Joan Brunet

Per a altres significats, vegeu «Joan Brunet i Mauri».
Plantilla:Infotaula personaJoan Brunet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1822 Modifica el valor a Wikidata
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1894 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Majoral del Felibritge (cigalo de l'Arc-de-Sedo (oc) Tradueix)
1876 – 1894
Captain (en) Tradueix
Conseiller municipal d'Avignon (fr) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, pintor, peintre sur verre (fr) Tradueix, romanista, escriptor, folklorista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentFelibritge Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCécile Brunet (1847–1894) Modifica el valor a Wikidata
FillsLouis Brunet Modifica el valor a Wikidata
ParesJoseph Brunet Modifica el valor a Wikidata  i Catherine Brunet Modifica el valor a Wikidata
GermansJoseph Brunet
Marie Chauvin
Jean-Baptiste Brunet
Clément Brunet
Théodore Brunet Modifica el valor a Wikidata

Joan Brunet (Avinyó, 27 de desembre de 1822 - Avinyó, 23 d'octubre de 1894) fou un poeta occità i un dels fundadors del Felibritge. Publicà sota el pseudònim "felibre de l'arc de seda".[1][2][3]

El 21 de maig de 1854, participà en la fundació del Felibritge amb Josèp Romanilha, Frederic Mistral, Teodòr Aubanèu, Anfós Tavan, Pau Giera i Ansèume Matieu.[4]

Va publicar col·leccions de poemes i dites en provençal. Els seus primers poemes els va publicar al diari francès literari Musée des familles el 1867.[5]

El 1867 va acollir a casa seva, al nombre 17 del carrer Garlanda d'Avinyó, el polític i poeta català Víctor Balaguer, líder del Partit Liberal i francmaçó com ell, durant el seu exili el 1867.

Placa commemorativa a la casa on visqué Joan Brunet i en la qual hi acollí Víctor Balaguer

Referències

  1. ↑ «Biographie de Jean Brunet». Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 5 setembre 2020].
  2. ↑ «Avignon Visitor Center: Les personnages célèbres d'Avignon». Arxivat de l'original el 2021-04-09. [Consulta: 5 setembre 2020].
  3. ↑ Charles Pierre Julian, Anthologie du Félibrige provençal (1850 à nos jours) poésie : Les fondateurs du Félibrige et les premiers Félibres, Paris: Librairie Delagrave, 1920, p. 208-211
  4. ↑ Joep Leerssen, Ann Rigney, Commemorating Writers in Nineteenth-Century Europe: Nation-Building and Centenary Fever, London: Palgrave Macmillan, 2014, chapter 7
  5. ↑ Musée des familles: Lectures du soir, 1867, Volume 34, p. 188