Jean Paulhan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1884  Nimes (França) | ||
| Mort | 9 octubre 1968 (83 anys) París (França) | ||
| Sepultura | Cementiri de Bagneux | ||
| Seient 6 de l'Acadèmia Francesa | |||
| 24 gener 1963 – 9 octubre 1968 | |||
Conseiller municipal de Châtenay-Malabry (fr)  | |||
| 1935 – 1941 | |||
| Dades personals | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Periodisme, periodisme d'opinió i crítica literària | ||
| Lloc de treball | França | ||
| Ocupació | editor, periodista d'opinió, editor, periodista, escriptor, crític literari, editor literari | ||
| Activitat | 1917 - 1968 | ||
| Ocupador | La Nouvelle Revue Française (1920–1968) Éditions Gallimard, editor literari | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Jean Guérin Just Maast Lomagne | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Germaine Paulhan (–1968) Sala Paulhan (1911–dècada del 1930) Dominique Aury | ||
| Pare | Frédéric Paulhan | ||
| Parents | Fernand Thérond, cosí | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
Jean Paulhan (Nimes, 2 de desembre de 1884 - París, 9 d'octubre de 1968) va ser un escriptor, crític literari i editor francès, director de la revista literària Nouvelle Revue Française de 1925 a 1940 i de 1946 a 1968. Va ser membre (escó 6, 1963–68) de l'Acadèmia Francesa.
Biografia
El pare de Paulhan era el filòsof Frédéric Paulhan i la seva mare era Jeanne Thérond.[1] De 1908 a 1910 va treballar com a professor a Madagascar, i més endavant va traduir poemes malgaixos al francès.[2] Aquestes traduccions van atreure l'interès de Guillaume Apollinaire i Paul Éluard.[3]
Va exercir com a secretari de Jacques Rivière a la Nouvelle Revue Française,fins al 1925, quan el va succeir com a editor de la revista.[1] El 1935, ell, Henri Michaux, Giuseppe Ungaretti, Bernard Groethuysen i altres van idear una revista similar però de producció més luxosa, Mesures, sota la direcció de Henry Church.[4]
Una de les seves obres de crítica literària més famoses va ser Les Fleurs de Tarbes ou La terreur dans les Lettres (1941), un estudi sobre la naturalesa del llenguatge en la ficció.[5] Paulhan també va escriure diversos contes autobiogràfics.[6]
Durant la Segona Guerra Mundial, Paulhan va dimitir del seu càrrec de director de la Nouvelle Revue Française i va recomanar Pierre Drieu la Rochelle com a successor seu.[7] Com a membre actiu de la Resistència francesa, va ser arrestat per la Gestapo.[2] Després de la guerra va fundar Cahiers de la Pléiade i el 1953 va rellançar Nouvelle Revue Française.
Paulhan va provocar controvèrsia oposant-se a la independència d'Algèria i donant suport a l'exèrcit francès durant la guerra d'Algèria,[8] fet que va provocar una ruptura entre Paulhan i el seu amic Maurice Blanchot.[9]
L'escriptora Anne Desclos va revelar que havia escrit la novel·la Història d'O com una sèrie de cartes d'amor al seu amant Paulhan,[10] que havia admirat l'obra del marquès de Sade.
Referències
- 1 2 Baillaud, Bernard; Cornick, Martyn Yale French Studies, 106, 2004, p. 11–25. DOI: 10.2307/3655211. ISSN: 0044-0078. JSTOR: 3655211.
- 1 2 Intellectuals in History: the Nouvelle Revue Française under Jean Paulhan, 1925-1940 by Martyn Cornick.Rodopi, 1995
- ↑ A History of French literature: from chanson de geste to cinema by David Coward. Wiley-Blackwell, 2003 (pg. 439).
- ↑ revues litteraires
- ↑ The Flowers of Tarbes, Or, Terror in Literature by Jean Paulhan. Translated by Michael Syrotinski. University of Illinois Press, 2006
- ↑ Progress in Love on the Slow Side (Progrès en amour assez lents): récits by Jean Paulhan. Contains Maurice Blanchot's essay on Paulhan, "The Ease of Dying". University of Nebraska Press, 1994.
- ↑ David Newcastle, The Rise and Fall of Pierre Drieu la Rochlle, Gilles, Tikhanov Library, 2024, preface
- ↑ "Even his (Paulhan's) friends were increasingly unsympathetic to some of his outspoken views towards the end of his life: he was, for example, in favour of Algeria remaining French..." Michael Syrotinski, Defying Gravity: Jean Paulhan's Interventions in Twentieth-Century French Intellectual History SUNY Press, 1998. ISBN 079143639X, (p.21-22).
- ↑ "Blanchot indicates that he and Paulhan had fallen out over the Algerian situation in "La facilité de mourir"". Michael Kessler, Christian Sheppard, Mystics: Presence and Aporia. Chicago; University of Chicago Press, 2003. ISBN 0226432106 (p.202).
- ↑ Bedell, Geraldine «I wrote the story of O» (en anglès). The Guardian, 24-07-2004. ISSN: 0261-3077.