Jeroni Agustín

Plantilla:Infotaula personaJeroni Agustín
Biografia
Naixementsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Regne d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Virrei de Mallorca
1622 – 1628
← Francisco Juan de Torres – José de Monphaon → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, virrei Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra dels Vuitanta Anys
presa de La Mamora Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
9 abril 1609-1614expulsió dels moriscos Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jeroni Agustín (Aragó, segle xvi – segle xvii) fou un militar aragonès, cavaller de l'orde de Calatrava i virrei de Mallorca entre 1622 i 1628.

Carrera militar

Fill d'una nissaga vinculada al govern de la Corona d'Aragó, serví la Monarquia Hispánica durant més de tres dècades com a capità d'infanteria, capità d'arcabussers i sergent major; féu campanyes a Flandes, participà en l'expulsió dels moriscos i en operacions a Tunis i La Mamora.[1]

Govern de Mallorca

Nomenat virrei el 9 de desembre de 1621 (mort el seu predecessor Francesc Joan de Torres), fou traslladat per mar i desembarcà a Palma el 12 de juliol de 1622; abans, l'interinatge recaigué en el procurador reial Pere Ramon Safortesa. En arribar jurà privilegis i franqueses del Regne i rebé el jurament dels súbdits; també confirmà els privilegis d'Eivissa.[1]

El seu govern fou tens. El 15 de juliol de 1623 la Juraria de Mallorca elevà una queixa formal contra els reclutaments per a la guerra—«deixaven buits els camps»—i que, per intentar fer-lo fora, s'invocà una pragmàtica de Pere el Cerimoniós que excloïa els aragonesos del govern mallorquí. La conflictivitat entre els bàndols fou constant: entre Brondos i Cotoners (prengué partit pels primers i els altres patiren represàlies, amb cases enderrocades i penes de presó a l'Almudaina) i entre els bàndols de Canamunt i Canavall.[2]

Davant la violència, la Corona restringí les reunions de cavallers a grups molt petits; el 1623 fou excomunicat per la detenció d'un alguatzil inquisitorial—en fou absolt en alliberar-lo. Malgrat les crítiques el 1625 se li prorrogà el mandat. El 21 de maig de 1628 deixà el càrrec per passar al Milanesat com a mestre de camp, amb el comandament del terç de Lombardia (vacant per la mort de Luis de Córdova).[1] L'interinatge a Mallorca recaigué en el bisbe Baltasar de Borja i de Velasco fins a l'arribada del nou virrei José de Monphaon (1629).

Referències

  1. 1 2 3 Juan Vidal, Josep. «Jerónimo Agustín» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 octubre 2025].
  2. ↑ «Agustín, Jeroni». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 48. ISBN 84-8661702-2.