Jeroni Bernich
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | organista  |
| Instrument destacat | Orga i Cant |
Jeroni Bernich va ser un escolà i organista actiu entre finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX.[1] Va destacar pel seu paper en el context musical i litúrgic de Catalunya, especialment a Olot i Barcelona, en un període marcat per les tensions bèl·liques i canvis econòmics.[2] Bernich va viure en un moment de transició a Catalunya, durant la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès (1808-1814).[1]
Trajectòria
Bernich es va formar sota la tutela d’Ignasi Parella Basanyas, mestre de capella de l'església de Sant Esteve d'Olot. L'any 1826, va assumir el paper d'entonador i escolà major, substituint el seu mentor. La capella d'Olot, en aquest període, comptava amb destacats músics i cantors, com Josep Aubert i Simonet.[2]
Després d'acabar els seus estudis d'orgue a Barcelona, on va ser elegit cantor de la catedral l'any 1828. Aquest càrrec reflecteix el reconeixement al seu talent musical.[1]
Bernich és recordat com una figura activa en la transició de la música sacra catalana, que s'estava modernitzant a mitjan segle XIX. Va contribuir a mantenir viu l'ofici musical durant un període de canvi social i cultural.
Referències
- 1 2 3 Gregori i Cifré, Josep Maria; Monells i Laqué, Carme «Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'Església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa». La capella de música de Sant Esteve d'Olot i els compositors dle seu fons musical, 2012, pàg. 111, 123.
- 1 2 Gregori i Cifré, Josep Maria; Monells i Laqué, Carme «La capella de música de Sant Esteve d'Olot i els compositors del seu fons musical». Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'Església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, 2012, pàg. 69.