Joe Hajos
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 març 1907  Melenci (en)  | ||
| Mort | 26 octubre 1984 (77 anys) Eaubonne (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores | ||
| Ocupador | Philips Records Polydor Records Pathé-Marconi | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Germans | Ernest Hajos | ||
      | |||
Joe Hajos, nascut József Hajós (Melence, comtat de Torontál, monarquia austrohongaresa, 10 de març,[1][2] 1907 – Eaubonne, Val-d'Oise, França, 26 d'octubre, 1984),[3] Fou enginyer de so, compositor, director de banda, animador i compositor d'origen hongarès, que va treballar a Alemanya i França. També va compondre sota el pseudònim de Harry Bolds.[4]
Biografia
Va néixer el 1907 al poble de Melence, comtat de Torontál (actualment: Melenci, Voivodina, Sèrbia). Va estudiar música a l'Acadèmia de Música de Viena. El 1928 es va traslladar a Berlín, on va treballar com a pianista i director d'orquestra. A més, va escriure cançons per al cantant d'òpera i cançons Joseph Schmidt d'origen austríac. El seu primer gran èxit va ser el llibre de 1930 "Wissen Sie, dass Ungarisch sehr schwer ist?" (Saps que la llengua hongaresa és molt difícil?)[5] que es va convertir en un dels èxits populars de la seva època.
L'octubre de 1931, Hajós va guanyar un concurs de cançons amb la seva cançó "Ich hab Dich einmal geküßt", que es va celebrar a l'escenari de l'espectacle de varietats La Scala de Berlín. Aquesta cançó també es va convertir en un èxit entre la vida nocturna local. Paral·lelament, Hajós també va començar a compondre bandes sonores de pel·lícules i aviat va organitzar la seva pròpia banda, que es va anomenar "Joe Hajos und seine zwölf Solisten".
A causa dels seus orígens jueus, va haver d'abandonar Alemanya el 1933, després de la presa del poder nazi. Primer va tornar a Hongria, després l'any següent, el 1934, es va traslladar a París. El 1934, va escriure música per a la comèdia de Buster Keaton Le roi des Champs-Elysées, rodada a París per Max Nosseck.[6] Després del seu èxit, Hajós va començar a compondre bandes sonores de pel·lícules regularment. El 1935, va escriure la banda sonora completa de la comèdia musical del director Richard Pottier, Fanfare d'amour. Durant un temps, va treballar amb el compositor alemany emigrat Paul Dessau.
La vigília de la Segona Guerra Mundial, va tornar a Budapest. El 1939, va escriure el guió i la música de la pel·lícula del director Emil Martonffy, Ladies Preferred,[7] Però sota les lleis jueves, les seves oportunitats de treballar a la indústria cinematogràfica estaven severament restringides. Va arribar al final de la guerra a Budapest, però poc després va viatjar de nou a França, on es va involucrar en el reinici de la indústria cinematogràfica francesa.
El 1950, va treballar com a enginyer de so a la pel·lícula del director Max Ophüls, Round and Round, adaptant la música d'Oscar Straus per a la pel·lícula. Un any més tard, també va escriure la banda sonora de la comèdia romàntica The Pleasures of Life (Le Plaisir/Pläsier) per a Ophüls. A partir de 1954 es va retirar gradualment, component cada vegada menys bandes sonores de pel·lícules. Una d'elles va ser l'enèrgica marxa del director Georges Lampin cap a la seva pel·lícula de 1963 sobre El comte Sandorf.[8] Hajós va morir el 1984 a Eaubonne, França.
