Jean-Marie Klinkenberg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1944  (81 anys)Verviers (Bèlgica) | ||
| Formació | Universitat de Lieja Universitat de Valladolid | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Lingüística, semiòtica i retòrica | ||
| Ocupació | lingüista, especialista en literatura, filòleg, professor universitari, escriptor | ||
| Ocupador | Universitat de Lieja | ||
| Membre de | |||
| Participà en | |||
| 9 juliol 2021 | XVe congrès mondial des professeurs de français (fr)  | ||
| XIVe congrès mondial des professeurs de français (fr) |
|||
| Premis | |||
| |||
Jean-Marie Klinkenberg, (Verviers, 8 octubre 1944), és un lingüista i semiòtic belga, catedràtic emèrit de la Universitat de Lieja. Hi va ensenyar ciències del llenguatge, i especialment semiòtica i sociolingüística.[1]
Va nàixer a Verviers a la fi de la Segona Guerra Mundial. Són pare era pintor d'obres. Es recorda que era fascinat de l'argot de l'ofici, quan de molt petit durant les vacances podia acompanyar el pare a les obres. De nen, llegia tot, fins a etiquetes, manuals d'instrucció, qualsevol peça escrita.[2]
Va doctorar en filologia el 1971 amb una tesis sobre l'estil i els archaïsmes en la novel·la Légende d'Ulenspiegel de Charles De Coster (1827-1879).[3]
Les seves activitats científiques han seguit dos eixos: la lingüística i la semiòtica, d'una banda, i les cultures francòfones, de l'altra.[4] Ha ajudat a comprendre i explicar com fabriquem el significat amb el llenguatge, les imatges i els signes. La seva idea de fons és que: allò que entenem com a «natural» en la llengua o en les imatges sovint és una construcció cultural. Ha observa com el llenguatge escrit ha nascut des de imatges i que el cercle s'ha completat amb el retorn de les pictogrames des del segle xx i les emoticones de la informàtica contemporànea.[4][5]
Va ser un dels fundadors del Grup μ, ha treballat sobre els aspectes socials i cognitius de la semiòtica, i sobretot de la semiòtica visual. Els seus treballs sobre lingüística general, lingüística francesa i la sociologia de les cultures i literatures francòfones són també importants. Ha estat president de l'Associació Internacional de Semiòtica Visual (AISV-IAVS), i és membre de la Reial Acadèmia de Bèlgica.[1]
| « | Bref, je défends les droits des usagers et la démocratie linguistique. Des usagers du français comme de toute autre langue, d’ailleurs : l’utilisateur du flamand, méprisé par la bourgeoisie francophone de Flandre au XIXe siècle, celui du berbère, du kurde, etc. En outre, il y a aujourd’hui des questions importantes (la violence des rues, celle que l’économie fait peser sur nous, celle, quotidienne et insidieuse, des médias), des questions, dis-je, qui ont une dimension symbolique, où la langue joue un rôle. Ce sont elles, et les solutions libératrices qu’on peut leur apporter, qui m’importent. | En resum, defenso els drets dels usuaris de la llengua i la democràcia lingüística. Els usuaris del francès, així com de qualsevol altra llengua, de fet: el parlant de neerlandès, menyspreat per la burgesia francòfona de Flandes al segle xix, el parlant berber, el parlant kurd, etc. A més, hi ha temes importants avui dia (la violència al carrer, la violència que ens imposa l'economia, la violència insidiosa i quotidiana dels mitjans de comunicació), temes, dic, que tenen una dimensió simbòlica, en les quals la llengua juga un paper. Són aquests temes, i les solucions alliberadores que podem oferir, que m'importen. | » |
| — Jean-Marie Klinkenberg, agost 2007, Best of Verviers[2] | |||
Obres
El 2026 comptavem unes set-cents publicacions traduïdes en una vintena de llengües.[6] Unes obres destacades sobre el camp català i les llengües minoritàries:
- «Chapitre XIV. Le catalan» (en francès). Champs linguistiques, 2, 1999, p. 217–222.
- «‘Grandes langues’ et langues minoritaires: deux politiques linguistiques? [Llengües majoritàries i llengües minoritàries: dues polítiques lingüístiques?]». Lengas, 79, 2016. DOI: 10.4000/lengas.1048.
Per una bibliografia completa vegeu «Publications and communications of Jean-Marie Klinkenberg». Universitat de Lieja.
Referències
- 1 2 «Klinkenberg, Jean-Marie» (en francès). Les Éditions de l'Académie royale de Belgique. [Consulta: 25 maig 2026].
- 1 2 Dechêne, Christophe «Klinkenberg Jean-Marie» (en francès). Best of Verviers, 8-2007.
- ↑ Jean-Marie, Klinkenberg. «Style et archaïsme dans la Légende d'Ulenspiegel de Charles De Coster» (en french), 1971. Arxivat de l'original el 2025-04-10. [Consulta: 25 maig 2026].
- 1 2 «Des images comme signes d’écriture» (en francès). Académie Royale de Belgique, 14 maig 2025.
- ↑ Cárdenas, Viviana Isabel «Posibilidades constitutivas de la escritura [Possibilitats constituves de l'escritura]» (en castellà). Tópicos del Seminario, 51, 2024, p. 48–66.
- ↑ «Klinkenberg Jean-Marie» (en francès). Universitat de Lieja. [Consulta: 25 maig 2026].