Jean Brunhes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1869 Tolosa de Llenguadoc (França) |
| Mort | 25 agost 1930 Boulogne-Billancourt (França) |
| Sepultura | Cementiri de l'Oest |
| Formació | École Normale Supérieure |
| Activitat | |
| Ocupació | catedràtic, geògraf, assagista, antropòleg |
| Activitat | 1899 |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1912–1930) Universitat de Friburg Universitat de Lausana |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Família | Famille Brunhes (fr) |
| Fills | Mariel Jean-Brunhes Delamarre |
| Parents | Raymond Delamarre, gendre |
| Premis | |
| |
Jean Brunhes (Tolosa, Llenguadoc 1869 - Boulogne-sur-Seine, Illa de França 1930) fou un geògraf occità, deixeble de Paul Vidal de la Blache i membre de l'Escola Geogràfica Francesa. Fou professor de geografia física a Friburg[1] i Lausana del 1896 al 1912, però aleshores marxà al Collège de France, a París, on hi va publicar nombrosos treballs sobre geografia humana.[2] Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l'Extrem Orient, i estudià els problemes dels països que visità; fou un dels primers a observar l'impacte de l'activitat humana en el medi ambient. El 1927 fou escollit membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[3]
Obres
- L'irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l'Afrique du Nord (1902)[4]
- La géographie humaine (1910)
- Géographie de la France (1920-26)
- Géographie de l'histoire (1921).
Referències
- ↑ Robic, Marie-Claire «BRUNHES Jean Léon Victor Baptiste». Dictionnaire des orientalistes de langue française, 2012, p. 165-166.
- 1 2 «Jean Brunhes | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 setembre 2025].
- ↑ «CTHS - BRUNHES Jean». [Consulta: 14 setembre 2025].
- ↑ L'irrigation. Ses conditions géographiques. Ses modes et son organisation dans les zones arides et désertiques de l'Espagne et du Nord de l'Afrique, C. Naud, Paris, 1902, 518 p. disponible a Gallica