Bandes sonores importants
- 1932: Gyilkol a múlt (Strafsache van Geldern); director Willi Wolff
- 1933: Mindent a nőért!; directors Gaál Béla, Géza von Cziffra
- 1934: Le roi des Champs-Elysées; director Max Nosseck
- 1934: Radio Röhren Revolution, animációs film; director George Pal
- 1935: Fanfare d'amour; rendezte Richard Pottier
- 1935: Tarasz Bulyba / Kozákok kapitánya (Tarass Boulba); director Alexis Granowsky
- 1936: Charlie’s World Cruise; animációs film; director George Pal
- 1936: 27 rue de la Paix; director Richard Pottier
- 1937: Nina Petrovna (Le mensonge de Nina Petrovna); director Viktor Tourjansky
- 1938: The Rebel’s Son (a Tarasz Bulyba angol gyártási változata); director Viktor Tourjansky
- 1938: L'inconnue de Monte Carlo, director André Berthomieu
- 1938: La signora di Montecarlo (az előzőnek olasz gyártási változata); director André Berthomieu, Mario Soldati
- 1939: Párbaj (Coups de feu); director René Barberis
- 1939: Le Danube bleu, directors Emil-Edwin Reinert, Alfred Rode
- 1939: Hölgyek előnyben (zene + forgatókönyv is); director Martonffy Emil
- 1945: Elcsábított csábító (La femme fatale); director Jean Boyer
- 1946: On ne meurt pas comme ça; director Jean Boyer
- 1946: L'insaissable Frédéric; director Richard Pottier
- 1946: Tombé du ciel; director Emil-Edwin Reinert
- 1947: L’éventail; director Emil-Edwin Reinert
- 1947: Cargaison clandestine; director Alfred Rode
- 1947: Émile l'africain; director Robert Vernay
- 1948: La nuit blanche; director Richard Pottier
- 1949: Fantômas contre Fantômas; director Robert Vernay
- 1949: Ainsi finit la nuit; director Emil-Edwin Reinert
- 1950: Körbe-körbe (La ronde); director Max Ophüls (Hajós: enginyer de so, director musical)
- 1950: Casimir; director Richard Pottier
- 1950: Rendez-vous avec la chance; director Emil-Edwin Reinert
- 1950: Quai de Grenelle; director Emil-Edwin Reinert
- 1950: Le traqué; director Borys Lewin
- 1950: Gunman in the Streets; director Frank Tuttle
- 1951: A Tale of Five Cities (A Tale of Five Women); directors Montgomery Tully, Romolo Marcellini, Emil-Edwin Reinert
- 1951: Verträumte Tage; director Emil-Edwin Reinert
- 1951: L'aiguille rouge (Verträumte Tage francia gyártási változata); director Emil-Edwin Reinert
- 1952: Az élet örömei (Le plaisir/Pläsier); Max Ophüls
- 1953: Kegyelemlövés (Act of Love); director Anatole Litvak
- 1954: Saturnin, le poète; director Jean Tourane
- 1961: Poly; tévésorozat; director Cécile Aubry, Jack Pinoteau
- 1963: Sándor Mátyás (Mathias Sandorf); director Georges Lampin
- 1965: Les aventures de Saturnin; tévésorozat; director Jean Tourane
Referències
- ↑ Biblioteca Nacional de França: BnF Sources (en francès). [Consulta: 10 octubre 2015].
- ↑ filmportal.de. [Consulta: 9 octubre 2017].
- ↑ Hajós, Joe. Oesterreiches Musiklexikon en línia. [Consulta: 17 abril 2021]
- ↑ Bols, Harry (1907-1982). Compositeur et chef d'orchestre. - Pseudònim de Joe Hajos (en francès). Bibliothèque nationale de France (catalogue.bnf.fr), 18 de març de 2015.
- ↑ Joe Hajos: Originals: Wissen Sie, dass Ungarisch sehr schwer ist. (Paul O'Montis) (en alemany). secondhandsongs.com, 1930
- ↑ Le roi des Champs-Élysées (1934) a Internet Movie Database
- ↑ Ladies Preferred (1939) a la base de dades de pel·lícules d'Internet
- ↑ Hajos – Générique, interpretat per Warner Chappell Music France. Dailymotion.com. [Consulta: 6 abril 2023].
Font
- Kay Weniger. "A la vida t'emporten més que no pas..." Lèxic de cineastes que van emigrar d'Alemanya i Àustria entre 1933 i 1945. Una visió global. (en alemany). Hamburg: ACABUS Verlag, pàg. 229-230 (2011 Í isbn= 978-3-86282-049-8)