Jean IV de Brosse

Jean IV de Brosse

Biografia
Naixement	1505 (Gregorià) Lamballe (Bretanya)
Mort	27 gener 1564 (Gregorià) (58/59 anys) Lamballe (Bretanya)
Sepultura	Guingamp
Governador de Bretanya
Activitat
Ocupació	governant
Carrera militar
Grau militar	general
Altres
Títol	Duc de Chevreuse (1545–1555)
Família	House of de Brosse (en)
Cònjuge	Anne de Pisseleu
Pare	Renat de Brosse

Jean IV de Brosse de Boussac, conegut com a Jean de Bretagne, nascut cap al 1513 i mort el gener de 1565, va ser comte de Penthièvre i duc d'Étampes. Va ser governador d'Alvèrnia (1536-1543) i de Bretanya (1543-1565).

Era fill del comte René de Brosse i Boussac i de Jeanne de Commines. Per tant, era nét del cronista Philippe de Commynes i descendia dels comtes de Penthièvre, els ducs de Bretanya i els reis de França.

Després de la mort del seu pare al servei de Carles V l'agost de 1524, va freqüentar la cort del seu oncle, el duc de Savoia.^[1] Gràcies al Tractat de Cambrai del 5 d'agost de 1529, va poder tornar al Regne de França i després es va establir a Montsoreau amb les seves germanes i la seva àvia materna, Hélène de Chambes, mentre esperava la restitució de Penthièvre.^[1]

Va ser admès a l'Orde de Sant Miquel cap al 1532.^[2] Per l'Edicte de Crémieux del 1536, el rei de França li va restituir el comtat de Penthièvre.Dominique Le Page, « Noblesse et pouvoir royal en Bretagne (1480-1540) », dans Noblesses de Bretagne : du Moyen âge à nos jours, Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 1999, 129–149 p. (ISBN 978-2-7535-2606-8, lire en ligne [archive]) El 1536, va esdevenir capità de la gendarmeria i governador d'Alvèrnia, Bourbonnais i Marche, i va viure entre Moulins, Villentrois i el castell de Boussac. El mateix any, es va casar amb Anna de Pisseleu, la favorita del rei, i el seu comtat d'Étampes es va convertir en un ducat. El 1542, va esdevenir coronel general dels suïssos.^[1]

El 1543, va ser el candidat del delfí Enric per convertir-se en governador de Bretanya, i després del seu nomenament pel rei, es va convertir en el seu representant a la nova província, que tenia una població d'un milió i mig d'habitants. Va ser un important reformador militar i va tenir la funció de vigilar les fronteres del regne, sobretot contra els anglesos el 1558. Va haver d'afrontar les crisis financeres de 1558 i 1562 i va trobar algunes tensions amb els parlamentaris del Parlament. El 1563, es va establir a Guingamp mentre Lamballe, on residia habitualment, va ser presa per la pesta. Tanmateix, es pot considerar un governador viatger, ja que va recórrer Bretanya el 1543 i després va fer nombrosos viatges, residint posteriorment en diferents ciutats de la província com Rennes i Nantes durant un curt període. Podia comptar amb l'enginyer italià Jean-Baptiste Dey, que s'havia convertit en banquer, per ser el seu assessor en les obres de les ciutats de la província i per prestar-li fons.^[1]

Des d'una perspectiva territorial, va intentar assegurar-se terres properes a Bretanya i va mantenir el seu domini al voltant del Château des Essarts i a Penthièvre. El 1542, va comprar La Roche-Suhart, després el 1551, va vendre el Ducat de Chevreuse i la Baronia de L'Aigle al Cardenal de Lorena, i el 1556, va comprar un castell prop de Lamballe a Lanjouan.^[1]

Durant les Guerres de Religió, va ser un catòlic moderat amb una postura neutral. Va intentar mantenir l'harmonia i va reunir catòlics i protestants a Nantes el 1562.^[1]

Com qualsevol noble del seu temps, li agradava la caça i jugar a tennis.^[1]

Jean de Brosse va estar malalt des del 1553. Després d'haver estat un fidel servent del rei de França a Bretanya durant més de vint anys, el duc d'Étampes va morir, sense descendència, el 27 o 28 de gener de 1565, pocs dies després d'haver fet el seu testament en presència del seu cosí Charles de Culant i del seu nebot, Sébastien de Martigues, que el va succeir com a governador a Bretanya.^[1]

• Antoine Rivault, El duc d'Étampes i de Bretanya. La professió de governador provincial durant el Renaixement (1543-1565), Rennes, PUR, 2023