Johan Sebastian Welhaven

Plantilla:Infotaula personaJohan Sebastian Welhaven
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1807 Modifica el valor a Wikidata
Bergen Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 1873 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Christiania (actual Oslo) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Nostre Salvador, 5524 (1873–) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oslo
Escola de la Catedral de Bergen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, escriptor, filòsof, professor universitari, dramaturg, crític literari, historiador de la literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oslo Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsHjalmar Welhaven Modifica el valor a Wikidata
ParesJohan Ernst Welhaven Modifica el valor a Wikidata  i Else Margrethe Cammermeyer Modifica el valor a Wikidata
GermansMaren Sars
Elisabeth Welhaven
Johan Ernst Welhaven Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0845935a-9e91-45a7-8b41-5bf6c39ca360 IMSLP: Category:Welhaven,_Johan_Sebastian Modifica el valor a Wikidata

Johan Sebastian Cammermeyer Welhaven (22 de desembre de 1807 - 21 d'octubre de 1873) va ser un escriptor, poeta, crític i teòric de l'art noruec.[1] Ha estat considerat "una de les més grans figures de la literatura noruega".[2]

Biografia

Johan Welhaven va néixer a Bergen, Noruega el 1807. El seu avi, Johan Andrew Welhaven (1748–1811) va ser professor i més tard ajudant del pastor de l'església de Santa Maria (Mariakirken), que va servir a la comunitat alemanya de la ciutat. El pare de l'autor, Johan Ernst Welhaven (1775–1828), va ser pastor a l'Hospital de Sant Jordi (St. Jørgens spedalskehospital), mentre que la seva mare, Else Margaret Cammermeyer, era filla de Johan Sebastian Cammermeyer, capellà resident de l'Església de la Santa Creu. (Korskirken).[3]

Johan Welhaven era membre d'una família reconeguda que incloïa la seva germana Maren Sars, l'esposa del teòleg i biòleg Michael Sars (1805–1869), i mare de l'historiador, Ernst Sars (1835–1917), el biòleg marí Georg Ossian Sars (1837–1927) i la cantant mezzosoprano Eva Nansen (1858–1907). Johan Welhaven va ser ell mateix pare de l'arquitecte noruec Hjalmar Welhaven.

Welhaven va assistir a l'escola de la catedral de Bergen entre 1817 i 1825. El 1828 va començar a estudiar teologia sota la supervisió del seu pare, però aquell mateix any va morir el seu pare, i així, Welhaven va continuar els seus estudis a la universitat de la capital, on va venir a viure la resta de la seva vida. Després dels seus exàmens finals a la Universitat de Christiania el 1827, es va dedicar a la literatura.

El 1836 havia visitat França i Alemanya; i el 1858 va marxar a Itàlia per estudiar arqueologia. El 1840, va ser nomenat professor de filosofia a la Royal Frederik's University de Christiania i va pronunciar una sèrie de conferències sobre temes literaris.

Quan l'any 1843 va obtenir una feina acadèmica, va despertar polèmica perquè ni tan sols havia acabat la carrera de teologia, i no havia publicat cap obra de caràcter filosòfic. Wergeland també va buscar la seva posició i va completar una carrera teològica i va utilitzar les il·lustracions de la Creació, Home i Messies per mostrar el seu profund coneixement històric i filosòfic. Va esdevenir professor el 1846.

Després, va passar 26 anys donant classes de filosofia a la Universitat de 1840 a 1866. La seva influència es va ampliar amb el seu nomenament com a director de la Societat de les Arts.[4]

Va morir a Christiania el 1873.

Carrera

Welhaven, de Carl Peter Lehmann (1842); Bymuseum d'Oslo.

Welhaven es va fer un nom com a representant del conservadorisme a la literatura noruega del segle xix. Com ho demostra un atac a la poesia d'Henrik Wergeland, es va oposar a les teories dels nacionalistes extrems. Ell desitjava que la cultura noruega s'ajustés a la d'altres països europeus, i ell mateix va seguir la tradició romàntica, sent influenciat per JL Heiberg.

