Jean-Pierre Chambon

Plantilla:Infotaula personaJean-Pierre Chambon
Biografia
Naixement(fr) Jean-Pierre André Chambon Modifica el valor a Wikidata
20 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata
Clarmont d'Alvèrnia (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 2025 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Vesoul (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Ronchamp Modifica el valor a Wikidata
President Societat de lingüística romànica
2010 – 2013
← Maria Iliescu – David Andrew Trotter →
Director Centre d'enseignement et de recherche d'oc
2001 – 2019
← Suzanne Thiolier-Méjean Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Director de tesiCarles Camprós Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, romanista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJoan Thomas, Yan Greub, Peter Nahon, Hélène Carles, Xavier Gouvert (fr) Tradueix, Fabrice Bernissan, Marjolaine Raguin-Barthelmebs (en) Tradueix, Julia Alletsgruber (fr) Tradueix i Élodie de Oliveira (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeColette Vialle (1980–2025), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jean-Pierre Chambon (Clarmont d'Alvèrnia, 20 de juny de 1952 - Vesoul, 16 de desembre de 2025)[1]) fou un lingüista, romanista i occitanista francès.

Es doctorà el 1979 amb una tesi de toponímia dirigida per Charles Camproux, fou redactor i director (1985-1992) del Französisches Etymologisches Wörterbuch, diccionari etimològic de les llengües gal·loromàniques iniciat per Walther von Wartburg. Fou professor a les universitats d'Estrasburg i Montpeller i, a partir de 2000, a la Sorbona.

Les seves publicacions són sobre toponímia (francesa i occitana, particularment del Franc-Comtat; Chambon 2023) i antroponímia; també sobre occità antic i modern, sobre literatura occitana contemporània (p.ex. sobre Jean Boudou[2] o Joan Larzac[3]), i, sobretot, sobre etimologia i lingüística històrica romànica. És conegut per introduir nous conceptes metodològics a la lingüística romànica, basats en particular en la reconstrucció del protoromànic, obra que va inspirar el projecte DÉRom: Dictionnaire Étymologique Roman.[4]

Va ser president de la Société de linguistique romane (2010-2013),[5] vicepresident de l'Association internationale d'études occitanes, i membre dels consells de redacció de nombroses revistes com la Revue de linguistique romane, la Revue des langues romanes, els Estudis Romànics o la Nouvelle Revue d'onomastique.

A partir del 2001, va dirigir el Centre d'enseignement et de recherche d'oc (CEROC), de la Universitat de París-Sorbona (París IV), universitat on va ser professor i va ocupar la càtedra de Lingüística Romànica i de Llengua i Literatura Occitanes fins a la seva jubilació el 2020.

Morí el 2025 a Vesoul i està enterrat a Ronchamp.

Distincions

El 1985 va rebre el Premi Albert-Dauzat de la Société de linguistique romane,[6] el 1991 la Medalla de Bronze del CNRS i el 2018 el Premi Honoré-Chavée de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres.[7]

El 2019, va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lieja.[8]

Publicacions

  • Chambon, Jean-Pierre (2014), Qu'ém los poëtas d'Occitania e ac Golam ! Une contribution à l'exégèse des Cançons mauvolentas de Gilabèrt Suberròcas (1966), Toulouse, Section française de l'Association internationale d'études occitanes.
  • Méthodes de recherche en linguistique et en philologie romanes, Éditions de Linguistique et de Philologie (Société de linguistique romane), Strasbourg, 2017 [2 vol., 1200 p., Recull d'articles]
  • Chambon, Jean-Pierre (2023) : Recherches sur la toponymie de l’arrondissement de Lure (Haute-Saône) : linguistique historique, dialectologie, traces d’histoire. En collaboration avec Daniel Curtit, Alain Guillaume, Jean Hennequin et Louis Jeandel. Strasbourg: Éditions de linguistique et de philologie, 651 p.

Referències

  1. ↑ SHAARL amb una fotografia
  2. ↑ P. ex. l'article "«Cant per Estalin» (ca. 1962), un poème de Jean Boudou oublié par les éditeurs de son œuvre poétique. Essai de lecture"
  3. ↑ Per exemple, l'article "Pour le commentaire de Vesiái pas que l’aranha, un poème de Jean Larzac (2019)"
  4. ↑ Eva Buchi, Wolfgang Schweickard, "À la recherche du protoroman : objectifs et méthodes du futur Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom)", Innsbruck, De Gruyter, 2010, p. 61-68
  5. ↑ SLiR
  6. ↑ Prix Dauzat
  7. ↑ Académie des inscriptons et belles lettres
  8. ↑ Referència al doctorat honoris causa a la web de la Universitat de Lieja

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.