Jaume Quer Ballester
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 juliol 1815  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 26 juliol 1888 (73 anys) Reus (Baix Camp) |
 Regidor de l'Ajuntament de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | argenter, polític |
| Família | |
| Fills | Lluís Quer Cugat |
Jaume Quer Ballester (Reus, 2 de juliol de 1815 - 26 de juliol de 1888) va ser un argenter i polític català, pare de l'escriptor i economista Lluís Quer Cugat.
Membre d'una família benestant reusenca, el seu pare també havia estat argenter, que eren propietaris de l'edifici de La Boella, un casal reusenc del segle xviii encara existent. Jaume Quer era considerat un membre important de la societat reusenca, i el 1852 va ser membre d'una «Junta de protecció» de la Prioral de Sant Pere. Va ser regidor a l'ajuntament de Reus diverses vegades, i els anys 1857 i 1858 era tinent d'alcalde en un ajuntament políticament moderat presidit per Felipe de Nassarre, un funcionari aragonès. L'ajuntament, aquell any 1858 havia pres l'acord d'instal·lar a l'antic convent de Sant Francesc un institut de segon ensenyament dirigit pels escolapis. L'antic convent ja s'utilitzava com a escola de gramàtica superior i escola de llatinitat, i hi funcionava un col·legi particular de secundària, a més de les escoles femenines de primeres lletres. Jaume Quer, juntament amb el diputat provincial Pere Bové i l'advocat Felip Font, es van oferir per anar a Madrid i demanar al govern presidit per Leopoldo O'Donnell una autorització per a instal·lar a l'antic convent un institut portat per les Escoles Pies. O'Donnell va donar-ne l'autorització i l'institut es va obrir en la part reconstruïda del convent.[1] L'historiador reusenc Andreu de Bofarull diu que es va realitzar una funció religiosa i literària per inaugurar el nou centre el mateix 1858 i que va ser molt ben acceptat per la població, «a excepció d'alguns mestres privats, que es van oposar en va a la presència dels escolapis».[2]