És conegut pel seu contacte amb Henrik Wergeland i pel poema Republikanerne ("Els republicans"). Welhaven també va tenir una relació sentimental amb la germana petita de Wergeland, Camilla Collett.[5]

Va fer una exposició del seu credo estètic al cicle de sonets de 1834 Norges Dæmring ("L'alba de Noruega"). Va publicar un volum de Digte ("Poemes") el 1839; i el 1845 Nyere Digte ("Poemes més nous"). Altres poemes van seguir el 1847 Den Salige (El benaventurat), 1848, 1851 i 1859.[6] Era molt conegut per tractar amb la natura i el folklore, com a «Asgaardsreien» de Nyere Digte, la base del quadre de Peter Nicolai Arbo La caça salvatge d'Odin.[7] Més tard també es va fer conegut per poemes sobre religió, com «En Sangers Bøn» (L'oració d'un cantant).[8] Hi va mostrar el seu vessant espiritual, expressant empatia pels seus semblants i l'esperança cristiana pietosa amb al·lusions bíbliques.

A la dècada de 1840, Welhaven era una figura del moviment del romanticisme nacional noruec.[9] Welhaven va ajudar a començar la carrera de Hans Gude, un pintor romàntic, ja que va ser Welhaven qui va recomanar que Gude assistís a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf.[10]

Obres seleccionades

Bust de Johan Welhaven (1867) Nasjonalgaleriet
  • Til Henrik Wergeland! (1830)
  • Henrik Wergelands Digtekunst og Polemik ved Aktstykker oplyste, (1832)
  • Norges Dæmring. Et polemisc Digt, (1834)
  • Digte, (1839)
  • Nyere Digte, (1845)
  • Halvhundrede Digte, (1848)
  • Reisebilleder og Digte, (1851)
  • En Sjel i Vildmarken, (1856)
  • En Digtsamling, (1860)
  • Ewald og de norske Digtere, (1863)
  • Samlede Skrifter, (1867–68)
  • Samlede Digterværker, Jubilæumsutgave I-VI (1907, reeditat el 1921)
  • Samlede Digterverker I-III, (1945)
  • Metaphysik i 100 Paragrafer (manuscrit de la conferència publicat amb comentaris d'A. Aarnes i EA Wyller, 1965)
  • Samlede verker 1–5 (amb introducció i comentari d'Ingard Hauge, 1990–1992)

Referències

  1. ↑ Johan Sebastian Welhaven (Dagbladet.no © 2003)
  2. ↑ Foster, Beryl. 2007. The Songs of Edvard Grieg. Boydell Press, p. 64
  3. ↑ Welhaven Family (Store norske leksikon)
  4. ↑ Johan Sebastian Welhaven /utdypning (Store norske leksikon)
  5. ↑ Welhaven som symptom (Morgenbladet. 21 desembre 2007) Arxivat 17 juliol 2011, a Wayback Machine.
  6. ↑ Johan Sebastian Welhaven (Store norske leksikon)
  7. ↑ Ellen J. Lerberg. Peter Nicolai Arbo, The wild Hunt of Odin. National Museum of Art, Architecture and Design.
  8. ↑ Jan Sjåvik, 2006. Historical Dictionary of Scandinavian Literature and Theater. Scarecrow Press. p. 285
  9. ↑ Anne Lene Berge, Eli Lindtner Næss and Øystein Rottem: Impuls: Norsk for VK1 og VK2, Cappelen 2001. Page 68.
  10. ↑ Haverkamp, Frode; trans. Joan Fuglesang. Hans Fredrik Gude: From National Romanticism to Realism in Landscape (en noruec).

Bibliografia

  • Hauge, Ingard Demringens tolker, en essaysamling om Johan Sebastian Welhaven (amb Asbjørn Aarnes og Paul Grøtvedt. 1990)ISBN 82-588-0604-1
  • Vassdal, Tore Bastian, Johan Sebastian Cammermeyer Welhaven som bergenser og vestlending (2006)ISBN 82-7916-041-8
  • Seip, Anne-Lise Demringstid, Johan Sebastian Welhaven og nasjonen (Aschehoug, 2007)ISBN 978-82-03-19237-1

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.