Joan Clímac
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Ἰωάννης τῆς Κλίμακος (Ioánnes tes Klímakos) c. 579 Síria | ||
| Mort | c. 649 mont Sinaí | ||
| Sepultura | Santa Caterina del Sinaí | ||
| Abat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Cristianisme | ||
| Es coneix per | Abat del Monestir de Santa Caterina del Sinaí; teòleg, autor de Κλίμαξ (Scala Paradisi) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Península del Sinaí | ||
| Ocupació | monjo, filòsof | ||
| Activitat | segle VI | ||
| Orde religiós | Monjos basilians | ||
| abat; Pare de l'Església oriental | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, esglésies catòliques orientals, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Comunió Anglicana | ||
| Festivitat | 30 de març; a més, el quart diumenge de Quaresma (ortodoxos) | ||
| Iconografia | Hàbit de monjo, amb un llibre; amb una escala per la que pugen àngels | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Joan Clímac (llatí: Joannes Climacus; grec antic: Ἰωάννης ὁ Κλίμακος, 'Joan el de l'Escala'), de renom l'Entès o l'Escolàstic (grec antic: Σκολαστικός) (Síria, ca. 525 - Mont Sinaí, 606) va ser un monjo basilià i escriptor romà d'Orient del segle vi. El seu únic nom era Joan, però se li va afegir «Clímac» per la seva obra Κλίμαξ ('L'escala'). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. També és conegut com a Joan de l'Escala, Joan l'Escolàstic i Joan el Sinaïta. No s'ha de confondre amb el patriarca Joan Escolàstic de Constantinoble.[1][2]
Biografia
Nascut probablement a Síria, als setze anys va ingressar com a novici al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, sota la direcció del monjo Martiri. Quan aquest va morir, Joan es va inclinar per vida ascètica i es va retirar a una cova a la muntanya, vivint com a eremita durant vint anys. Mentrestant va estudiar la doctrina i la vida dels sants, aprofundint-hi i adquirint una saviesa que després reflectiria en els seus escrits.
Anà al monestir de Raithu, a la vora del Mar Roig, i cap a l'any 600, els monjos de Santa Caterina del Sinaí li van demanar que fos el seu abat. Va ser-ho durant quatre anys, fins que va renunciar al càrrec i va tornar a la vida eremítica. Va morir al tomb dels cent anys, probablement cap al 606. Un monjo anomenat Daniel va escriure la seva vida.[2]
Obres
Va ser l'autor d'un bon nombre d'obres teològiques i doctrinals. Les més conegudes van ser: Κλίμαξ o Escala al Paradís, escrit a demanda de l'abat de Raithu Joan, i Liber ad Pastorem, una regla per als clergues, inspirada, potser, en la Regula pastoralis del papa Gregori el Gran.
L'Escala descriu un mètode per aconseguir que l'ànima arribi a Déu, fent servir la metàfora d'una escala. El llibre distingeix les principals virtuts i defectes de la vida monàstica, centrant-se en l'absència de passions (άπάθεια 'apatheia') i la pràctica de la pregària del cor (ἡσυχία 'hesychia'). El monjo ha de superar trenta esglaons, que corresponen a l'edat de Crist quan es va batejar al Jordà. L'obra va ser traduïda al llatí, el siríac, l'armeni i l'eslau i va ser una de les més llegides del cristianisme ortodox, especialment durant la quaresma.[3]
Nombroses icones orientals representaven la via de l'escala, amb monjos que la pugen i són rebuts al final per Jesús; pel camí, figures d'àngels i dimonis intenten ajudar o perdre els cristians que són a mig camí.[2]
Icona del sant
L'Éscala al Paradís, icona del segle xii (Santa Caterina del Sinaí)
Icona de l'escala
Veneració
És venerat per totes les confessions cristianes el 30 de març, aniversari de la seva mort; els ortodoxos també el commemoren el quart diumenge de Quaresma. És molt venerat a Rússia, on té nombroses esglésies dedicades.[2][1]
Referències
- 1 2 Agasso, Domenico. «San Giovanni Climaco». Santi e beati. [Consulta: 16 juny 2024].
- 1 2 3 4 Clugnet, L. «St, John Climacus». New Advent. Catholic Encyclopedia. [Consulta: 26 juny 2024].
- ↑ Duffy, John «Reading John Climacus: Rhetorical Argumentation, Literary Convention and the Tradition of Monastic Formation». Journal of Early Christian Studies, 18, 2010, p. 145-146.
