Joan de Matera

Plantilla:Infotaula personaJoan de Matera, o
de Pulsano
Imatge
Pintura del sant, s. XVIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGiovanni Scalcione
1070 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Matera (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1139 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Foggia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Matera 
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador de l'Orde de Pulsano
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins, Orde de Pulsano
Abat, fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat20 de juny
IconografiaHàbit blanc, bàcul; fent bastonades a un diable que en fuig

Joan de Matera (Giovanni da Matera, Matera, c. 1070 - Foggia, 20 de juny de 1139) fou un monjo italià, fundador de l'Orde de Pulsano. És venerat com a sant per l'Església catòlica.[1]

Biografia

Giovanni va néixer a Matera cap al 1070 a Matera.[a] Es desconeixen els noms dels seus pares. La tradició local que diu que era membre de la família noble De Scalcionibus de Matera no té fonament; tampoc sabem res precís sobre el seu origen social.[2] El cognom Scalcione forma doncs part de la llegenda.[2] L'única font bibliogràfica és un escrit hagiogràfic fet per un monjo de Pulsano, uns quants dècades després de la seva mort.[1][3]

Quan encara era un nen, Joan va escapolar-se d'amagatotis de la seva família. Se'n va anar a un monestir de ritu grec situat en una de les illes davant de Tàrent on hauria treballat pasturant els ramats dels monjos basilians d'Isola di San Pietro.[2] Segons la tradició, va bescanviar la seva roba amb la d'un mendicant.

Cercant Déu va voltar per terres de Calàbria, Sicília i Pulla. Visqué un temps a Ginosa, prop de Tàrent. Va tornar a Ginosa, on els seus pares havien fugit, i hivia durant dos anys en ermites o coves, sol i amb molta austeritat.[4] A Ginosa començà a predicar i hi va la restaurar «miraculosament» l'església,[5] que es convertí en el nucli d'un convent. Acusat falsament pel comte Robert, fou empresonat i més tard alliberat, se'n van anar llavors a Monte Laceno, a les muntanyes d'Irpinia, i al Monte Cognato (Basilicata), on topà amb sant Guillem de Vercelli, però aviat va continuar caminant sol més lluny.[6]

A Bari fou acusat d'heretge, per l'austeritat que predicava. Fou salvat pel príncep normand Grimoaldo Alfaranita, que l'alliberà i el deixà anar on volgués.[7] Va tornar a Ginosa i, el 1129, va arribar a San Michele Arcangelo, al Monte Sant'Angelo de Gargano (província de Foggia). Els veïns hi patien una sequera i Joan, per la gràcia de Déu, va fer tornar la pluja.[8] El 1130, va reconstruir l'antic monestir de San Gregorio di Pulsano. Ursus, un noi que jugava prop de l'obra va ser tocat a mort per una pedra, i el va tornar a la vida.[9] Va ser l'inici d'una sèrie de miracles. Hi va fundar una congregació monàstica a la qual donà la Regla de Sant Benet, seguida amb el màxim rigor; en poc temps, la comunitat ja tenia cinquanta monjos.[10] En va ésser l'abat durant deu anys.

Va morir a Foggia (Pulla), on havia anat per difondre la congregació, el 20 de juny de 1139.[11]

Veneració

Fou canonitzat pel papa Alexandre III el 1177.[12] L'Església del Purgatori Vell, construïda entre els segles xiii i xv, és al barri Sassi di Matera, al costat del que presumiblement hauria set la casa paterna de Sant Joan de Matera. És probable que, després de la mort del sant, el 1139, el seu lloc de naixement, que al seu torn es va convertir en una església, fos ampliat en honor seu. Sota la casa hi ha una cisterna que forma part del Museu de la recollida de les aigües.[13]

La seva despulla es venera a la Catedral de Matera, en una urna d'argent. Primer va ser enterrat al monestir de Pulsano, i el 1830 es va traslladar a la catedral de Matera.[12] És el sant patró de Matera.[6]

Vegeu també

Notes

  1. ↑ La majoria de les fonts donen la data de 1070. El Dizzionario Biografico degli Italiani dona 1080.

Referències

  1. 1 2 Bollandists. «Iohannes a Mathera». A: Bibliotheca hagiographica latina antiquae et mediae aetatis (facsímil en línia) (en llatí). volum A-I. Brussel·les: Socii Bollandiani, 1898, p. 653.
  2. 1 2 3 Panarelli, 2001.
  3. ↑ Giordano, 1643, p. 140-….
  4. ↑ Giordano, 1643, p. 156-158.
  5. ↑ Giordano, 1643, p. 153.
  6. 1 2 Agasso, Domenico «Giovanni da Matera Abate e fondatore della Congregazione degli Scalzi, o Pulsanesi» (en italià). La Stampa, 19 juny 2014.
  7. ↑ Giordano, 1643, p. 153, Capítol VIII: A Monte Cuneato Beatus Ioannes Barium progreditur, ibique falso hærese & blasphemia accusatus, innocens dimittiur. [Des de Monte Cuneato, el beat Joan va anar a Bari, i allà, acusat falsament d'heretgia i blasfèmia, innocent, va ser alliberat.].
  8. ↑ Giordano, 1643, p. 165-170, Capítol X: A Bario Genusium reuertitur; inde ad Montem Garganum perueniens, Incolis illis siccitat diú afflictis, pluuiam à Deo impetra.
  9. ↑ Giordano, 1643, p. 173-175, Capítol XII: Puerum lapide percussum, morti proximum, Beatus Ioanes mirabiliter pristine reddi sanitati.
  10. ↑ Giordano, 1643, p. 170-172, Capítol XI: Reuelatur Beato Ioanni locus, nomine Pulsanos, in quo construit Monasterium.
  11. ↑ «San Giovanni da Matera» (en italià). La Nouva Bussola, 20 juny 2022.
  12. 1 2 «Cattedrale, Reliquia di San Giovanni da Matera» (en italià). MUV Matera - Museo virtuale della memoria collettiva. [Consulta: 20 abril 2026].
  13. ↑ «La Raccolta delle Acque» (en italià). Museo della Raccolta delle Acque. [Consulta: 20 abril 2026].

Bibliografia

Enllaços externs