Johann Mathias Gesner
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 abril 1691  Roth | ||
| Mort | 3 agost 1761 (70 anys) Göttingen | ||
| Director d'escola | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Jena | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Weimar Leipzig Göttingen | ||
| Ocupació | bibliotecari, escriptor, historiador de l'art, pedagog, professor universitari, mestre d'escola rural, filòleg clàssic, filòleg | ||
| Ocupador | Universitat de Göttingen | ||
| Membre de | |||
| Professors | Johann Franz Buddeus | ||
| Alumnes | Johann August Ernesti | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Fills | Christine Elisabeth Gessner | ||
Johann Matthias Gesner, llatinitzat com a Jo. Matthias Gesnerus ( 9 d'abril de 1691 a Roth an der Rednitz; † 3 d'agost de 1761 a Göttingen), va ser un pedagog, filòleg clàssic i bibliotecari alemany.[1] De 1730 a 1734 va actuar com a rector de la Escola de Sant Tomàs de Leipzig. Durant la fundació de la Universitat de Göttingen l'any 1734, Gesner va ser nomenat professor de poesia i retòrica a Göttingen i, com a tal, va assumir simultàniament la direcció de la Biblioteca Estatal i Universitària de Göttingen. Tot i que va ser poc innovador en la seva tasca com a editor d'autors clàssics, es va convertir en un dels impulsors més eficaços del neohumanisme gràcies a les seves idees de reforma per a l'educació escolar i universitària. La seva obra principal, publicada el 1749, el diccionari en quatre volums Novus Linguæ Et Eruditionis Romanæ Thesaurus, constitueix encara avui una de les bases més importants per a l'elaboració del gran lexicó de la llengua llatina iniciat el 1900, el «Thesaurus de Múnic».[2]