Jock Lewes

Plantilla:Infotaula personaJock Lewes
Biografia
Naixement21 desembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Calcuta Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Líbia Modifica el valor a Wikidata
FormacióChrist Church College
The King's School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinventor, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Grau militartinent Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Special Air Service Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

El tinent John Steel "Jock" Lewes (21 de desembre de 1913 - 30 de desembre de 1941) va ser un oficial de l'exèrcit britànic destacat durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'oficial d'entrenament principal fundador del Servei Aeri Especial.[1] El seu comandant fundador, David Stirling, va dir més tard de Lewes: "Jock podria afirmar de manera molt més genuïna que és el fundador del SAS que jo".[2] Lewes també va inventar un dispositiu explosiu per al SAS, l'homònima bomba Lewes.

Va ser interpretat per Alfie Allen al drama històric de televisió del 2022 SAS: Rogue Heroes.[3]

Biografia

Lewes va néixer a Calcuta d'un pare britànic, el comptable col·legiat Arthur Harold Lewes i una mare australiana, Elsie Steel Lewes. La família es va traslladar a Austràlia i Lewes va créixer a Bowral, Nova Gal·les del Sud.[4] Quan era adolescent va assistir a The King's School, Parramatta.[1]

Lewes va viatjar al Regne Unit per assistir al Christ Church College d'Oxford, des de setembre de 1933, on va llegir filosofia, política i economia. El 1936–37, va ser president del Boat Club de la Universitat d'Oxford. Durant 1937 va renunciar voluntàriament al seu lloc a la tripulació del vaixell Oxford Blue, per ajudar-lo a guanyar la regata de llaguts universitària d'aquell any,[5] i posar fi a una ratxa de 15 anys de victòria de Cambridge.[6][7] Lewes va viatjar a Berlín per treballar per al British Council i,[1] abans dels esdeveniments de la Kristallnacht de 1938, va ser breument un admirador de Hitler i de l'estat nazi.[8]

Un germà petit, David Steel Lewes, va ser més tard destacat com a cardiòleg al Regne Unit i va ser un oficial mèdic de la Royal Air Force durant la guerra.[9]

En el moment de la seva mort, Lewes estava compromès amb Mirren Barford, un estudiant d'Oxford. Les seves cartes d'amor van ser recollides i publicades pel fill de Barford el 1995 i van revelar les seves simpaties nazis abans de la Kristallnacht.[10]

Carrera militar

Lewes va ser comissionat oficial per primera vegada a la llista general de l'exèrcit britànic com a candidat universitari el 5 de juliol de 1935, mentre era estudiant a Oxford.[11] A l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va ser traslladat breument a una unitat de l'Exèrcit Territorial, el 1r Batalló, Tower Hamlets Rifles, Rifle Brigade el 2 de setembre de 1939 abans d'unir-se a la Guàrdia Gal·lesa el 28 d'octubre.[12]

El 1941, Lewes estava en un grup de voluntaris reunits per David Stirling per formar una unitat dedicada a les missions d'atac contra les línies de comunicació de les forces de l'Eix al nord d'Àfrica. Amb finalitats d'engany militar i de contraespionatge, aquest grup de la mida d'un pelotó va ser al principi conegut oficialment com el Destacament "L", Brigada del Servei Aeri Especial.[13]

Per destruir els vehicles de l'Eix, els membres del SAS van adjuntar subreptíciament petites càrregues explosives. Lewes va notar les respectives debilitats de les explosions convencionals i els incendiaris, així com el seu fracàs per destruir vehicles en alguns casos. Va improvisar una nova càrrega combinada d'explosius plàstics, dièsel i termita. La bomba de Lewes es va utilitzar durant la Segona Guerra Mundial.[6]

A finals de desembre de 1941, Lewes va participar en una incursió del SAS/Long Range Desert Group als aeròdroms de l'Axis a Líbia. Quan els assaltants tornaven a les línies aliades, els seus vehicles van ser atacats repetidament per avions italians i alemanys. Mentre retornava el foc el 30 de desembre, a prop de "Marble Arch" (El Gaus; Arco dei Fileni ),[14] segons informa, Lewes va ser colpejat a la cuixa per un canó de 20 mm i va morir a l'escena de l'atac.[15] És commemorat al Memorial de l'Alamein.[7]

Referències

  1. 1 2 3 Army News [Australia], 11 January 1945, p3.
  2. ↑ Lewes, John. Jock Lewes: Co-Founder of the SAS. Barnsley: Pen and Sword Books, 15 març 2001. ISBN 9781844156153.
  3. ↑ «SAS: Rogue Heroes review – is the follow up to Peaky Blinders fun? Does Arthur Shelby like a drink?». The Guardian, 30 octubre 2022.
  4. ↑ The Southern Mail (Bowral), 19 January 1945, p. 1.
  5. ↑ The Southern Mail (Bowral), 4 May 1937, p. 2.
  6. 1 2 McPherson, Fiona. «Lewes, John Steel (1913–1941)». A: Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press, 2004. DOI 10.1093/ref:odnb/74291. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  7. 1 2 «Commonwealth War Graves Commission – casualty details, John Steel Lewes». Commonwealth War Graves Commission. [Consulta: 21 febrer 2008].
  8. ↑ Hill, Amelia «SAS founder was a Nazi sympathiser». , 23 juliol 2000.
  9. ↑ Royal College of Physicians, 2019, David Steel Lewes (31 March 2020).
  10. ↑ Sophie Evans. «SAS founder was 'dazzled' by Third Reich and even fell in love with NAZI socialite in run-up to WW2». The Daily Mirror, 6 febrer 2017. [Consulta: 11 novembre 2022].
    - Mirren Barford. Joy Street: A Wartime Romance in Letters. ISBN 978-0316911351.
  11. ↑ The London Gazette: no. 34177. p. 4345. 5 July 1935.
  12. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 34685. p. 6338. 15 September 1939.
    - The London Gazette: (suplement) no. 34719. p. 7254. 27 October 1939.
  13. ↑ Macintyre, Ben. Rogue Warriors. Nova York: Crown Publishing Group, 2016, p. 25–28. ISBN 978-1-101-90416-9.
  14. ↑ Tim Jones. SAS Zero Hour: The Secret Origins of the Special Air Service. Barnsley, S. Yorks.: Pen & Sword Books, p. 204.
  15. ↑ «Family of SAS pioneer to travel to Libya to find soldier's grave». , 4 desembre 2011.

Bibliografia

  • Cowles, Virginia. The Phantom Major.
  • Wise, Michael, ed. Joy Street: A Wartime Romance in Letters.

Enllaços externs