Johan Jensen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (da) Johan Willem Ludwig Valdemar Jensen  8 maig 1859 Nakskov (Dinamarca) | ||
| Mort | 5 març 1925 (65 anys) Frederiksberg (Dinamarca) | ||
| Sepultura | Cementiri de Bispebjerg | ||
| President Societat Matemàtica de Dinamarca | |||
| 1892 – 1903 ← Poul Heegaard – Vilhelm Herman Oluf Madsen → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Institut Politècnic (1876–) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de nombres | ||
| Ocupació | matemàtic, enginyer | ||
| Ocupador | Companyia Telefònica de Copenhaguen, KTAS (1881–1924) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
Johan Jensen (danès: Johan Willem Ludwig Valdemar Jensen) (Nakskov, 8 de maig de 1859 - Frederiksberg, 5 de març de 1925) va ser un matemàtic i enginyer danès. Va presidir la Societat Matemàtica Danesa des de 1892 a 1903.
Vida i obra
Jensen va néixer a Nakskov (al actual municipi de Lolland), Dinamarca, però va passar gran part de la seva infància en el nord de Suècia, ja que el seu pare va obtenir un treball allí com a gerent d'una finca. La seva família va tornar a Dinamarca abans de 1876 i Jensen va estudiar l'Escola de Tecnologia de Copenhaguen. Encara que a la universitat va estudiar matemàtiques, entre altres matèries, i fins i tot va publicar un treball de recerca en matemàtiques, el seu coneixement de la matemàtica avançada era autodidacta, i mai va tenir una posició acadèmica.[1] En canvi, va ser un respectat enginyer de la Companyia Telefònica de Copenhaguen entre 1881 i 1924; essent el cap de la seva oficina tècnica de recerca des del 1890.[2] Mentre exercia aquesta posició va atraure a l'empresa joves matemàtics, entre els quals Agner Krarup Erlang, famós pels seus estudis estadístics de les cues.[3]
Tots els seus treballs matemàtics els va dur a terme en el seu temps lliure. La seva contribució matemàtica més coneguda és la seva famosa desigualtat,[4] encara que també va demostrar la fórmula de Jensen en anàlisi complexa el 1915.[5] També va fer estudis importants sobre les funcions gamma que van influir en l'obra del matemàtic Niels Nielsen.[6]
Referències
- ↑ Tartar, 2007, p. 11.
- ↑ Simon, 2015, p. 387.
- ↑ Manrique Melo, 2023, p. 1.
- ↑ Beckenbach, 1946, p. 501-502.
- ↑ Dineen, 2005, p. 164.
- ↑ Ernst, 2012, p. 33.
Bibliografia
- Beckenbach, E.F. «An Inequality of Jensen» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 53, Num. 9, 1946, p. 501-505. DOI: 10.1080/00029890.1946.11991739. ISSN: 0002-9890.
- Dineen, Seán. Probability theory in finance: a mathematical guide to the Black-Scholes formula (en anglès). American Mathematical Society, 2005. ISBN 978-0-8218-3951-5.
- Ernst, Thomas. A Comprehensive Treatment of q-Calculus (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-3-0348-0430-1.
- Manrique Melo, Sebastian «Un acercamiento analítico a las dinámicas de flujo de los procesos de nacimientos-muertes» (en castellà). Universidad de los Andes, Tesis, 2023, p. 1-51.
- Simon, Barry. Real Analysis: A Comprehensive Course in Analysis (en anglès). American Mathematical Society, 2015. ISBN 978-1-4704-1099-5.
- Tartar, Luc. An Introduction to Sobolev Spaces and Interpolation Spaces (en anglès). Springer, 2007. ISBN 978-3-540-71482-8.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johan Jensen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Jessen, Bǿrge. «Jensen, Johan Ludvig William Valdemar» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 30 juliol 2018].
- Heegaard, Poul. «Jensen, J.L.W.V.» (en danès). Dansk Biografisk Leksikon, 2011. [Consulta: 25 maig 2026].