Johann Encke
Johann Encke (alemany: Johann Franz Encke) (Hamburg, 23 de setembre de 1791 - Spandau, 26 d'agost de 1865) va ser un dels astrònoms alemanys més importants del segle xix, el nom del qual està unit, sobretot, al cometa amb més curt període que es coneix.[1]
Vida i obra
Fill d'un pastor protestant, va ser escolaritzat al Johanneum i a l'Akademische Gymnasium d'Hamburg.[2]
A partir de 1810 va estudiar matemàtiques i astronomia a la universitat de Göttingen tenint com a mestre a Carl Friedrich Gauss. El 1813 va abandonar els estudis per incorporar-se a la Legió Hanseàtica lluitant contra les forces de Napoleó.[3] En 1816 va començar a treballar en l'observatori de Seeberg, a prop de Gotha, com assistent de Bernhard von Lindenau,[4] per recomanació del propi Gauss.[5]
A finals de 1818 Jean-Louis Pons va descobrir un petit cometa, que ja havia estat observat per Pierre Méchain en 1786 i per Caroline Herschel en 1795. Encke es va encarregar de calcular l'òrbita d'aquest objecte i va descobrir que tenia un període orbital de només 3,29 anys. Fins a eixe moment els períodes orbitals més curts dels cometes coneguts eren de prop de 70 anys amb un afeli un poc mas llunyà que l'òrbita d'Urà; el mas famós d'ells era, i és, el Halley amb un període de 76 anys. Aquest descobriment va demostrar llavors que l'afeli del cometa estava més pròxim que Júpiter amb un periheli en l'interior de l'òrbita de Mercuri.[6]
L'avui denominat cometa Encke és el que té el període més curt fins ara conegut, realitzant una volta al voltant del Sol en tan sols 3,3 anys.[7] Encke es va dedicar també a la recopilació d'un nou atles estel·lar, que va fer possible que Johann Gottfried Galle descobrís al planeta Neptú.[8]
En 1822 va ser nomenat director de l'observatori de Gotha, però només hova ser durant tres anys, ja que en 1825 va ser cridat a Berlín pel rei prussià per a dirigir l'Observatori de Berlín.[9] Amb el suport d'Alexander von Humboldt[10] i el rei Friedrich Wilhelm III, a partir de 1832 es va construir un nou observatori al sud de Berlín que va ser finalitzat el 1835. L'arquitecte va ser Friedrich Schinkel. Posseïa un telescopi de 9 polzades i Encke en va ser el director.[11]
Va continuar treballant en els càlculs orbitals de cometes i asteroides. En 1837 va descobrir un espai entre els anells de Saturn anomenant-se divisió d'Encke. El seu assistent Johann Gottfried Galle[12] va descobrir en 1838 l'anell fosc interior C i en 1846 va descobrir Neptú. Els seus sistemes de treball van fer molt per a millorar els mètodes computacionals de l'astronomia.[13]
Des de 1830 va ser l'editor de l'almanac Berliner Astronomischen Jahrbuches, el més prestigiós dels publicats a Alemanya.[14]
El 1863, després de patir dos ictus, es va retirar de director de l'observatori de Berlín. Va morir dos anys més tard al barri berlinès de Spandau.
Referències
- ↑ Asimov, 1988, p. 237.
- ↑ Lange, 2009, p. 88.
- ↑ Hube, 2016, p. 535.
- ↑ Lange, 2009, p. 92.
- ↑ Meo, 2014, p. 661.
- ↑ Hube, 2016, p. 535-536.
- ↑ Lankford, 1997, p. 157.
- ↑ Kanz, 2014, p. 292.
- ↑ Lange, 2009, p. 93.
- ↑ Kanz, 2014, p. 291-292.
- ↑ Lange, 2009, p. 94 i ss.
- ↑ Lankford, 1997, p. 233.
- ↑ Lankford, 1997, p. 135.
- ↑ Kopff, 1959, p. Neue Dict..
Vegeu també
Bibliografia
- Asimov, Isaac. Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología (en castellà). Alianza Editorial, 1988. ISBN 9789686001785.
- Hube, Joe «Gotha» (en francès). Le Ciel, 2016, p. 532-542.
- Kanz, Kai Torten «Alexander von Humboldt, Johann Franz Encke» (en alemany). Berichte zur Wissenschaftsgeschichte, Vol. 37, Num. 3, 2014, p. 291-292. DOI: 10.1002/bewi.201401709. ISSN: 0170-6233.
- Lange, Wolfgang. «Johann Elert Bode und Johann Franz Encke - zwei Hamburger Astronomen in Verlin». A: Gudrun Wolfschmidt (ed.). Hamburgs Geschichte einmal anders (en alemany). Books on Demand, 2009, p. 71-104. ISBN 978-3-8370-5329-6.
- Lankford, John. History of Astronomy: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 1997. ISBN 0-8153-0322-X.
- Meo, Michael. «Encke, Johann Franz». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2014, p. 661-662. ISBN 978-1-4419-9917-7.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Encke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Freiesleben, H.C. «Encke, Johann Franz» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 12 maig 2025].
- Kopff, August. «Encke, Franz» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1959. [Consulta: 12 maig 2025].