Jean-Antoine Injalbert
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 febrer 1845  Besiers (França) | ||
| Mort | 20 gener 1933 (87 anys) 13è districte de París (França) | ||
| Sepultura | Old cemetery of Béziers (en)  | ||
| Nacionalitat | Francès | ||
| Formació | Acadèmia de França a Roma (1875–1878) École Nationale Supérieure des Beaux-Arts | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor | ||
| Ocupador | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Académie Colarossi | ||
| Membre de | |||
| Art | escultor | ||
| Moviment | Neobarroc | ||
| Alumnes | Gaston Broquet, Georges Hamard, Henri Raybaud, Maurice Herbaux, Raymond Léon Rivoire, Gheorghe Anghel, Henri Dieupart, Harald Sörensen-Ringi, John Färngren (en) , Wilhelm Holmgren, Edvard Waller, Paul Guéry, Charles Garnier, André Huguenin-Dumittan, Louis Aimé Lejeune, François Bazin i Antoine Sartorio | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
Signatura  | |||
Jean-Antoine Injalbert (Besiers 1845 - 1933) fou un escultor francès
Artista molt conegut a França en el seu temps, per la seva habilitat en el modelat del cos humà. Una bona part de la seva obra, de tendència academitzant, fou realitzada amb destinació a edificis públics de París -el Palau de Justícia, La Sorbona, l'estació d'Orsay o el Petit Palais. Fou autor també de diversos monuments i de nombroses figuretes decoratives de bronze, de les quals es conserva una bona mostra al museu de la seva ciutat natal.[1]
Referències
- ↑ Mendoza 1995: 103
Bibliografia
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
- Pèl & Ploma, vol. II, núm. 76, Barcelona, 15 maig 1901, fig. p. 8