Jeanne Mammen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Gertrud Johanna Mammen  21 novembre 1890 Berlín (Alemanya) | ||
| Mort | 22 abril 1976 (85 anys) Berlín (Alemanya) | ||
| Sepultura | III. Städtischer Friedhof Stubenrauchstraße (en)  , Urnenraum 45, Nr. 97 | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació | pintora, il·lustradora, dibuixant | ||
| Gènere | Retrat | ||
 | |||
Jeanne Mammen (Berlín, 21 de novembre de 1890 - Berlín, 22 d'abril de 1976) va ser una pintora i dibuixant alemanya. Els seus treballs s'emmarquen dins de la Nova objectivitat i el simbolisme. L'artista va reflectir en la seva obra l'ambient lèsbic de la subcultura de Berlín.[1][2]
Obra i vida
Gertrud Johanna Louise Mammen –Jeanne Mammen– va néixer a Berlín, filla del comerciant Gustav Oskar Mammen. Va créixer a París des dels deu anys i va començar a estudiar el 1907, juntament amb la seva germana, a l'Acadèmia Julian. El 1908 va continuar els seus estudis a l'Acadèmia Real de Belles Arts de Brussel·les. El 1911 va marxar a estudiar a Roma. El 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, la família Mammen va fugir a Berlín empobrida, ja que l'estat francès havia requisat les seves propietats.[3][1]
Després de començar a treballar com a il·lustradora de modes, dibuixant cartells de cinema per als aleshores pròspers estudis UFA, va obtenir fama a través dels seus dibuixos per a les revistes Simplicissimus, Ulk i Jugend. Els seus dibuixos representaven tipus del carrer als quals dibuixava en totes les situacions possibles, en un estil caricaturesc. La seva obra gràfica es compara amb la nova objectivitat d'Otto Dix o George Grosz, però mentre que les obres d'ells tendeixen a la sàtira, amb una crítica política subjacent, els dibuixos i aquarel·les de Mammen són més empàtics i emotius. Els seus retrats de cafès i sales de ball, tavernes i carrers de la ciutat on viu, reflecteixen l'ambient berlinès dels anys 20. I, com aquests altres pintors, també plasma una imatge de la «nova dona», amb cabells curts, maquillada i glamurosa, i no només atreta pel sexe masculí.[2][4]
La seva primera exposició, a la galeria Gurlitt, el 1930, va aconseguir l'aplaudiment de l'ambient artístic de Berlín. Entre les seves obres més belles i benvolgudes hi ha les litografies, entre les quals el cicle Les Chansons de Bilitis (Les cançons de Bilitis), un homenatge a l'amor lèsbic que apareix en els poemes de Pierre Louÿs.[1]
El 1937 va visitar l'Exposició Internacional de París, on va veure el Guernica de Picasso, que la impressionà fortament. Va començar una etapa cubista, i començà a experimentar amb l'abstracció. No obstant això, l'arribada al govern d'Alemanya dels nazis portava la seva carrera al silenci; i Mammen es va retirar de la vida pública. Durant la II Guerra Mundial va continuar experimentant i la seva obra posterior a 1945 va anar fent-se cada vegada més abstracta.[4]
Mammen va pertànyer al cercle avantguardista de la galeria berlinesa Gerd Rosen, on es va mostrar la seva primera exposició individual després del final de la guerra en 1947.[5]
De 1949 a 1950 es va unir al cabaret d'artistes Bathtub per al qual va dissenyar i va confeccionar escenografies, vestuari i decoracions; durant una vetllada de Rimbaud, les seves noves traduccions del Llums formaven part del programa.[6]
A partir de la dècada de 1950 va afegir la tècnica del collage als seus dibuixos. Una extensa exposició individual, organitzada per Hans Brockstedt, en la seva galeria d'Hamburg, va mostrar quaderns i aquarel·les creades a París i Brussel·les abans de 1915, així com aquarel·les i dibuixos de la dècada de 1920 a Berlín. També va exposar a Stuttgart, el 1974 a la galeria GA Richter i el 1975 a la galeria Valentien.[4][6]
La tomba de Mammen es troba en el cementiri III. Städtischen Friedhof Stubenrauchstraße, a Berlin-Friedenau.
Llegat i memòria
El 1976, amics de l'artista van fundar la Societat Jeanne Mammen com una «societat sense finalitat de lucre». El seu estudi de Berlín es va conservar en gran part en el seu estat original com un petit museu amb una exposició permanent de les seves obres i com a arxiu per al treball científic. Al juliol de 2003 es va establir la Fundació Jeanne Mammen com una fundació independent en el Stadtmuseum Berlín.[7][8]
Una exposició retrospectiva celebrada a la Berlinische Galerie, de Berlín, al 2017, donà a conèixer la seva obra, fins a cert punt desconeguda per als mateixos berlinesos.[4]
Referències
- 1 2 3 García, Deborah. «Jeanne Mammen, la visibilidad lésbica en la Alemania nazi» (en castellà). ctxt.es | Contexto y Acción, 08-04-2022. [Consulta: 23 juny 2022].
- 1 2 Weinland, Martina. «Jeanne Mammen» (en anglès). Stadtmuseum. [Consulta: 23 octubre 2025].
- ↑ Spider. «La artista «degenerada» que retrató el mundo queer» (en espanyol europeu). Agente Provocador.
- 1 2 3 4 McNay, Anna. «Jeanne Mammen: The Observer. Retrospective (1910-75)» (en anglès). Studio International, 16-12-2017. [Consulta: 23 octubre 2025].
- ↑ «Jeanne Mammen & Max Delbrück» (en alemany). www.mdc-berlin.de.
- 1 2 «Jeanne Mammen - WRSP» (en castellà). [Consulta: 23 juny 2022].
- ↑ «Förderverein Jeanne-Mammen-Stiftung e. V.i.L.». web.archive.org, 28-04-2019. Arxivat de l'original el 28 de abril de 2019. [Consulta: 23 juny 2022].
- ↑ «Durchs Atelier der Künstlerin Jeanne Mammen» (en alemany). Museums Portal Berlín. [Consulta: 23 octubre 2025].