'Al Tall, que també ha editat discs en solitari o amb altres projectes compartits:[1] occitanòfon per part de pare i francòfon per part de mare, Carlòtti ha cantat cançons en ambdós llengües, a més de cançons alsacianes o en sànscrit.[2]

Biografia

De jove, Carlòtti s'aficionà a cantar gràcies a Atahualpa Yupanqui, Bob Dylan i Georges Brassens i a tocar la guitarra per Robert Johnson; també reconeix la música francocanadenca com a influència «perquè trobava que era la música francesa passada pel vent americà».[1] Als dèsset anys, Carlòtti començà a musicar poemes d'Emily Dickinson, Victor Hugo o Walt Whitman fins que descobrí la poesia trobadoresca gràcies a una assignatura d'història medieval; després d'estudiar hitòria, etnologia i sànscrit a Ais de Provença,[3] el 1972 musicà quatre cants de Les illes d'or de Frederic Mistral —una fita que ell considera el seu «primer acte occitaniste»— i d'ençà compongué per a peces de Víctor Gelu, Pèire Vidal, Jòrgi Reboul, Arbaud, Pecout, Belaud i Robèrt Lafont:

« Tot el que jo he fet està millor o pitjor, però sempre al servici de l'occità. He consagrat molt de temps al floklore i he fet a muntó de cançons novelles, però convertir els poetes en cançó —cosa que es fa poc— em sembla essencial per a la meua xicoteta funció de trobador. És el plaer d'un descobriment que desitge compartir.[2] »

Arrel d'aqueix compromís, entre 1973 i 1983 integrà el grup Mont-Joia, amb el qual contribuí a la recuperació i revisitació de la música tradicional provençal, fusionat a partir del 1981 amb un altre conjunt, Bachas; alhora, entre 1976 i 1985 dirigí el festival Rescòntres de la Mar i es consagrà a l'enquesta i l'enregistrament de la cultura oral occitanòfona.[3]

El 1984 començà a actuar com a soliste amb l'espectacle Ielies d'Emperi i publicà el llibre Anthologie de la nouvelle chanson Occitane (amb F. Bard)[3] i el seu primer disc en solitari, Linhana/Lignane, batejat amb el nom d'un lloc prop d'Ais;[4] l'any següent estrenà sengles espectacles amb P. Vaillant, R. Tesi i D. Craighead (amb els quals enregistrà el disc Anita/Anita) o D. Segrè i Ch. Zagaria (Chants du Delta du Rhône).[3] El 1991 començà a fer concerts amb Michel Marre sobre el repertori trobadoresc,[5] una col·laboració enregistrada en el disc Trobar 1: cançons dei trobadors.[6] El 1995 reprengué els concerts de Mont-Jòia amb Patrick Verdiè (instruments de vent i veu) i, del 2004 ençà, també amb Gabriele Ferrero (mandolina, veu i violí) i Silvio Perón (acordió diatònic i veu) en el grup.[7] El 2004 estrenà Nati, un espectacle de música i dansa en col·laboració amb la ballarina Armelle Choquard en el qual combinaven els texts dels trobadors musicats per Carlotti i la dansa bharata natyam executada per Choquard.[8]

El 1977 havia conegut Lafont durant la preproducció del documental Les troubadours (1979); d'ençà, Lafont mantingué el contacte amb ell i els altres membres de Mont-Jòia, per als quals escrigué presentacions, i el 1987 —després d'un viatge a Santiago de Compostel·la on es retrobaren per casualitat—[2] li regalà una còpia de la seua antologia poètica, Dire, poëmas 1945-1953, els quals acabà de musicar entre 1998 i 1999 i estrenà el maig del 2000 en una jornada sobre Lafont a Nimes: eixe concert es publicà l'any 2005 amb el títol Dire, que inclou el text dels poemes originals i llurs traduccions a l'anglés i el francés, esta última a càrrec del mateix Carlotti.[9]

Discografia

Referències

  1. 1 2 Josep Vicent Frechina. «Les veus d'oc: 1. Jan-Màri Carlòtti». Caramella, 2018. [Consulta: 29 febrer 2020].
  2. 1 2 3 Élisabeth Cestor. «Dire» (en francés). La pensée de Midi p. 159-165, 11 maig 2009. [Consulta: 16 març 2020].
  3. 1 2 3 4 «Jan-Mari Carlotti» (en francés). Associacien Mont-Joia. Arxivat de l'original el 4 de maig 2021. [Consulta: 4 maig 2021].
  4. ↑ «Linhana / Lignane» (en francés). Associacien Mont-Joia. Arxivat de l'original el 27 de maig 2021. [Consulta: 27 maig 2021].
  5. ↑ «Trobar 1 Cançons dei Trobadors» (en francés). Associacien Mont-Joia. Arxivat de l'original el 5 de maig 2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  6. ↑ «Trobar 1: Cançons dei Trobadors» (en francés). Associacien Mont-Joia. Arxivat de l'original el 2 de juny 2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  7. ↑ «Mont-Jòia 2004» (en francés). Associacien Mont-Joia. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  8. ↑ «Nati» (en francés). Armelle Choquard. [Consulta: 6 juny 2021].
  9. ↑ Wendy Pfeffer. «Robert Lafont, Jan-Mari Carlotti: Dire mis en musique» (en anglés). University of Florida. [Consulta: 11 març 2020].
  10. ↑ «Mont-Jòia — Cançons Dei Festas Provençalas». Discogs. [Consulta: 8 abril 2020].
  11. ↑ «Jan-Maria Carlotti – Linhana/Lignane». Discogs. [Consulta: 19 març 2020].
  12. ↑ «Patrick Vaillant, Jan-Maria Carlotti, Riccardo Tesi, Daniele Craighead – Anita Anita». Discogs. [Consulta: 28 març 2020].
  13. 1 2 «Jan-Maria Carlotti – Pachiqueli Ven De Nuech». Discogs. [Consulta: 24 març 2020].
  14. ↑ «Jan-Maria Carlotti - Michel Marre – Trobar 1». Discogs. [Consulta: 2 abril 2020].
  15. ↑ «Jan-Maria Carlotti Conto Un Raconte Musicau Pèr L'Enfantuegno De: Sèrgi Prokofiev* – Peire E Lou Loup». Discogs. [Consulta: 31 març 2020].
  16. ↑ «Jan-Mari Carlotti – Linhana/Lignane». Discogs. [Consulta: 10 abril 2020].
  17. ↑ «[https://trobasons.viasona.cat/grop/jan-mari-carlotti/dire Dire Jan-Màri Carlòtti]». Trobasons. [Consulta: 22 abril 2020].
  18. ↑ «Jan-Mari Carlotti – Canta Aubanel Bec Bellaud». Discogs. [Consulta: 13 abril 2020].

Enllaços externs

  • Klara Late Night Jean-Marie Carlotti (neerlandès)
  • La Caseta del Plater Memòria Selectiva 1: Anita Anita
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.