Jaume Cabruja
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 maig 1752  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 25 novembre 1831 (79 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | missioner |
Jaume Cabruja (Reus, 9 de maig de 1752 - Barcelona, 25 de novembre de 1831), va ser un missioner paül.[1][2]
Va fer els vots el 1770,[2] any en què va ser sagristà de la Prioral de Sant Pere de Reus.[3] Va ser destinat a Barbastre i després a Mallorca, on era superior del convent dels Paüls (1795-1799). L'any 1799 va viatjar a Reus, on volia reclamar una herència. Va haver de pledejar i no va tornar a la congregació. Els superiors, després d'un advertiment, el van expulsar.[2] Va aconseguir una plaça a l'església de sant Pere de Reus i després va ser capellà de les monges Jerònimes a Barcelona, on va morir.[4]
Va publicar unes Vindicias apologéticas compuestas por el Rdo, Jaime Cabruja, Presbítero de Reus, infamemente condenado reo y despojado injustamente de sus bienes por dos abogados. Tarragona: por Miguel y Joaquín Puigrubí, 1810, reivindicant la seva herència i el més polèmic Antidoto verdadero contra la doctrina de tres proposiciones que se leen en un dictamen dado por el Dr. D. Antonio José Ruiz de Padron, ministro calificado del Santo Oficio, abad de Villamartín, sobre el Tribunal de la Inquisición. Reus: en la oficina de Rubió, 1813, on carregava contra la dissolució de la Inquisició que proposava la Constitució de Cadis.[2]
Referències
- ↑ Vilà, Saldoni. Descripción de mi estimada patria la vlla de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1955, p. 86.
- 1 2 3 4 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 160.
- ↑ Morell, Josep. El municipi reusenc en el set-cents. Reus: Centre de Lectura, 1991, p. 193. ISBN 8487873022.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. é Hijo de Sabater, 1866, p. 607.
Enllaços externs
- Somos Vicencianos. Jaime Cabruja (castellà)