Jeanne de Brigue
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 19 agost 1391 (Gregorià)  París |
| Causa de mort | pena de mort, mort a la foguera |
| Residència | Brie |
| Altres | |
| Condemnada per | bruixeria |
Jeanne de Brigue o Jehanne de Brigue coneguda com La Cordelière, va ser condemnada durant el primer judici per bruixeria pel Parlament de París, el 29 d'octubre del 1390.[1][2][3] Havia nascut a l'antiga regió de la Brie, a Sena i Marne, al 1345. Fou cremada viva a París el 19 d'agost de 1391.[1][2]
Jeanne de Brigue era una dona de les Ardenes que vivia a Tresmes en Brie. Es va involucrar en la prostitució des de molt jove. Era coneguda a la regió pels seus dons de curació i clarividència, obtinguts de manera «divina». En particular, «endevinava» els autors dels robatoris i trobava objectes robats. Va ser ensinistrada en això per la seva padrina, Jeanne, que posseïa un llibre de bruixeria.[4][5][3]
Fou empresonada a la presó de Châtelet acusada de practicar «arts ocultes». Se l'acusava en particular d'haver «traçat un cercle a terra a la manera dels nigromàntics per invocar un dimoni anomenat Haussibut». El seu judici va tenir lloc al Parlament de París, la institució de l'Antic Règim a França equivalent als tribunals sobirans. Va ser el primer judici per bruixeria conegut.[4][5]
Quatre dones van ser condemnades pel prebost de París, Jean de Folleville, a ser cremades vives a la plaça del mercat de les Porceaux i els seus judicis inclosos al Registre de Châtelet:
- Jeanne de Brigue, coneguda com la Cordelière,
- Marion la Droiturière, coneguda com l'Estallée (veïna de Jeanne),
- Margot de la Barre, dita de Coingnet, i
- Macette, esposa d'Hennequin de Rully.
L'execució, destinada a promoure una justícia exemplar, tingué lloc el 19 d'agost de 1391.[2][5][6]
A finals del segle XIV la persecució de la bruixeria s'havia convertit en una qüestió d'estat, i no era només una persecució moral, sinó també política, per tal com l'Estat i el poder reial tenien un caràcter religiós que la bruixeria posava en risc. Al segle xxi s'intenta reparar aquells feminicidis, perpetrats sobre aquelles dones perseguides pel fet de tenir coneixements que l'Església i el poder patriarcal es negaven a compartir, restituint-ne el bon nom i denunciant la injustícia del tracte que reberen.[5][7][1]
Referències
- 1 2 3 Primet, Raphaëlle. «Création d'un parcours mémoriel en souvenir de la persécution des "sorcières"» (en francès). Groupe communiste et citoyen de Paris. Conseil de Paris, 18-12-2024. [Consulta: 1r setembre 2025].
- 1 2 3 «L'histoire du jour. 29 octobre 1390ː premier procès en sorcellerie a París» (en francès). Le Soir, 29-10-2015 [Consulta: 7 setembre 2025].
- 1 2 «France-Monde. La chasse aux sorcières» (en francès). larenaissancehebdo.fr, 26-10-2022. [Consulta: 5 novembre 2024].
- 1 2 Registre criminel du Châtelet de Paris, du 6 septembre 1389 au 18 mai 1392 (en francès). H. Duplès-Agier éd., 1861-1864, p. t. I.
- 1 2 3 4 Gauvard, Claude. Renommées d’être sorcières: quatre femmes devant le prévôt de Paris en 1390-1391 (en francès). París: Éditions de la Sorbonne, 1997, p. 703–716. ISBN 979-10-351-0224-1.
- ↑ «19 août 1391: deux ensorcelleresses sont brûlées vives sur décision du parlement de Paris» (en francès). La France pittoresque, 13-08-2016. [Consulta: 6 setembre 2025].
- ↑ «Jeanne de Brigue, une incroyable sorcière du Moyen-Age» (en francès). Radio France, 15-10-2020. [Consulta: 1r setembre 2025].