Joan Arolas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 juny 1805 Barcelona |
| Mort | 25 novembre 1849 València |
| Religió | Església catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, clergue regular, escriptor, sacerdot |
| Moviment | Romanticisme |
| Orde religiós | Clergues Regulars de les Escoles Pies |
Joan Arolas (castellà: Juan Arolas) (Barcelona, 20 de juny de 1805 - València, 25 de novembre de 1849) va ser un poeta romàntic català.[1]
Va viure a València i va estudiar filosofia i teologia a Saragossa. Va col·laborar amb Pascual Pérez Rodríguez o Vicent Boix i Ricarte, d'idees liberals. Entre les seves inspiracions se citen Ángel de Saavedra o José Zorrilla. La seva figura és controvertida degut a diverses acusacions de plagi i per una malaltia mental que el va portar a acabar la seva vida en un psiquiàtric.
Obres
- La sílfide del acueducto (1837)
- Poesías caballerescas y orientales (1840)
- Poesías (1842 i 1843)
Referències
- ↑ «Joan Arolas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
