Jan Kounen

Plantilla:Infotaula personaJan Kounen
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 maig 1964 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Utrecht (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, guionista, director de cinema, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjankounen.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0468007 TMDB (persona): 56401 Allmovie (artista): p228162 Allmusic: mn0002394566 Goodreads (autor): 634546 Modifica el valor a Wikidata

Jan Kounen (nascut Jan Coenen; 2 de maig de 1964) és un director de cinema i productor de cinema francès nascut als Països Baixos.[1][2][3]

A França, és conegut principalment per les seves pel·lícules Dobermann (1997), Blueberry: L'experiència secreta (2004) i 99 Francs (2007).[1][3] Fora de França és més conegut pel seu interès per la cultura shipibo i el xamanisme, amb els quals es va familiaritzar durant els seus viatges a Mèxic i Perú,[2][4] i per dirigir alguns videoclips, dels quals els més destacats són els quatre vídeos que va fer per al grup pop anglès Erasure a la dècada de 1990 (inclosos tres per al projecte Abba-esque): Lay all your love on me (1992), Voulez-vous (1992), S.O.S. (1992) i Always (1994).[1][4]

Biografia

Després d'estudiar a l'École des Arts Décoratifs de Niça, on va dirigir els seus primers curtmetratges, Jan Kounen va començar a treballar com a ajudant d'operador i director de videoclips musicals i documentals.[5] El 1989, va fer el curtmetratge Gisele Kerosene, coronat com a Gran Premi en la categoria del Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz.[5][6]

A principis dels anys 90, Kounen va treballar en publicitat i va fer dos curtmetratges molt aclamats, Vibroboy i Little Red Riding Hood, en aquest últim treballant amb Emmanuelle Béart. El 1996, va fer el seu primer llargmetratge, Dobermann,[7] starring French actor Vincent Cassel.[5][8]

A la dècada del 2000, Jan Kounen va viatjar per Mèxic i Perú, on es va submergir en la cultura xamànica i va participar en cerimònies d'ayahuasca unes cent vegades.[9] La seva següent pel·lícula va ser Blueberry: L'experiència secreta (2004), una adaptació de la famosa tira còmica de Jean-Michel Charlier i Jean Giraud, més conegut com a Moebius, amb Vincent Cassel en el paper principal.[10] El mateix any, va estrenar Other Worlds (2005), un documental sobre el xamanisme.[8][10] Després de fer la seva pel·lícula Darshan - The Embrace (2005),[8][11] Kounen va posar en escena la Comedy 99 F el 2007, una sàtira del món de la publicitat adaptada de l'èxit de vendes de Frédéric Beigbeder i produïda per Jean Dujardin.[5][6]

Després de participar en el Projecte 8 on va fer campanya per millorar la salut materna al món, va fer Coco Chanel & Igor Stravinski (2009), una pel·lícula biogràfica sobre la relació entre Chanel, la dissenyadora de moda francesa, i Stravinski, el compositor rus,[8] protagonitzada per Anna Mouglalis i Mads Mikkelsen. La pel·lícula va tancar el 62è Festival Internacional de Cinema de Canes de 2009.[5][6]

El 2009, Kounen va signar una petició en suport del director de cinema Roman Polanski va demanar el seu alliberament després que Polanski fos arrestat a Suïssa en relació amb l'acusació d'abús sexual del 1977 per drogar i violar una nena de 13 anys.[12]

Filmografia

  • Les aventures de Jeff Blizzard (1986)
  • The Broadsword (1986)
  • Soft (1986)
  • Het journaal (1987)
  • Het virus (1987)
  • Gisele Kerozene (1989)
  • L'âge de plastic (1991)
  • Capitaine X (a.k.a. Né pour mourir, 1994)
  • Vibroboy (1993) amb Michel Vuillermoz[13]
  • Dobermann (1997)[2]
  • D'autres mondes (a.k.a. Other Worlds, documental, 2004)
  • Another Reality (Sèrie documental, 2003)
  • Blueberry: L'experiència secreta (a.k.a. Blueberry, 2004)[2]
  • Darshan - L'étreinte (documental, 2005)[11]
  • 99 Francs (2007)[14]
  • The Story of Panshin Beka, curt, segment de la pel·lícula 8 (2008)[4][8]
  • Coco Chanel & Igor Stravinsky (2009)[2]
  • Flight of the Storks (telefilm, 2012)
  • Vape Wave (documental, 2015)
  • Mère Océan (documental, 2016)
  • Mon Cousin (2020)
  • L'Homme qui rétrécit (2025)

Fonts:[1][8][15]

Bibliografia

Com a autor:[2][16]

Com a co-autor:[2][16]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Jan Kounen». IMDb. [Consulta: 3 gener 2017].
  2. 1 2 3 4 5 6 7 «Jan Kounen, Director and Filmmaker» (en anglès americà). Sumiruna Awakenings. Arxivat de l'original el 4 January 2017. [Consulta: 3 gener 2017].
  3. 1 2 «Jan Kounen». uniFrance. [Consulta: 3 gener 2017].
  4. 1 2 3 «8 Official website». [Consulta: 25 novembre 2010].
  5. 1 2 3 4 5 AlloCine. «Jan Kounen». AlloCiné. [Consulta: 3 gener 2017].
  6. 1 2 3 «Retour sur le sketch de Jan Kounen coupé des Infidèles» (en francès). .
  7. ↑ «Blueberry». .
  8. 1 2 3 4 5 6 «Jan Kounen». www.rottentomatoes.com. [Consulta: 3 gener 2017].
  9. ↑ Jounen, Jan (2004). D'autres Mondes.
  10. 1 2 «OM on the Range: The Alternative Realities of Jan Kounen». , 10-07-2010.
  11. 1 2 Kounen, Jan; Benant, Bernard. Darshan : Voyage dans les bras d'Amma (en francès). Paris: Editions SW Télémaque, 9 November 2006. ISBN 9782753300361.
  12. ↑ «Le cinéma soutient Roman Polanski / Petition for Roman Polanski» (en francès). Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques, 28-09-2009. Arxivat de l'original el 4 June 2012. [Consulta: 29 agost 2021].
  13. ↑ «Jan Kounen and the Alien». alienexplorations.blogspot.in. Alien Explorations. [Consulta: 3 gener 2017].
  14. ↑ Beigbeder, Frédéric; Kounen, Jan; Allix, Simon [et al.].. 99 francs, le manuel d'utilisation de la société d'hyperconsommation (en francès). Editions SW Télémaque, 24 September 2007. ISBN 9782753300507.
  15. ↑ «Jan Kounen». Filmweb. [Consulta: 3 gener 2017].
  16. 1 2 «Jan Kounen». Inner Traditions. [Consulta: 3 gener 2017].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.